Vés al contingut

Il divo (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Il Divo (pel·lícula))
Infotaula de pel·lículaIl divo
Il Divo Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióPaolo Sorrentino Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióAndrea Occhipinti, Francesca Cima i Nicola Giuliano Modifica el valor a Wikidata
GuióPaolo Sorrentino Modifica el valor a Wikidata
MúsicaTeho Teardo Modifica el valor a Wikidata
FotografiaLuca Bigazzi Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeCristiano Travaglioli Modifica el valor a Wikidata
VestuariDaniela Ciancio Modifica el valor a Wikidata
ProductoraLucky Red Distribuzione, Indigo Film, Parco Film, Babe Films, StudioCanal i Arte France Cinéma Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorLucky Red Distribuzione Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia i França Modifica el valor a Wikidata
Estrena23 maig 2008 Modifica el valor a Wikidata
Durada110 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióRoma Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

Lloc webluckyred.it… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt1023490 FilmAffinity: 621131 Allocine: 132962 Rottentomatoes: m/il_divo Letterboxd: il-divo Mojo: ildivo Allmovie: v449944 TCM: 684851 Metacritic: movie/il-divo TV.com: movies/il-divo TMDB.org: 8832 Modifica el valor a Wikidata

Il divo és una pel·lícula francoitaliana de 2008 dirigida per Paolo Sorrentino. El llorejat director (Le conseguenze dell'amore, L'amico di famiglia, This Must Be the Place, La grande bellezza) retrata mig segle de política italiana en aquest fresc històric i polític, entre la sàtira i la tragèdia.[1] La història està basada en la figura del set vegades primer ministre italià Giulio Andreotti, un polític controvertit i amb fortes connexions amb el Vaticà, que va ser acusat de tenir lligams amb la màfia i també de l'assassinat d'un periodista, tot i que va ser absolt de tots dos càrrecs.[2]

Va presentar-se al Festival Internacional de Cinema de Canes i posteriorment també als festivals de Karlovy Vary, Toronto i Londres.[3]

Argument

[modifica]

Comença la pel·lícula amb un monòleg intern en el que Giulio Andreotti (Toni Servillo) observa com ha aconseguit sobreviure a la seva tumultuosa carrera política mentre els seus diversos detractors han mort. Un muntatge mostra els assassinats de diverses persones connectades amb ell, incloent-hi el periodista Mino Pecorelli, el Carabinieri general Carlo Alberto Dalla Chiesa, els banquers Michele Sindona i Roberto Calvi, i l'anterior primer ministre Aldo Moro. Remarcant els seus suposats llaços amb la màfia, la narració comprèn el període que va des de la setena elecció d'Andreotti el 1992 fins al seu judici el 1995, passant pel seu fracàs en les presidencials italianes i l'escàndol Tangentopoli.

Repartiment

[modifica]

Banda sonora

[modifica]
Teho Teardo, l'autor de la banda sonora

La banda sonora de la pel·lícula va ser composta per Teho Teardo, i va ser editada en disc compacte per Universal.[4]

Núm. TítolComposició Durada
1. «Fissa lo sguardo»  Teho Teardo  
2. «Sono ancora qui»  Teho Teardo  
3. «I miei vecchi elettori»  Teho Teardo  
4. «Toop Toop»  Cassius  
5. «Che cosa ricordare di lei?»  Teho Teardo  
6. «Un'altra battuta»  Teho Teardo  
7. «Il cappotto che mi ha regalato Saddam»  Teho Teardo  
8. «Notes for a New Religion»  Teho Teardo  
9. «Gammelpop»  Barbara Morgenstern i Robert Lippok  
10. «Non ho vizi minori»  Teho Teardo  
11. «Ho fatto un fioretto»  Teho Teardo  
12. «Possiedo un grande archivio»  Teho Teardo  
13. «Double Kiss»  Teho Teardo  
14. «Nux Vomica»  The Veils  
15. «Il prontuario dei farmaci»  Teho Teardo  
16. «La corrente»  Teho Teardo  
17. «1. Allegro» (Concert per a flauta en Re major Il gardellino)Antonio Vivaldi  
18. «Pavane, Op.50»  Gabriel Fauré  
19. «Da, da, da, ich lieb' Dich nicht, Du liebst mich nicht»  Trio  
20. «E la chiamano estate»  Bruno Martino  
Durada total:
64:21

Guardons[5]

[modifica]
Paolo Sorrentino, el director i guionista de la pel·lícula

Premis

[modifica]
  • 2008: Premi del Jurat del Festival Internacional de Cinema de Canes per Paolo Sorrentino
  • 2009: David di Donatello:
    • Millor actor per Toni Servillo
    • Millor actriu secundària per Piera Degli Esposti
    • Millor fotografia per Luca Bigazzi
    • Millor maquillatge per Vittorio Sodano
    • Millor perruqueria per Aldo Signoretti
    • Millor música per Teho Teardo
    • Millors efectes especials per Nicola Sganga i Rodolfo Migliari

Nominacions

[modifica]
  • 2008: Palma d'Or del Festival Internacional de Cinema de Canes per Paolo Sorrentino
  • 2008: Premis del Cinema Europeu:
    • Millor pel·lícula
    • Millor director per Paolo Sorrentino
    • Millor guió per Paolo Sorrentino
    • Millor fotografia per Luca Bigazzi
  • 2009: David di Donatello:
    • Millor pel·lícula per Andrea Occhipinti, Nicola Giuliano, Francesca Cima, Maurizio Coppolecchia i Paolo Sorrentino
    • Millor actor secundari per Carlo Buccirosso
    • Millor productor per Andrea Occhipinti, Nicola Giuliano, Francesca Cima i Maurizio Coppolecchia
    • Millor director per Paolo Sorrentino
    • Millor guió per Paolo Sorrentino
    • Millor muntatge per Cristiano Travaglioli
    • Millor disseny de producció per Lino Fiorito
    • Millor vestuari per Daniela Ciancio
    • Millor so per Emanuele Cecere
  • 2010: Oscar al millor maquillatge per Aldo Signoretti i Vittorio Sodano
  • 2010: Premi Bodil a la millor pel·lícula no estatunidenca per Paolo Sorrentino

Referències

[modifica]
  1. Il divo a Fotogramas (castellà)
  2. Il divo a Allmovie (anglès)
  3. Dates d'estrena i presentacions a festivals a IMDb
  4. Il divo - Banda sonora original a Allmusic (anglès)
  5. Llista de nominacions i premis a IMDb

Enllaços externs

[modifica]