Vés al contingut

Il·leisme

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Salvador Dalí va ser un il·leista, ja que es referia a ell en tercera persona, com quan ho va fer a la seva entrevista amb Mike Wallace del 19 d'abril de 1958.[1]

Il·leisme (del llatí ille que significa "ell, allò") és l'acte de referir-se a un mateix en tercera persona en lloc de fer-ho en primera persona.[2] De vegades s'utilitza a la literatura per motius estilístics. En l'ús de la vida real, l'il·leisme pot reflectir una sèrie d'intencions estilístiques diferents o circumstàncies involuntàries.

En la literatura

[modifica]

La literatura antiga, com ara la Guerra de les Gàl·lies de Juli Cèsar o l'Anàbasi de Xenofont, ambdós relats aparentment no ficticis de guerres dirigides pels seus autors, utilitzaven l'il·leisme per donar un aire d'imparcialitat objectiva, que incloïa justificacions de les accions de l'autor. D'aquesta manera, el biaix personal es presenta, encara que de manera deshonesta, com a objectivitat.

En un assaig, el teòleg Richard B. Hays ho va fer servir per criticar les seves troballes anteriors amb les quals no estava d'acord: "Aquestes van ser les troballes d'un tal Richard B. Hays, i el nou assaig tracta sobre l'obra anterior d'un autor amb el qual ara hi ha distància."

L'il·leisme també es pot utilitzar per mostrar idiotesa, com amb el personatge Mongo a Selles de muntar calentes, per exemple assenyalant "Mongo com el caramel" i "Mongo que només és un peó en el joc de la vida"; encara que també pot mostrar una senzillesa innocent. El personatge infantil de Barri Sèsam, Elmo, parla gairebé exclusivament en tercera persona.

En el Talmud babilònic i textos relacionats, l'il·leisme s'utilitza molt, sovint prenent la forma del parlant que utilitza l'expressió hahu gavra ("aquell home") quan es refereix a si mateix.[3]

En la quotidianitat

[modifica]

En diferents contextos, l'il·leisme es pot utilitzar per reforçar l'autopromoció, tal com fa servir de vegades un efecte còmic per Bob Dole al llarg de la seva carrera política. Això es va destacar especialment durant les eleccions presidencials dels Estats Units de 1996 i va ser criticat àmpliament als mitjans populars durant anys després. Deepanjana Pal de Firstpost va assenyalar que parlar en tercera persona "és una tècnica clàssica utilitzada per generacions de guionistes de Bollywood per establir l'aristocràcia, el poder i la gravetat d'un personatge".[4]

D'altra banda, l'autoreferència en tercera persona es pot associar amb l'autodepreciació, la ironia i al fet de no prendre's massa seriosament (ja que l'ús excessiu del pronom "jo" sovint es veu com un signe de narcisisme i egocentrisme),[5] així com amb l'excentricitat en general. Els estudis psicològics demostren que pensar i parlar d'un mateix en tercera persona augmenta la saviesa i té un efecte positiu en el mateix estat mental perquè un individu que ho fa és més humil intel·lectualment, més capaç d'empatia i d'entendre les perspectives dels altres, i és capaç de distanciar-se emocionalment dels mateixos problemes.[6][7][8]

En conseqüència, en certes religions orientals, com l'hinduisme, l'il·leisme és vist de vegades com un signe d'il·luminació, ja que a través d'ell, un individu deslliga el seu jo etern (atman) de la seva forma corporal; en particular, Jnana ioga anima els seus practicants a referir-se a ells mateixos en tercera persona.[9] Els il·leistes coneguts d'aquest tipus inclouen Swami Ramdas,[10] Ma Yoga Laxmi,[11] Anandamayi Ma,[12] i Mata Amritanandamayi.[13]

Diverses celebritats, com Marilyn Monroe,[14][15] Alice Cooper,[16] i Deanna Durbin,[17] es van referir a elles mateixes en tercera persona per allunyar la seva persona pública del seu jo real.

