Vés al contingut

Intent de cop d'estat a Bolívia de 2024

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentIntent de cop d'estat a Bolívia de 2024
Imatge
Vehicles blindats ocupant la Plaça Murillo durant l'intent de cop d'estat.
Map
 16° 29′ 46″ S, 68° 08′ 00″ O / 16.4961°S,68.1333°O / -16.4961; -68.1333
Tipusintent de cop d'estat Modifica el valor a Wikidata
Data26 juny 2024 Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciópalau Quemado (Bolívia) Modifica el valor a Wikidata, La Paz (Bolívia) Modifica el valor a Wikidata
EstatBolívia Modifica el valor a Wikidata
Participant
Objectiugovern de Luis Arce Modifica el valor a Wikidata

L'intent de cop d'Estat a Bolívia van ser una sèrie d'esdeveniments ocorreguts en la jornada del 26 de juny de 2024, quan un grup de militars de les Forces Armades de Bolívia, liderats per Juan José Zúñiga (que el dia anterior havia estat destituït com a Comandant General de l'Exèrcit), van ocupar el Palacio Quemado buscant prendre control del govern.[1][2][3]

En el moment de la irrupció dels militars, ni el president Luis Arce ni els membres de l'òrgan executiu no es trobaven a l'edifici, ja que des de l'any 2020 la seu governamental de Bolívia s'havia traslladat a la Casa Gran del Poble.[4][5] Més tard, es va produir un enfrontament directe entre Arce i Zúñiga en el palau.[6] El president bolivià va destituir tota la cúpula militar i va designar José Wilson Sánchez com a nou comandant de les forces armades, qui va ordenar als militars mobilitzats que tornessin a les seves casernes.[7][8] Zúñiga, que va ser detingut la mateixa tarda del 26 de juny, va acusar Arce d'haver ideat el cop com una operació de bandera falsa per refermar el seu govern.[9]

Antecedents

[modifica]

Durant l'any 2024, Bolívia travessava un moment d'inestabilitat social degut a la crisi institucional i a diversos reptes econòmics (recessió econòmica, devaluació monetària, disminució de les reserves internacionals, l'escassetat de dòlars i de carburants.[10][11][12][13][14]

En l'àmbit polític, el president Luis Arce i l'expresident Evo Morales lideraven diferents faccions del Moviment al Socialisme (MAS), amb vista a les eleccions generals de 2025. Morales va mostrar la seva intenció d'optar a un nou mandat presidencial, tot i que a finals de 2023 va ser inhabilitat pel Tribunal Constitucional Plurinacional (TCP).[15] A aquest fet, s'ha d'afegir la crisi institucional en el Poder Judicial, que arrossegava una pròrroga indefinida del mandat dels tribunals de justícia del país.[6][16]

Cop fallit

[modifica]

Revolta de Zúñiga

[modifica]

El dimarts 25 de juny, Juan José Zúñiga, Comandant General de l'Exèrcit de Bolívia, va declarar en una entrevista que Evo Morales no hauria de postular-se a les eleccions presidencials i va amenaçar amb empresonar-lo si continuava amb els seus plans. Tot seguit, va ser destituït per gabinet per violar la constitució boliviana, per la seva ingerència en afers de política interna.[17][18]

La Plaça Murillo i el Palacio Quemado (al mig, en tons rogencs).

L'endemà, dimecres 26 de juny, Zúñiga va liderar l'intent de cop d'estat contra el govern de Luis Arce.[19][20] Segons l'agència estatal de mitjans de comunicació ABI va informar que la mobilització de personal militar va començar al voltant de les 14.30 hores BOT del dimarts 25 de juny.[21] La televisió local va mostrar un vídeo de dos tancs i diversos militars a la Plaça Murillo, davant del Palacio Quemado.[22] Zúñiga es trobava a la plaça i va fer una declaració televisada, anunciant: «Hi haurà un nou gabinet de ministres, segurament que es canviarà, però no pot seguir així el nostre Estat. Volem recuperar la pàtria, ja n'hi ha prou d'empobrir la nostra pàtria».[19]

