Vés al contingut

Ina Boyle

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaIna Boyle

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 març 1889 Modifica el valor a Wikidata
Enniskerry (Irlanda) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort10 març 1967 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Greystones (Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, coreògrafa Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsRalph Vaughan Williams Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVioloncel i violí Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1948Jocs Olímpics d'Estiu de 1948 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webinaboyle.org Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 08060c1b-6004-4cf6-ae7b-16b48e8dfc7e Lieder.net: 6760 Modifica el valor a Wikidata

Ina Boyle (Enniskerry, 8 de març de 1889 - Greystones, 10 de març de 1967) fou una compositora irlandesa, la més prolífica i important d'Irlanda abans de 1950.[1] Les seves composicions abasten un ampli ventall de gèneres i inclouen obres corals, de cambra i orquestrals i també òpera, ballet i música vocal. Mentre que diverses obres seves, com ara The Magic Harp ("L'arpa màgica" - 1919), Colin Clout (1921), Gaelic Hymns (1923–24), Glencree (1924-27) i Wildgeese (1942), van rebre reconeixement i es van interpretar repetidament durant la seva vida, la majoria de les seves composicions es mantenen inèdites i mai no s'han interpretat.[2]

Biografia

[modifica]

Va néixer a Bushey Park, a prop d'Enniskerry, i va rebre lliçons de violí i violoncel quan era nena. Va estudiar contrapunt, harmonia i composició amb Charles Herbert Kitson i George Hewson a Dublín, i per correspondència amb el seu cosí Charles Wood. També va viatjar a Londres periòdicament per rebre lliçons de Ralph Vaughan Williams.[3] A més va estudiar amb Percy Buck, que acabava de ser nomenat professor de música no resident al al Trinity College de Dublin.[4]

A causa del seu aïllament, la música de Boyle poques vegades era interpretada. Tot i això, va continuar component fins a la seva mort.[5] La seva composició L'arpa màgica va rebre un Premi Carnegie, i va guanyar una Menció Olímpica Honorífica el 1948 per a Irlanda amb Lament for Bion, una composició que va lliurar al Comitè Olímpic d'Activitats Culturals.[6] Va morir de càncer a Greystones, comtat de Wicklow,[7] y i els seus papers es troben arxivats a la Biblioteca del Trinity College de Dublín.[8] El Trinity College ha digitalitzat la majoria dels seus manuscrits musicals, i es pot cercar i estudiar en línia.

Un documental sobre la vida i la música d'Ina Boyle titulat "Des de la Foscor", anglès: From the Darknes, fou emès el 12 juny de 2010 per RTÉ lyric fm d'Irlanda. A l'abril i maig de 2013, una exposició a Trinity College va destacar "el viatge simfònic d'Ina Boyle".

Enregistraments

[modifica]

Obres seleccionades

[modifica]

Òpera

  • Maudlin of Paplewick (de 'The Sad Shepherd' de Ben Jonson), òpera pastoral (1966)

Música coral

  • The Transfiguration (bíblica) per a tenor, cor mixt i orgue (1922); Londres: Novello, 1922
  • Gaelic Hymns (de Carmina gadelica, traducció d'Alexander Carmichael) (1924) Fragments publicats a Londres: J. i W. Chester, 1930
  • Christ is a Path (Giles and Phineas Fletcher), cantata de cambra (1925)
  • A Spanish Pastoral (Sta. Teresa, traducció d'Arthur Symons) per a soprano y cor masculí (1931); Londres: Stainer & Bell, 1935

Orquestra

  • Elegy (1913) per a violoncel i orquestra
  • The Magic Harp, rapsòdia orquestral (1919); Londres: Stainer & Bell, 1922
  • Colin Clout, pastoral per a orquestra (1921)
  • Simfonia núm. 1: "Glencree" (1927)
  • Fantasia per a violí i orquestra de cambra (1926)
  • Psalm per a violoncel i orquestra (1927)
  • Simfonia núm. 2: "The Dream of the Rood" (1930)
  • Obertura (1934)
  • Concert per a violí (1935)
  • Wild Geese, esbós per a petita orquestra (1942)