Alguns pares utilitzen l'il·leisme (es refereixen a ells mateixos com a "papa" o "mamà") perquè els nens molt petits encara no entenen que els pronoms "jo" i "tu" es refereixen a persones diferents segons el context.[18][19] Els nens que adquireixen la parla sovint es refereixen a ells mateixos en tercera persona abans d'aprendre l'ús adequat del pronom "jo", i el seu discurs evoluciona més enllà de l'ús de l'il·leisme una vegada que desenvolupen un fort sentit d'autoreconeixement, sovint abans dels dos anys.[20]


Il·leistes notables

[modifica]
Gina Lollobrigida és una de les il·leistes notables, a la imatge la veiem fotografiada el 1965
El futbolista Pelé es va referir a si mateix en tercera persona en diverses ocasions. A la imatge, fotografiat abans d'enfrontar-se al Boca Juniors a la tornada de la final de la Copa Libertadores de 1963.

Política

[modifica]

Esports

[modifica]
  • Zlatan Ibrahimović (n. 1981), futbolista suec[34]
  • LeBron James va fer diverses referències a si mateix en tercera persona durant el programa The Decision a ESPN el 2010.[35][36]
  • Rickey Henderson (n. 1958), jugador de camp esquerre de beisbol, ocasionalment es referia a si mateix com "Rickey".[37]
  • Dwayne Johnson (n. 1972), lluitador professional, es va referir a si mateix en tercera persona com The Rock durant la seva carrera, especialment amb les seves promocions que parlaven d'escombraries.[38]
  • Karl Malone (n. 1963), jugador de bàsquet[39]
  • Diego Maradona (1960–2020), futbolista argentí[40]
  • Lothar Matthäus (n. 1961), entrenador de futbol alemany i exjugador, és citat amb la frase: "Un Lothar Matthäus no es deixa colpejar pel seu cos. Un Lothar Matthäus decideix ell mateix sobre el seu destí."[41]
  • Cam Newton (n. 1989), quarterback de la NFL, es va referir a si mateix en tercera persona durant la seva conferència de premsa a la NFL Combine el 2011.[42]
  • Pelé (1940–2022), futbolista brasiler[43][44]
  • Billy Davies (n. 1964), futbolista i entrenador escocès[45]

Entreteniment

[modifica]

Religió i espiritualitat

[modifica]