El president Luis Arce va denunciar la presència no autoritzada de grups militars davant l'antiga seu de l'executiu.[23][24] Els insurrectes van emprar una tanqueta per tombar una de les portes de l'edifici, que a continuació va ser envaït pels militars.[25][26] El Ministre de Govern, Eduardo Del Castillo, va desplaçar-se al lloc dels fets i va aproximar-se a un dels vehicles blindats per demandar a un coronel que expliqués la seva presència allí i exigir-los que cessessin l'activitat.[27]

Un cop va ser dintre del Palacio Quemado, Zúñiga va reiterar als periodistes presents que imposarien un nou govern, i que ell i les seves tropes cercaven «restaurar la democràcia i alliberar als nostres presos polítics».[6] Zúñiga també va dir que «una elit s'ha apropiat del poder de l'Estat» i va exigir l'alliberament de l'expresidenta Jeanine Áñez i de Luis Fernando Camacho.[20][28]

Resposta governamental

[modifica]
Luis Arce, 2022.

Luis Arce va personar-se al palau, on va tenir un enfrontament cara a cara amb Zúñiga, a qui digué: «Jo sóc el seu capità i li ordeno que replegui als seus soldats. No permetré aquesta insubordinació».[29] Més tard, Arce, al costat de tot el seu gabinet, va transmetre un missatge a la Nació des de la Casa Gran del Poble, l'actual seu de l'Executiu bolivià cridant a la mobilització ciutadana per demostrar el rebuig al cop d'estat.[30] Tot seguit, centenars de bolivians van ocupar els carrers propers a la Plaça Murillo, corejant proclames a favor del govern de Luis Arce. Els militars insurgents van emprar gas lacrimogen per tractar de dissoldre la manifestació.[31]

Des de la Casa Gran, el president de Bolívia, acompanyat pel vicepresident, va nomenar nous comandants generals de les Forces Armades de Bolívia. La seva primera ordre va ser ordenar a les forces militars retirar-se de la Plaça Murillo.[32]

Detenció dels colpistes

[modifica]

El general Juan José Zúñiga va ser detingut per la Policia Nacional de Bolívia quan era a punt d'entrar a la seu de l'Estat Major de La Paz, un cop s'havia resolt la situació al palau i rodalia. Aquella mateixa tarda, la Fiscalia va obrir una causa en contra del militar.[33][34] Després de ser detingut, l'excomandant va aparèixer en una improvisada conferència de premsa a les 19:00h (hora local). Va declarar que el diumenge 23 de juny s'hauria reunit amb Luis Arce, qui suposadament li va ordenar treure els blindats al carrer i perpetrar un autocop d'estat, ja que «era necessari preparar alguna cosa per a aixecar la seva popularitat».[35][36][37]

Tot seguit, Zúñiga va ser portat a les dependències de la Força Especial de Lluita Contra el Crim (FELCC), a La Paz. Més tard, Zúniga va ser presentat davant la premsa boliviana com un «delinqüent», el ministre de Govern, Eduardo del Castillo, va presentar un informe dels esdeveniments qualificats pel Poder Executiu com un «cop frustrat».[38] També van ser detinguts el vicealmirall Juan Arnez Salvador, excomandant general de les Forces Armades. Zúñiga i Arnez són acusats d'alçament armat, atemptat contra el president, destrucció de béns públics, i altres delictes varis.[39]

Reacció internacional

[modifica]

El secretari general de l'Organització dels Estats Americans, Luis Almagro, va mostrar solidaritat amb el govern d'Arce i condemnava les accions de l'Exèrcit.

Caps d'estats de diversos països d'Iberoamèrica com Brasil,[40] Xile,[41] Colòmbia,[42] Costa Rica,[43] Cuba,[44] Guatemala,[45] Hondures,[46] Mèxic,[47] Nicaragua,[48] Panamà,[49] Paraguai,[50] Perú,[51] Espanya,[52] Uruguai,[53] i Veneçuela[54] van condemnar l'intent de cop d'estat, igual que Rússia i l'Alt Representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat de la Unió Europea Josep Borrell i la presidenta de la Comissió Europea Ursula von der Leyen.[55]

