Intent de cop d'estat a Guinea Bissau del 2022
| ||||
Tipus | intent de cop d'estat | |||
---|---|---|---|---|
Data | 1r febrer 2022 | |||
Localització | Bissau | |||
Estat | Guinea Bissau | |||
Morts | 11 | |||
L'1 de febrer de 2022 es va produir un intent de cop d'estat a Guinea Bissau.
Poques hores després, l'autoproclamat president Umaro Sissoco Embaló va declarar que el cop havia fracassat, va afirmar que «molts» membres de les forces de seguretat havien mort en un «atac fallit contra la democràcia».[1][2] Es va informar que onze persones van ser assassinades, sis de les quals eren soldats.[3][4]
Context
[modifica]Llarga història de cops d'estat
[modifica]Els cops d'estat s'han convertit en un problema important a Guinea Bissau. Des del primer, el novembre de 1980, hi ha hagut:
- Dos cops d'estat reeixits en 2003 i 2012;
- Vuit intents de cop abans de 2022;
- Una revolta militar en 2010;
- Dues acusacions notables d'intent de cop d'estat, en 2019 i 2020.
Antecedents immediats
[modifica]Umaro Sissoco Embaló es va autoproclamar vencedor de les eleccions presidencials de Guinea Bissau de 2019 l'endemà de l'escrutini,[5] la qual cosa va ser confirmat pels resultats oficials.[6] El seu contrincant, Domingos Simões Pereira, impugnà els resultats davant el Tribunal Suprem, però no presentà cap reclamació davant la Comissió Nacional Electoral (CNE), tal com exigeix la llei electoral.[7]
Sense esperar pas a la decisió del Tribunal Suprem, Embaló va jurar el seu càrrec el 27 de febrer en un hotel, en presència d'alguns diputats,[8] contradient la Constitució que obliga a fer-ho durant una sessió plenària de l'Assemblea Nacional.[9]
Així doncs, l'autoproclamat vencedor Embaló també s'autoproclamà president en un hotel al marge de la seu del poder legislatiu i s'instal·là al palau presidencial amb el suport d'una part de l'exèrcit. L'endemà va destituir el primer ministre sortint, Aristides Gomes, que va denunciar un «intent de cop d'estat», mitjançant un «decret presidencial número 1». Seguidament, el va substituir pel Nuno Gomes Nabiam, un antic contrincant que se li havia unit en la segona volta després de ser eliminat en la primera.[9]
En resposta a aquests moviments, la majoria dels diputats va nomenar el llavors president de l'Assemblea Nacional, Cipriano Cassamá, com a president interí de la República, en presència del mateix primer ministre Aristides Gomes.[7][9] Llavors, els membres de l'exèrcit partidari d'en Embaló van prendre el control de les seus de la televisió i la ràdio, així com de la seu del govern, l'Assemblea Nacional i el Palau de Justícia, que alberga el Tribunal Suprem.[10]
L'1 de març, Cassamá va anunciar la seva dimissió com a president interí dos dies després de ser investit. Ell va al·legar amenaces de mort contra ell i la seva família.[11] El 22 d'abril, Embaló va ser reconegut per la CEDEAO.[12]
Després de nombrosos girs i apel·lacions intermèdies des de desembre de 2019, la decisió final del Tribunal Suprem sobre la disputa electoral es va dictar el 4 de setembre de 2020. Com era d'esperar, el recurs del candidat opositor va ser desestimat perquè, segons la sentència, les suposades irregularitats no havien estat objecte de denúncies oportunes i adequades al procediment legal.[13]
Cop d'estat
[modifica]L'1 de febrer de 2022, homes armats van envoltar el palau de govern, on es creia que el president Umaro Sissoco Embaló i el primer ministre Nuno Gomes Nabiam havien acudit per a assistir a una reunió de gabinet. L'emissora estatal va informar que es va produir un tiroteig en el palau del govern, que es troba a prop de l'aeroport, i que «invasors» van detenir funcionaris del govern. El periodista d’Al Jazeera, Nicolas Haque, va dir que no estava clar si els trets van ser els guàrdies presidencials que intentaven protegir el president o si hi va haver un atac al palau del govern.[14]
El president Embaló va declarar a l'agència de notícies AFP en una trucada telefònica que «tot està bé», i va afegir que la situació està «sota control».[15][16] Va dir que el fallit intent de cop d'estat podria estar relacionat amb el tràfic de drogues i que també va ser un intent d'assassinat: «No va ser només un cop. Va ser un intent de matar al president, al primer ministre i a tot el gabinet». També va afirmar que l'exèrcit no va estar implicat en el cop fallit.[17]
El 2 de febrer, la vida tornava lentament als carrers de Bissau, amb la reobertura de comerços i bancs. Els soldats, en canvi, patrullaven els carrers i bloquejaven l'entrada al complex del Palau de Govern, on es va produir l'incident. Segons la font militar, un grup de recerca ha creat una gran xarxa de cerca, i el personal d'intel·ligència militar està recopilant informació en la seu del govern.[18]
Reaccions
[modifica]El president de la Comissió de la Unió Africana, Moussa Faki Mahamat, i el secretari general de l'ONU, António Guterres, van expressar la seva gran preocupació per la situació.[19]
Referències
[modifica]- ↑ Periódico, El. «Cop d’estat fallit a Guinea Bissau», 02-02-2022. [Consulta: 28 març 2022].