Altres

[modifica]
  • Salvador Dalí a la seva entrevista amb Mike Wallace, també coneguda com The Mike Wallace Interview, el 19 d'abril de 1958.[1]
  • L'obra de no ficció de Norman Mailer, The Fight (1975), fa referència a l'autor en tercera persona al llarg de The Fight, explicant per què ha optat per fer-ho al començament del llibre.[59]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Dalí, Salvador (April 19, 1958). «Salvador Dalí – The Mike Wallace interview – Transcript». The Mike Wallace Interview (video) – via Harry Ransom Center, University of Texas at Austin. 
  2. ↑ «il·leisme - Consulteca | Demcat». [Consulta: 30 desembre 2022].
  3. ↑ Cf. Babylonian Talmud, Tractate Chagigah 15a
  4. ↑ «Rahul Gandhi, blurring lines between filmi and real politicians». Firstpost, 28-01-2014.
  5. ↑ Raskin, Robert Journal of Personality, 56, 2, 1988, pàg. 393–404. DOI: 10.1111/j.1467-6494.1988.tb00892.x. PMID: 3404383.
  6. ↑ «Why speaking to yourself in the third person makes you wiser». Aeon, 07-08-2019. [Consulta: 10 juliol 2020].
  7. ↑ «The Benefits of Talking About Yourself in the Third Person». HowStuffWorks, 16-04-2018. [Consulta: 10 juliol 2020].
  8. ↑ «The Psychological Case for Talking in the Third Person». Mic, 25-02-2015. [Consulta: 10 juliol 2020].
  9. ↑ «Hinduism-The Religious Life». uwyo.edu. Arxivat de l'original el 22 October 2015. [Consulta: 7 octubre 2015].
  10. ↑ «Swami Ramdas». bhagavan-ramana.org. Arxivat de l'original el 2 d’octubre 2011. [Consulta: 7 octubre 2015].
  11. ↑ 11,0 11,1 «Osho World Online Magazine :: February 2013». Oshoworld.com. Arxivat de l'original el 2013-11-04. [Consulta: 18 setembre 2013].
  12. ↑ 12,0 12,1 Aymard, Orianne. When a Goddess Dies: Worshipping Ma Anandamayi after Her Death, 2014-05-01. ISBN 978-0199368631. 
  13. ↑ 13,0 13,1 «rediff.com: The Rediff Interview/Mata Amritanandmayi». rediff.com. [Consulta: 7 octubre 2015].
  14. ↑ 14,0 14,1 Spoto, Donald. Marilyn Monroe: The Biography. Rowman & Littlefield, 2001, p. 324. ISBN 9780815411833. 
  15. ↑ 15,0 15,1 Leaming, Barbara. Marilyn Monroe. Crown, 2010, p. 404. ISBN 9780307557773. 
  16. ↑ 16,0 16,1 Whitworth, Melissa «Alice Cooper: 'Some people turn to God, I turned to golf'». , 28-08-2007.
  17. ↑ 17,0 17,1 Private letter to film historian/critic William K. Everson in the late 1970s
  18. ↑ «Language – Why do parents refer to themselves in the third person?».
  19. ↑ «Why do We Refer to Ourselves in the Third Person when We Talk to Our Kids?».
  20. ↑ Lewis, Michael; Ramsay, Douglas (en anglès) Child Development, 75, 6, 2004, pàg. 1821–1831. DOI: 10.1111/j.1467-8624.2004.00819.x. ISSN: 1467-8624. PMID: 15566382.
  21. ↑ Alexander. The Cambridge Shakespeare Library: Shakespeare's times, texts, and stages. Cambridge University Press, 2003, p. 101. ISBN 9780521808002. 
  22. ↑ See the Wikisource of the book: s:The Education of Henry Adams
  23. ↑ Glass, Loren Daniel. Authors Inc: Literary Celebrity in the Modern United States, 1880–1980. NYU Press, 2004, p. 29. ISBN 9780814731604. 
  24. ↑ Eisenhower, Dwight. at ease. DoubleDay & Company, 1967, p. 214. 
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 25,3 , 28-08-2015.
  26. ↑ Harris, Scott. «Bob Dole Needs to Put the 'I' in Identity». Los Angeles Times, 10-03-1996. [Consulta: 7 desembre 2012].
  27. ↑ 27,0 27,1 «Acervo Digital VEJA – Digital Pages». abril.com.br. Arxivat de l'original el 12 d’octubre 2012. [Consulta: 7 octubre 2015].
  28. ↑ Bourn, Chris. «Why People Like Trump Refer to Themselves in the Third Person». Mel Magazine. Mel Magazine, 27-04-2018. [Consulta: 2 maig 2020].