El govern de l'Argentina va condemnar l'intent de cop, i la ministra d'Afers Exteriors Diana Mondino va expressar que «els governs només s'han de canviar a través de les urnes, no a través de cops violents" i que "la democràcia no és negociable».[56]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Cop d'estat frustrat a Bolívia: el president Arce manté el control i detenen el general colpista». 3/24. CCMA, 26-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-06-27. [Consulta: 27 juny 2024].
  2. ↑ «Intent de cop d’estat a Bolívia: militars assalten la seu del govern». dBalears, 26-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-06-26. [Consulta: 27 juny 2024].
  3. ↑ «El Govern de Bolívia sufoca l'intent de cop d'Estat» (en castellà). Diari de Girona, 27-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-06-27. [Consulta: 27 juny 2024].
  4. ↑ Booth, Amy. «Bolivia’s President Arce reports ‘irregular’ military maneuvers» (en anglès). Buenos Aires Herald, 26-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-06-26. [Consulta: 27 juny 2024].
  5. ↑ «Intento de golpe de Estado en Bolivia: tanques y militares armados asaltan la sede del Ejecutivo» (en castellà). www.antena3.com, 26-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-06-27. [Consulta: 27 juny 2024].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «Coup attempt underway in Bolivia as president urges people to mobilize against it» (en anglès). AP News, 26-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-06-26. [Consulta: 26 juny 2024].
  7. ↑ Molina, Fernando. «Intento de golpe de Estado en Bolivia: militares rebeldes entran en la sede del Gobierno», 26-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-06-27. [Consulta: 26 juny 2024].
  8. ↑ «Arce cambia al Alto Mando Militar y nuevo comandante del Ejército ordena a militares retirarse de plaza Murillo». Unitel, 26-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-06-27. [Consulta: 26 juny 2024].
  9. ↑ Garcia, R. «Capturen el comandant líder del cop d'Estat fallit contra Arce». El Punt Avui, 27-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-06-27. [Consulta: 27 juny 2024].
  10. ↑ Molina, Fernando. «Bolivia sufre “una crisis económica de magnitud incierta”, según las principales calificadoras de deuda» (en castellà). El País, 06-07-2023. Arxivat de l'original el 2024-06-27. [Consulta: 27 juny 2024].
  11. ↑ «Bolivia cierra 2023 con las reservas internacionales más bajas en 17 años». France 24, 05-01-2024. [Consulta: 27 juny 2024].
  12. ↑ «Escasez de dólares en Bolivia, ¿cómo resolver este problema?» (en castellà). CNN, 16-05-2024. Arxivat de l'original el 2024-06-27. [Consulta: 27 juny 2024].
  13. ↑ Fides, Agencia de Noticias. «Experto advierte que causa real de escasez de combustible es por falta de pago a proveedores - Agencias de Noticias Fides» (en castellà). Agencia de Noticias Fides - Bolivia, 26-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-02-26. [Consulta: 27 juny 2024].
  14. ↑ Molina, Fernando. «El contrabando de combustible subvencionado desestabiliza las finanzas de Bolivia» (en castellà). El País, 12-05-2023. Arxivat de l'original el 2024-06-27. [Consulta: 27 juny 2024].
  15. ↑ «Tribunal de Bolivia anula la reelección indefinida e inhabilita a Evo Morales para 2025». France 24, 30-12-2023. Arxivat de l'original el 2024-06-27. [Consulta: 27 juny 2024].
  16. ↑ «El MAS-IPSP en riesgo de perder su personería jurídica» (en castellà). El País Tarija. Arxivat de l'original el 2024-06-27. [Consulta: 27 juny 2024].
  17. ↑ Molina, Fernando. «El comandante del Ejército de Bolivia fue destituido tras amenazar a Evo Morales: “No puede ser más presidente de este país”». El País, 26-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-06-26. [Consulta: 26 juny 2024].
  18. ↑ «Zúñiga es destituido como comandante del Ejército tras polémicas declaraciones contra Morales» (en castellà). La Razón (Bolivia), 25-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-06-26. [Consulta: 27 juny 2024].
