Ildefons Coloma i de Melo
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1555  |
| Mort | 20 abril 1606 (50/51 anys) |
 Bisbe de Cartagena | |
| 13 gener 1603 – ← Juan de Zúñiga y Flores – Francisco Martínez de Cenicero → Diòcesi: bisbat de Cartagena | |
 Bisbe de Barcelona | |
| 27 setembre 1599 – 13 gener 1603 ← Joan Dimes Lloris – Rafael de Rovirola → Diòcesi: bisbat de Barcelona | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1599–), sacerdot catòlic |
| Consagració | Joan de Ribera |
| Família | |
| Pare | Joan de Coloma i Cardona |
| Germans | Antoni Coloma i Saa Carles Coloma i Saa |
Ildefons Coloma i de Melo, conegut com a Ildefons Coloma i també com a Alonso Coloma de Saa (Elda, c. 1557 - Múrcia, 20 d'abril de 1606) fou un canonge i poeta valencià, que esdevení bisbe de Barcelona en tre els anys 1599 i 1603, i Cartagena entre 1603 i 1606.
Fill del poeta i Ier comte d'Elda Joan de Coloma i Cardona i la dama portuguesa Isabel de Saa, i germà del militar, diplomàtic i historiador Carles Coloma i d'Antoni Coloma i Saa, va estudiar teologia al col·legi major de Conca i lletres sagrades a la universitat de València. Canonge de la santa església de Sevilla, el 1588 va aconseguir per oposició la canongia magistral d'aquesta església. Més enllà de les seves tasques pastorals, va cultivar la poesia llatina i castellana, de la qual només es conserven dues composicions poètiques publicades el 1596 dins del llibre Comentari en breu compendi de disciplina militar: en què s'escriu la jornada de les illes dels Açores.[1][2] El 19 de juny de 1597 va ser elegit per Felip II com a visitador reial a la universitat de València per posar fi als continus motins i revoltes estudiantils que havien propiciat el tancament de la universitat. Després d'aquesta visita, que dura des del 1598 fins al 1599, va escriure un memorial o informe a Felip II. També fou inquisidor de Portugal.[1]
El 27 de setembre de 1599 va ser nomenat bisbe de Barcelona, i aquell mateix any canceller de la universitat de Barcelona. Durant el seu bisbat va introduir a Espanya el primer convent de l'ordre de les caputxines, i féu construir el nou sepulcre de sant Oleguer i féu pintar el retrat dels bisbes barcelona.[2][3] Ildefons de Coloma va promoure la canonització de Sant Oleguer, traslladant solemnement el seu cos incorrupte al nou sepulcre. Durant el seu pontificat es van celebrar les festes de la canonització de Sant Ramon de Penyafort. També va acollir a la diòcesi de la Barcelona a les monges caputxines. El 1603 va ser nomenat bisbe de Cartagena, i es va traslladar a Múrcia per fer front a l'epidèmia de pesta de 1606. Va morir víctima d'aquesta el 20 d'abril d'aquell mateix any. Va ser enterrat a la capella del transcor de la catedral de Múrcia.[3][1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Guill Ortega, Miguel Ángel «Alonso Coloma de Saa». Reial Acadèmia de la Història [Consulta: 8 octubre 2022].
- ↑ 2,0 2,1 «Ildefons de Coloma i de Melo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana [Consulta: 8 octubre 2022].
- ↑ 3,0 3,1 Martí i Bonet, Josep Maria. Iglesia de Barcelona. Historia de las Diócesis Españolas (vol. II). Madrid: BAC, 2006, pàg. 233.