Joan de Coloma i Cardona
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (es) Juan Coloma y Cardona  1522 Elda (País Valencià) | ||
| Mort | 9 octubre 1586 (63/64 anys) Elda | ||
 I Comte d'Elda | |||
| 1577 – 1586 | |||
| III Senyor d'Elda | |||
| 1539 – 1586 | |||
| - → | |||
| Virrei de Sardenya | |||
| 1570 – 1577 | |||
← Jeroni d'Aragall Jeroni d'Aragall → | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | poeta, militar | ||
| Altres | |||
| Títol | Comtat d'Elda Senyor | ||
| Cònjuge | Isabel de Saa | ||
| Fills | Antoni Coloma i Saa, Ildefons de Coloma i de Melo, Carles Coloma i Saa | ||
| Pare | Joan Francesc Coloma | ||
Signatura  | |||
Llista
| |||
Joan Coloma i Cardona o Juan Coloma Pérez Calvillo (Elda ?, 1522 - Elda, 9 d'octubre de 1586)[1] va ser un noble, escriptor i militar valencià, III Senyor d'Elda (1539-1586) i I Comte d'Elda (1577-1586).
Antecedents familiars
[modifica]El seu llinatge Coloma provenia de l'Empordà. Fill de Joan Francesc Coloma i de Maria de Cardona i d'Erill. Era net de Mossèn Joan de Coloma, secretari de Joan II i posteriorment del seu fill Ferran. Aquest Joan de Coloma participà en les Capitulacions de Santa Fe, ja que era el protonotari reial.
Núpcies i descendents
[modifica]Es casà almenys 3 vegades.
Biografia
[modifica]Va néixer a la residència dels Coloma al seu Senyoriu d'Elda, segurament en el Castell d'Elda. Casat per tres vegades, l'última amb Isabel de Saa, dama de la Cort portuguesa amb la qual va tenir catorze fills, set homes i set dones. A més d'Antoni Coloma, qui va heretar el títol, destacaren Alonso Coloma, que va arribar a ser Bisbe i Carles Coloma, militar i historiador. Va ingressar aviat en la carrera militar, servint a Carlos I i a Felipe II en els exèrcits espanyols a Flandes i Milà. Va arribar al grau de Capità general i va ser nomenat per Felipe II Virrei de Sardenya entre 1570 i 1577.
Pels serveis prestats a la Corona, en 1561 se li va concedir l'alcaldia del Castell d'Alacant. En retornar de Sardenya en 1577, el Rei li va atorgar mitjançant privilegi el títol de Comte d'Elda el 4 de desembre d'aquest mateix any, que abastava les baronies d'Elda, Petrer i Salines. Més tard, el 1581, gràcies al matrimoni del seu fill i hereu Antoni Coloma amb una membre de la família dels Comtes de Cocentaina, Beatriz de Corella, va obtenir el mayorazgo d'Elda, afavorint la política d'agrupar l'alta noblesa valenciana. En aquesta situació va aconseguir la seva màxima influència econòmica i social.
Va fixar la seva residència al Castell d'Elda, que remodelar per complet en estil gòtic des d'on governava les seves possessions. Va reformar l'Església de Santa Ana, que el seu pare havia rebut com a mesquita després de la confiscació dels béns a la població mudèjar en 1525 per la Corona d'Aragó, canviant l'orientació cap a la Meca de l'antic temple islàmic i donant-li un aire cristianisme. En el seu afany per reformar la vila d'Elda, que conservava en el segon terç del segle XVI dos terços de població morisca, va aixecar també un Convent franciscà en 1562.
Obra
[modifica]Va publicar, almenys, dues obres:
- «Dècada de la Passió del nostre Redmetor Ievu Christo» [2] i
- «Càntic de la gloriosa resurrecció».[3]
Les seves aventures com a militar van ser elogiades per Miguel de Cervantes en La Galatea.[4]
Bibliografia
[modifica]- Amat i Sempere, Lamberto. Elda. La seva antiguitat, la seva història. Edit. Ajuntament d'Elda - Universitat d'Alacant. Elda, 1983. Edic. facsímil de l'original de 1873.
- De Cadenes, J.A. i De Cádenas, V.. Elenc de Grandeses i títols nobiliaris espanyols. Edit. Institut Salazar i Castro. Madrid, 1997.
- Martí Cebrián, J.A.. Beatriz de Corella, fundadora del primer hospital d'Elda. Revista Alborada, núm. 40. Edit. Ajuntament d'Elda, 1995.
- Navarro Pastor, Alberto. Història d'Elda (3 volums). Edit. Caixa d'Estalvis Provincial d'Alacant. Alacant, 1981.
- Segura Herrero, Gabriel i Poveda Poveda, Consolo. Catàleg de l'Arxiu Comtal d'Elda (I). Edit. Ajuntament d'Elda - Caixa Murcia. Elda, 1999.
- M. A. Guill Ortega, Les obres literàries dels membres de la Casa Comtal d'Elda. Revista del Vinalopó, Vol. VI-VII, Petrer, 2004, Págs. 201-111.
- M. A. Guill Ortega, Noblesa i literatura al segle d'or: Juan Coloma, poeta i I comte d'Elda”. Revista del Vinalopó, Vol. VIII, Petrer, 2005, Págs. 97-117.
Referències
[modifica]- ↑ El lloc de naixement és discutit
- ↑ Família Coloma i Borja
- ↑ La primera referència a la seva obra literària la donar Jerónimo Jiménez d'Urrea en 1549
- ↑ La Galatea en la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, edición de Florencio Sevilla Arroyo