  19. ↑ 19,0 19,1 Taglioni, Augusto. «Máxima tensión en Bolivia: Evo y Arce denuncian un intento de golpe de las Fuerzas Armadas» (en castellà). La Política Online. Arxivat de l'original el 2024-06-26. [Consulta: 27 juny 2024].
  20. ↑ 20,0 20,1 «Quién es Juan José Zúñiga, el militar que lidera el levantamiento en Bolivia y cuáles son sus demandas» (en castellà). LA NACION, 26-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-06-27. [Consulta: 26 juny 2024].
  21. ↑ John, Tara; Alvarado, Abel; Pozzebon, Stefano. «Bolivian general arrested and accused of coup after dramatic showdown with president» (en anglès). CNN, 27-06-2024. Arxivat de l'original el 29 de juny 2024. [Consulta: 29 juny 2024].
  22. ↑ «Coup attempt in Bolivia as armoured vehicle seen ramming into presidential palace» (en anglès). Sky News. Arxivat de l'original el 2024-06-26. [Consulta: 26 juny 2024].
  23. ↑ «Bolivia: el presidente Luis Arce denunció un intento de Golpe de Estado». Ámbito Financiero, 26-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-06-27. [Consulta: 27 juny 2024].
  24. ↑ «Luis Arce denunció un posible levantamiento militar en Bolivia: “La democracia debe respetarse”» (en castellà). Infobae, 26-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-06-27. [Consulta: 27 juny 2024].
  25. ↑ elDiario.es. «El Gobierno de Bolivia denuncia un golpe de Estado del Ejército» (en castellà). ElDiario.es, 26-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-06-27. [Consulta: 26 juny 2024].
  26. ↑ «Golpe de Estado en Bolivia: el Ejército tomó la Casa de Gobierno». Ámbito Financiero. Arxivat de l'original el 2024-06-27. [Consulta: 27 juny 2024].
  27. ↑ «Máxima tensión en Bolivia ante un intento de golpe de Estado | Mundo» (en castellà). La Voz del Interior, 26-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-06-26. [Consulta: 27 juny 2024].
  28. ↑ «El tenso enfrentamiento entre Luis Arce y Zúñiga en la sede de gobierno de Bolivia: “No voy a permitir esta insubordinación”» (en castellà). LA NACION, 26-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-06-27. [Consulta: 26 juny 2024].
  29. ↑ Clarín, Redacción. «Golpe en Bolivia: el jefe rebelde del Ejército dijo que "por ahora" reconoce al presidente Luis Arce como comandante en jefe de las Fuerzas Armadas» (en castellà). Clarín, 26-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-06-26. [Consulta: 26 juny 2024].
  30. ↑ «Luis Arce: "Necesitamos que el pueblo boliviano se movilice en contra del golpe de Estado"». Ámbito Financiero, 26-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-06-26. [Consulta: 26 juny 2024].
  31. ↑ «Apparent coup attempt underway in Bolivia as troops block government palace». Arxivat de l'original el 2024-06-26. [Consulta: 27 juny 2024].
  32. ↑ «Arce nombra nuevo Alto Mando Militar tras intento de Golpe de Estado», 26-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-06-27. [Consulta: 27 juny 2024].
  33. ↑ Guerra, Ignacio. «Tensión en Bolivia: Detienen al general que lideró intento de golpe de Estado contra Luis Arce». Emol, 26-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-06-27. [Consulta: 26 juny 2024].
  34. ↑ «Bolivia: Quién es Juan José Zúñiga, el general que lideró lo que el presidente de Bolivia calificó de "intento de golpe de Estado" y luego fue arrestado» (en castellà). BBC, 27-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-06-27. [Consulta: 27 juny 2024].
  35. ↑ «Antes de ser detenido, Juan José Zúñiga sugirió que se trató de un ‘autogolpe’: “El domingo me reuní con Arce”» (en espanyol europeu). infobae, 26-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-06-26. [Consulta: 27 juny 2024].
  36. ↑ «“Arce me ordenó sacar los blindados para levantar su popularidad”, acusa el general Zúñiga tras ser detenido por el intento de golpe de Estado en Bolivia». Latinus, 26-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-06-27. [Consulta: 27 juny 2024].
  37. ↑ «Intento de golpe de Estado en Bolivia, en vivo | El general Zúñiga acusa a Arce de orquestar el intento de golpe» (en castellà). El País América, 26-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-06-27. [Consulta: 27 juny 2024].