  29. ↑ Forza Italia, Berlusconi parla in terza persona, La Repubblica, <https://video.repubblica.it/dossier/pdl-forza-italia-centrodestra/forza-italia-berlusconi-parla-in-terza-persona/144455/142986>
  30. ↑ Alberts, Sheldon, There's no 'you' in Herman Cain, The National Post, <http://fullcomment.nationalpost.com/2011/11/09/sheldon-alberts-theres-no-you-in-herman-cain/>
  31. ↑ «Hang me if I have committed any crime, but no apology, Narendra Modi says – The Times of India». Timesofindia.indiatimes.com, 16-04-2014. [Consulta: 6 agost 2014].
  32. ↑ «泛民5名單報名參選超區議席». now.com, 17-07-2016. [Consulta: 17 juliol 2016].
  33. ↑ Manthorpe, Jonathan. Forbidden Nation: A History of Taiwan. 2005. St. Martin's Griffin, p. 15. 
  34. ↑ Mewis, Joe «Read the best Zlatan Ibrahimovic quotes on the outspoken Swedish striker's birthday». The Mirror, 03-10-2013.
  35. ↑ Hruby, Patrick. «Lebron James definitely has Dan Gilbert all wrong». ESPN Page 2. ESPN Internet Ventures, 18-08-2012. [Consulta: 7 desembre 2012].
  36. ↑ Nordquist, Richard. «A Few More Oddities: Illeism, Semantic Satiation, and Garden-Path Sentences». About.com guide, 24-09-2012. Arxivat de l'original el 2014-04-14. [Consulta: 7 desembre 2012].
  37. ↑ Taibbi, Matt. «A Field Guide to Sports Egos». Men's Journal, 02-03-2010. Arxivat de l'original el 2013-01-28. [Consulta: 6 desembre 2012].
  38. ↑ Fowler, Matt. «Line-O-Rama: The Rock Says». IGN, 02-07-2009. [Consulta: 6 desembre 2012].
  39. ↑ «Doug Robinson: Karl Malone is one of a kind». Deseret News, 10-08-2010. [Consulta: 6 desembre 2012].
  40. ↑ Amis, Martin «In search of Dieguito». The Guardian, 01-10-2004.
  41. ↑ Per exemple aquí
  42. ↑ Shefter, Adam. «Sources: Cam Newton thrown for loop». ESPN.com, 27-02-2011.
  43. ↑ Hattenstone, Simon «And God created Pele». The Guardian, 30-06-2003.
  44. ↑ Fink, Jesse. «Pelé's mouth should get a straight red». The Sunday Guardian, 13-11-2011. Arxivat de l'original el 2021-01-28. [Consulta: 6 desembre 2012].
  45. ↑ «Former Nottingham Forest manager Billy Davies claims 'whispering campaign' has sabotaged Premier League ambitions». The Independent, 27-02-2016.
  46. ↑ «The Deseret News – Google News Archive Search». google.com. [Consulta: 7 octubre 2015].
  47. ↑ Canales, Luis. Imperial Gina, 1990. ISBN 9780828319324. 
  48. ↑ A simple country girl The Boston Globe, 29 July 1956
  49. ↑ Everybody Picks on Lollobrigida The Miami News, 11 September 1955
  50. ↑ Barton, Ruth. Hedy Lamarr: The Most Beautiful Woman in Film. University Press of Kentucky, 2010, p. 108. ISBN 9780813126104. 
  51. ↑ Copeland, Cody. «The First Career Of MythBusters' Jamie Hyneman Will Surprise You» (en anglès americà). Grunge, 09-09-2020. [Consulta: 8 novembre 2022].
  52. ↑ Bret, David. Jean Harlow: Tarnished Angel. Aurum Press, 2014. ISBN 978-1-781-31343-5. 
  53. ↑ Porter, Darwin. The Secret Life of Humphrey Bogart: The Early Years (1899-1931). Blood Moon Productions, Ltd., 2003, p. 221. ISBN 978-0-966-80305-1. 
  54. ↑ «Queremos tanto a Lila». Revistamarcapasos.com, 22-02-1999. [Consulta: 18 setembre 2013].
  55. ↑ Jenkins, Craig «Hip-Hop Needs No Other Supervillain After MF DOOM» (en anglès americà). Vulture, 04-01-2021.
  56. ↑ Susunaga Weeraperuma. «The Life of Swami Ramdas». [Consulta: 16 abril 2020].
  57. ↑ Singh, Puran. The Story of Swami Rama: The Poet Monk of the Punjab. Madras: Ganesh & Co., 1924. 
  58. ↑ Rod Elledge. Use of the Third Person for Self-Reference by Jesus and Yahweh: A Study of Illeism in the Bible and Ancient Near Eastern Texts and Its Implications for Christology. Bloomsbury T&T Clark, 2007. ISBN 9780567671448. 
  59. ↑ Norman Mailer. The Fight. Vintage, 1997-09-30. ISBN 0-375-70038-2. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Il·leisme&oldid=33949182»