La dinastia Inàlida o dels Inàlides o İnaloğulları fou una nissaga fundada pel cap turcman Inal[1] que es va apoderar d'Amida al Diyar Bakr i s'hi va fer independent el 1096 en el marc de les lluites entre els successors del sultà seljúcidaMalik Shah.
Els inàlides van conservar poder fins al final del segle xii (1183). Tot i que hi ha inscripcions i referències, van tenir un lloc secundari a la història del Diyar Bakr en comparació amb els ortúquides i zengites. Internament el poder a l'emirat fou exercit de facto[2] per una família de notables, els nisànides,[3] que es van valer sovint dels nizarites d'Alamut (la secta dels assassins). Va gaudir de prosperitat econòmica i sobretot cultural i el cristianisme hi ha subsistir.
El 1163 Kara Arslan al-Muzaffar, emir ortúquida d'Hisn Kayfa, es va aliar amb el Shah-i Arman d'Akhlat per conquerir Amida però ho va haver de deixar per un atac danixmendita. Amida fou ocupada per Saladí el 1183[4] i entregada al seu aliat l'emir ortúquida d'Hisn Kayfa; per uns anys la branca ortúquida d'Hisn Kayfa va governar als dos emirats.
Minorsky va llençar la idea d'un origen relacional amb Ibrahim Inal, el cap seljúcida.
Sad al-Dawla Haldi (fill) 1110-1142 (casat amb Yuna Khatun, filla d'Ilghazi de Mardin)
Djamal al-Din Shams al-Muluk Mahmud (fill) 1142-1183 (casat amb Safiyya Khatun, filla de Timurtash, germà de Yuna Khatun i doncs fill d'Ilghazi de Mardin)
↑segurament derivat de l'antic títol turc Yinal, testimoniat entre els oghuz de l'Àsia central al segle X
↑El 1117 el nom del emir hereditari inàlida apareix com a preferent, precedint al del sultà
↑el visir al-Hasan va imposar el seu control sobre l'amir Mahmud a la meitat del segle xii; el 1155 el nom del sultà ni tant sol era mencionat però el visir nisànida s'esmentava abans de l'emir inàlida; el 1163 el visir Ali ja és esmentat sol sense que aparegui l'emir inàlida
↑un text d'aquest any descriu l'angoixa del visir nisànida Masud durant el setge
Fundador:Saltuk ·Capital:Erzurum Centres:Erzurum ·Tercan Dinastia:Saltúquides (1072-1102) · Ali bin Ebu'l-Kâsım (1102 - ~ 1124) · Ziyâüddin Gazi (~ 1124-1132) · İzzeddin Saltuk (1132-1168) · Nâsırüddin Muhammed (1168-1191) · Mama Hatun (1191-1200) · Melikshah ibn Muhammed]] (1200-1202)
1202: al Soldanat de Rum
Fundador:Aydınoğlu Mehmed Bey ·Capitals:Birgi, i després Ayasluğ Centres:Tire ·Esmirna ·Alaşehir ·Aydın ·Sakız/Chios (entre 1336-1344)
Dinastia dels aidínides: Aydınoğlu Mehmed Bey (1307 - 1334) · Aydınoğlu Umur Bey (1334-1348) · Aydınoğlu Hızır Bey]] (? - ?) ·Aydınoğlu İsa Bey ( - 1390)
1390: a l'Imperi Otomà ·1402 - 1414: restaurat per Tamerlà a Aydınoğlu Musa Bey (1402-1403) · Aydınoğlu Umur Bey II (1403 - 1405) · İzmiroğlu Cüneyd Bey (1405 - 1425 amb interrupcions) ·1425: Segona incorporació a l'Imperi Otomà
Fundador:Hüsamettin Çoban Bey, comandant oghuz ·Capital:Kastamonu Centres:Kastamonu ·Taşköprü Dinastia de Çoban-oğlu (Çobanoğulları): Hüsamettin Çoban Bey (1309 - ?) · Alp Yürek (? - ?) · Muzafferüddin Yavlak Arslan (? - ?) · Çobanoğlu Mahmud Bey (? - 1309) · -
1309: al Beilicat de Candar
Ancestres:: Hamid ai el seu fill İlyas Bey, senyors de frontera del Soldanat de Rum ·Fundador: Hamidoğlu Feleküddin Dündar Bey ·Capital:Isparta Centres:Eğirdir ·Uluborlu ·Gölhisar ·Korkuteli i Antalya transferides el 1301 a un germà, que va fundar Tekke
Dinastia Hamit-oğlu o Hamitoğulları o Hamidoğlu o Hamidoğulları (Hamid-oghlu o Hamidoghullari): Hamidoğlu Feleküddin Dündar Bey (~ 1280 - 1324) · Hamidoğlu Hızır Bey (1324-1330) · Hamidoğlu Necmeddin İshak Bey (? - ?) · Hamidoğlu Muzafferüddin Mustafa Bey (? - ?) · Hamidoğlu Hüsameddin İlyas Bey (? - ?) · Hamidoğlu Kemaleddin Hüseyin Bey (? - 1391)
1374 i/o 1381/1382 : Venda de territoris a l'Imperi Otoma; 1391 unió a l'Imperi Otomà
Ancestre:: Germiyanlı Ali Bey ·Fundador: İnanç Bey ·Capital:Deñizli Centres:Deñizli Dinastia İnanç-oğlu o İnançoğulları (Inandj-oghlu o Inandjoghullari): İnanç Bey (~ 1300 - ~ 1314) · Murad Arslan (~ 1314 - ?) · İnançoğlu İshak Bey (? - ~ 1360) · Süleyman Bey (1345-1368)
1368: Conquesta per Germiyan