Veus amb orquestra

  • Soldiers at Peace (Herbert Asquith) per a cor i orquestra (1916); Londres: Novello, 1917
  • Still Falls the Rain (Edith Sitwell) per a contralt i orquestra de corda (1948)
  • Simfonia núm. 3: "From the Darkness" (Edith Sitwell) per a contralt y orquestra (1951)
  • No Coward Soul is Mine (Emily Brontë) per a contralt i orquestra de cordes (1953)

Cançons (per a veu i piano, si no s'esmenta el contrari)

  • The Joy of Earth (Æ = George Russell) (1914)
  • Have You News of My Boy Jack? (Rudyard Kipling) (1916)
  • A Song of Shadows, a Song of Enchantment (Walter de la Mare) (1922); Londres: Stainer & Bell, 1923, 1926
  • If You Let Sorrow in on You (Winifred M. Letts) (1922)
  • Sleep Song (traducció anònima de Pádraic Pearse) (1923)
  • A Mountain Woman (1927)
  • Five Sacred Folksongs of Sicily (Grace Warrack) (1930)
  • Thinke then my Soul (John Donne) per a tenor i quartet de cordes (1938); Oxford: Oxford University Press, 1939
  • Three songs by Ben Jonson per a veu mitjana, violí, violoncel (1955)
  • Three Ancient Irish Poems (traduïts per Kuno Meyer) per a soprano, viola, arpa (1958)
  • Songs from Peacock Pie (Walter de la Mare): Song of the Mad Prince, The Pigs and the Charcoal-Burner, Moon, Reeds, Rushes, Looking Back (1956)

Música per a ballet

  • Virgilian Suite (1931), ballet suite per a petita orquestra
  • The Dance of Death (1936), ball de màscares
  • The Vision of Er (1939)

Música de cambra

  • Quartet de corda en mi menor (1934)

Referències

[modifica]
  1. ↑ Julie Anne Sadie, Rhian Samuel. The Norton/Grove dictionary of women composers (en anglès). W.W. Norton, 1994. ISBN 9780393034875. 
  2. ↑ (anglès)Biografia
  3. ↑ Vaughan Williams, Ralph. Hugh Cobbe. Letters of Ralph Vaughan Williams (en anglès). OUP Oxford, 2010. ISBN 9780191615269. 
  4. ↑ «Contemporary Music Centre, Ireland: Composers» (en anglès).
  5. ↑ Fuller, Sophie. The Pandora Guide to Women Composers: Britain and the United States (en anglès). Pandora, 1994. ISBN 9780044408970. 
  6. ↑ «"COMPÉTITIONS D'ART"» (pdf) (en francès). Arxivat de l'original el 2012-08-21. [Consulta: 1r febrer 2011].
  7. ↑ Harry White, Barra Boydell. The Encyclopaedia of Music in Ireland (en anglès). University College Dublin Press, 2013, p. 119-121. ISBN 9781906359782. 
  8. ↑ «"INA BOYLE (1889-1967)"» (en anglès). Arxivat de l'original el 20 d'octubre de 2006.

Bibliografia

[modifica]
  • (anglès)Elizabeth Maconchy: Ina Boyle. An Appreciation with a Select List of Her Music (Dublín: Dolmen Press, 1974).
  • (anglès) Sheila Powerscourt: Powerscourt and Ina Boyle, in: S. Powerscourt: Sun too Fast (Londres: Bles, 1974), pàgs. 201-15.
  • (alemany) Axel Klein: Die Musik Irlands im 20. Jahrhundert (Hildesheim: Georg Olms Verlag, 1996), pàgs. 174-6, 368-71.
  • (anglès) Sonya Keogh: Ina Boyle. A Life and Work (MPhil, University College Cork, 2002).

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ina_Boyle&oldid=33739025»