Serventes de Jesús de la Caritat
| Tipus | Congregació religiosa femenina |
|---|---|
| Nom oficial | Institut de les Serventes de Jesús de la Caritat |
| Nom oficial llatí | Siervas de Jesús de la Caridad |
| Sigles | S.d.J. |
| Hàbit | Túnica i vel negres; pitet de vora rodona i toca blanques |
| Lema | Cor Iesu, salus infirmorun (Cor de Jesús, salut dels malalts) |
| Objectiu | Cura de malalts i ancians, a domicili i establiments |
| Fundació | 25 de juliol de 1871, Bilbao per santa María Josefa Sancho de Guerra |
| Aprovat per | Lleó XIII (decretum laudis: 31 d'agost de 1880; aprovació episcopal: 9 de juny de 1874, pel bisbe de Vitòria), en 8 de gener de 1886 |
| Constitucions | 1937 |
| Patrons | Jesucrist |
| Primera fundació | Bilbao, 1871 |
| Fundacions destacades | Castro Urdiales (1875), Burgos (1879), Vitòria i Lleó (1880), Gijón (1882), Logronyo (1884), Irun (1884) |
| Fundacions a terres de parla catalana | Alacant (1886), Castelló (1887), Tortosa (1896), Barcelona (1909), València (1947), Mallorca (1978) |
| Lloc web | http://www.siervasdejesus.com |
L'Institut de les Serventes de Jesús de la Caritat, en espanyol Siervas de Jesús de la Caridad, són un institut religiós femení de dret pontifici, concretament una congregació religiosa. Les seves germanes posposen al seu nom les sigles S.d.J.
Història
[modifica]La congregació fou fundada a Bilbao per María Josefa Sancho de Guerra (1842-1912). Aquesta, religiosa de les Serventes de Maria Ministres dels Malalts, volia una vida amb un recolliment major i en 1871 deixà la congregació per fundar-ne una de nova, centrada en la vida en comunitat i contemplativa, a banda de l'assistència als malalts.
Començà el 25 de juliol de 1871 i fou aprovada pel bisbe de Vitòria el 9 de juny de 1874. Obtingué el decretum laudis el 31 d'agost de 1880 i l'aprovació definitiva de la Santa Seu arribà el 8 de gener de 1886. Les constitucions religioses s'aprovaren el 1937).
Activitat i difusió
[modifica]Les Serventes de Jesús de la Caritat es dediquen sobretot a la cura de malalts i ancians, tant a domicili com en hospitals.
Són presenta a: Espanya (44 cases), Argentina, Brasil, Xile, Colòmbia, Cuba, Equador, Filipines, França, Itàlia, Mèxic, Paraguai, Perú, Portugal, República Dominicana i els EUA. En acabar el 2005 tenia 971 religioses en 97 cases.
Bibliografia
[modifica]- Annuario Pontificio per l'anno 2007. Vaticano: Libreria Editrice Vaticana, 2007. ISBN 978-88-209-7908-9.