Infusió
La infusió és un mètode d'extracció dels principis actius solubles d'una planta mitjançant la seva introducció en aigua inicialment bullent, però que es deixa refredar. Aquesta tècnica porta el nom de infusionar.[1]
Aquest mot designa també les begudes preparades amb aquest mètode, com el te.
Aquest mètode és diferent de la decocció en la qual el líquid es manté bullint, i de la maceració en què el líquid és fred.
Preparació d'infusions
[modifica]Es poden introduir les herbes en un recipient en aigua bullent, o vessar l'aigua sobre les plantes. Es tapa el recipient i passats uns minuts es treuen les herbes i es llencen. L'aigua resultant es pren com a beguda. A vegades es barreja més d'una planta. S'acostuma a utilitzar només una part determinada de la planta: la flor, la fulla, l'escorça, l'arrel…[2]
Les infusions es poden beure per gust, però sovint es busquen els efectes terapèutics de les plantes.[3][4]
Plantes que es beuen en infusió
[modifica]
- Card marià
- Corona de rei
- Espígol
- Farigola
- Freixe
- Fumària oficinal
- Genciana
- Groseller negre
- Llimona
- Marialluïsa
- Menta
- Marfull
- Mate
- Morella roquera
- Melissa
- Noguer
- Olivera
- Opi
- Poliol
- Quina
- Romer
- Sàlvia
- Taronja
- Te
- Til·ler: La infusió s'anomena til·la[5]
- Viola tricolor
Continguts relacionats
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Infusió». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ El poder de les infusions
- ↑ El poder de les infusions
- ↑ Contra la faringitis, un bon remei de l'àvia
- ↑ «La til·la, més que una infusió relaxant». Arxivat de l'original el 2016-12-20. [Consulta: 13 desembre 2016].