- ↑ «Guinea-Bissau president says 'many' dead after 'failed attack against democracy'» (en anglès), 01-02-2022.
- ↑ «Guinea-Bissau: Many dead after coup attempt, president says» (en anglès). BBC, 01-02-2022.
- ↑ «Guinée-Bissau : le gouvernement compte les morts et recherche les protagonistes du putsch manqué» (en francès), 02-02-2022. [Consulta: 18 maig 2024].
- ↑ «Guinée-Bissau-Embalo revendique la victoire à la présidentielle» (en francès). Le Figaro, 30-12-2019. [Consulta: 18 maig 2024].
- ↑ «Guinée-Bissau : victoire d'Umaro Sissoco Embaló, contestée par son adversaire | TV5MONDE - Informations» (en francès). TV5 Monde, 01-01-2020. [Consulta: 18 maig 2024].
- ↑ 7,0 7,1 «Guinée-Bissau: le PAIGC conteste les résultats du 2nd tour de la présidentielle» (en francès). RFI, 04-01-2020. [Consulta: 18 maig 2024].
- ↑ «Guinée-Bissau : investiture à haut risque pour Umaro Sissoco Embaló» (en francès). Jeune Afrique, 27-02-2020. [Consulta: 18 maig 2024].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «Umaro Embalo nomme un nouveau Premier ministre en Guinée-Bissau» (en francès). VOA, 28-02-2020. [Consulta: 18 maig 2024].
- ↑ «La Guinée-Bissau, abonnée aux coups de force politiques, a deux présidents» (en francès), 29-02-2020. [Consulta: 18 maig 2024].
- ↑ «Guinée-Bissau: Cipriano Cassama, président par intérim, renonce à son poste» (en francès). RFI, 01-03-2020. [Consulta: 18 maig 2024].
- ↑ Limited, Daniel Inaju-Challydoff. «Communiqué de la CEDEAO sur la Guinée Bissau du 22 Avril 2020 | Economic Community of West African States (ECOWAS)» (en anglès). [Consulta: 18 maig 2024].
- ↑ «Guiné-Bissau: Queixa eleitoral de Domingos Simões Pereira é "improcedente", determina o Supremo Tribunal de Justiça» (en portuguès), 07-09-2020. [Consulta: 18 maig 2024].
- ↑ «Guinea-Bissau coup: President Umaro says deadly attempt thwarted» (en anglès). [Consulta: 18 maig 2024].
- ↑ «Heavy gunfire heard near presidential palace in Guinea-Bissau» (en anglès).
- ↑ Dabo, Alberto «Calm has returned to Guinea-Bissau, posts on president's accounts say» (en anglès). Reuters, 01-02-2022.
- ↑ Dabo, Alberto «Guinea-Bissau president: Failed coup may have been linked to drug trade» (en anglès). Reuters, 01-02-2022.
- ↑ «Guinea-Bissau launches probe into botched coup that killed 11» (en anglès), 02-02-2022. [Consulta: 18 maig 2024].
- ↑ AfricaNews. «Guinea-Bissau: 11 killed in failed coup, investigations begin» (en anglès), 2022-02-03CET13:34:58+01:00. [Consulta: 28 març 2022].