Riber negre
Ribes nigrum  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | riber negre, fulla de riber negre, oli de llavor de riber negre, licor de riber negre i suc de riber negre |
| Planta | |
| Tipus de fruit | baia |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Saxifragales |
| Família | Grossulariaceae |
| Gènere | Ribes |
| Espècie | Ribes nigrum L., 1753 |
.svg){kind=icon}
El riber negre[1] o groseller negre (Ribes nigrum) és una planta del gènere Ribes dins la família Grossulariaceae originària de l'Europa del nord i central i també del nord d'Àsia on de vegades es consideren de la varietat sibiricum o fins i tot de l'espècie Ribes cyathiforme. El seu fruit s'anomena simplement riba negra o grosella negra per a diferenciar-lo d'altres del mateix gènere. És un arbust que arriba a 2 metres d'alt. Les fulles tenen una disposició alterada i fan de 4 a 9 cm de llarg i ample amb 5 lòbuls (les fulles fan una fortor desagradable). Les flors poc vistoses es disposen en raïms de 5 a 10 cm de llarg. El fruit, la riba negra, és una baia (amb diverses llavors) d'1 cm de diàmetre de color porpra molt fosc, pràcticament negra.
Conreu i usos
[modifica]
Es conreen en climes temperats o temperats freds (no s'adapten bé al clima mediterrani per la sequedat i calor de l'estiu). El seu conreu arriba cap al nord fins al centre de Finlàndia i Sibèria. Es reprodueixen fàcilment per esqueixos llenyosos plantats a la tardor.
Les baies són comestibles, més apreciades en productes derivats ensucrats com ara sucs i melmelades. La infusió de les fulles és molt apreciada (malgrat que les fulles fresques fan una olor desagradable, com d'orina de gat). Elaboració de licors: crème de cassis a França o Ribena al Regne Unit i Estats Units. També s'utilitza per aromatitzar el vodka. El nom francès del riber negre és cassis que dona nom a un licor elaborat en part amb suc del seu fruit, la riba negra. S'utilitza també en la cuina, com en el clàssic «conill a l'estil flamenc».[2]
El suc de la riba negra conté aproximadament 4 vegades més vitamina C que el suc de taronja. Les baies són una rica font d'antocianines que augmenten la resistència dels capil·lars, tenen propietats vasoprotectors, antiedematoses, antioxidants i afavoreixen la regeneració de la púrpura retinal.[3] És un aliment antifatiga i antiinfecciós. L'aportament de calci (60 mg per 100 g) contribueix a la salut dels ossos. Afavoreix l'eliminació d'àcid úric. És doncs útil per a combatre els reumatismes, la gota, l'artrosi. Té un efecte estimulant de les glàndules suprarenals. Existeixen estudis que comproven la seva activitat antigripal. Com a diürètic estimula la funció hepàtica i la funció renal. És útil per combatre l'obesitat. Es considera benèfic per als problemes circulatoris i de tensió alta. Té propietats per combatre la disenteria i la diarrea. En aplicació externa s'utilitza satisfactòriament per alleugerir els efectes de la picadures d'insectes. També es pren com a cicatritzant.
Referències
[modifica]- ↑ «riber». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Conill a l'estil flamenc». Visit Flanders - Govern de Flandes, s.d. Arxivat de l'original el 2016-08-16. [Consulta: juliol 2016].
- ↑ Giner i Pons, Rosa Maria; Máñez Aliño, Salvador. Farmacognòsia: de la natura al medicament. València: Universitat de València, 2011, p. 140 (Educació. Sèrie Materials). ISBN 9788437086460.
Enllaços externs
[modifica]
- «The Blackcurrant Foundation». Fundació britànica per a la promoció del riber negre
- «Ribes nigrum». Flora Europaea.