  38. ↑ «Del Castillo presenta a Zúñiga en la FELCC, lo llamó "delincuente"» (en castellà). El País Tarija. Arxivat de l'original el 2024-06-27. [Consulta: 27 juny 2024].
  39. ↑ Univisión. «Arrestan al exlíder militar que encabezó un aparente golpe de Estado en Bolivia», 26-06-2023. Arxivat de l'original el 2024-06-28. [Consulta: 27 juny 2023].
  40. ↑ «Lula y otros líderes de la región condenaron el levantamiento armado en Bolivia» (en espanyol europeu), 26-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-06-26. [Consulta: 29 juny 2024].
  41. ↑ Mora, Helen. «Presidente Gabriel Boric condena “intento de golpe de Estado” en Bolivia y solidariza con gobierno legítimo de Luis Arce», 26-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-06-26. [Consulta: 29 juny 2024].
  42. ↑ País, El. «Gustavo Petro reacciona a intento de golpe de Estado en Bolivia y lanza dura advertencia» (en spanish), 26-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-06-26. [Consulta: 29 juny 2024].
  43. ↑ «El mensaje diplomático de Costa Rica a Bolivia tras denuncia de golpe de estado» (en castellà), 26-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-06-28. [Consulta: 29 juny 2024].
  44. ↑ elDiario.es. «El presidente de Cuba, Díaz-Canel, denuncia el "atropello" a la democracia en Bolivia y repudia el intento de golpe de Estado» (en castellà), 26-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-06-26. [Consulta: 29 juny 2024].
  45. ↑ González, Ana. «Gobierno de Guatemala condena el intento de golpe de Estado en Bolivia» (en castellà). Arxivat de l'original el 2024-06-26. [Consulta: 29 juny 2024].
  46. ↑ Agencia EFE «Presidenta de la Celac convoca de “urgencia” a mandatarios ante situación política en Bolivia» (en castellà). El Comercio [Lima], 26-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-06-27. ISSN: 1605-3052 [Consulta: 29 juny 2024].
  47. ↑ Martínez, Por Mariana L. «AMLO condena el intento de golpe de Estado en Bolivia» (en espanyol europeu), 26-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-06-27. [Consulta: 29 juny 2024].
  48. ↑ Cardoza, José. «Dictadura se solidariza con Luis Arce ante intento de golpe militar en Bolivia» (en castellà), 26-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-06-27. [Consulta: 29 juny 2024].
  49. ↑ «Panamá expresa su rechazo a los hechos suscitados este miércoles en Bolivia» (en castellà), 26-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-06-27. [Consulta: 29 juny 2024].
  50. ↑ Infobae, Por Newsroom. «Presidente de Paraguay llama a respetar la democracia y el Estado de derecho en Bolivia» (en espanyol europeu), 26-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-06-27. [Consulta: 29 juny 2024].
  51. ↑ M, Pamela Zárate. «Rechazan intento de golpe de Estado en Bolivia, Luis Arce nombra nuevos mandos militares (VIDEO)» (en castellà), 26-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-06-27. [Consulta: 29 juny 2024].
  52. ↑ elDiario.es. «Sánchez condena el golpe en Bolivia: "Hacemos un llamamiento a respetar la democracia"» (en castellà), 26-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-06-26. [Consulta: 29 juny 2024].
  53. ↑ «Lacalle Pou condenó intento de golpe de Estado en Bolivia y respaldó al “legítimo gobierno” de Luis Arce» (en castellà). Arxivat de l'original el 2024-06-26. [Consulta: 29 juny 2024].
  54. ↑ Phillips, Tom; correspondent, Tom Phillips Latin America «Bolivia’s president sees off attempted coup after urging citizens to take to streets» (en anglès). The Guardian, 26-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-06-27. ISSN: 0261-3077 [Consulta: 29 juny 2024].
  55. ↑ Press, Europa. «Bolivia.- La UE condena el intento de "derrocamiento" de Arce en Bolivia», 26-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-06-27. [Consulta: 29 juny 2024].
  56. ↑ Alvez, Julián. «Mondino repudió el intento de golpe de Estado en Bolivia: "La democracia no se negocia"» (en castellà). www.cronista.com, 26-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-06-26. [Consulta: 29 juny 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Intent_de_cop_d%27estat_a_Bolívia_de_2024&oldid=33751516»