Vés al contingut

Invasió israeliana de la Franja de Gaza de 2023

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de conflicte militarInvasió israeliana de la Franja de Gaza de 2023
guerra entre Israel i Gaza de 2023-2024 Modifica el valor a Wikidata
lang= Modifica el valor a Wikidata
Tipusinvasió Modifica el valor a Wikidata
Datadècada del 2020 Modifica el valor a Wikidata
Coordenades31° 30′ N, 34° 30′ E / 31.5°N,34.5°E / 31.5; 34.5
LlocFranja de Gaza Modifica el valor a Wikidata
EstatEstat de Palestina Modifica el valor a Wikidata
ConseqüènciaGaza Strip famine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Morts13.000
30.275
12.000
21.052 Modifica el valor a Wikidata
ParticipantsForces de Defensa d'Israel i Hamàs Modifica el valor a Wikidata

La invasió israeliana de la Franja de Gaza de 2023 és una incursió terrestre, a gran escala, dins de la Franja de Gaza duta a terme per les Forces de Defensa d'Israel (FDI) durant la Guerra entre Israel i Gaza de 2023 com inici de l'Operació Espases de Ferro[1] la tarda del 27 d'octubre de 2023 després de l'Atac de Hamàs a Israel de 2023 per part de Hamàs que va acabar amb la vida d'unes 1.200 israelians entre civils i militars i el segrest d'unes 200 més, que foren dutes a Gaza.[2] L'objectiu de la invasió va ser atacar els militants les diferents organitzacions jihadistes que van participar en l'atac, i localitzar i rescatar ostatges israelians.

Antecedents

[modifica]

Després que els militants de Hamàs aconseguissin fer el 7 d'octubre de 2023, Israel va declarar la guerra a Hamàs.[3] Israel es va moure per mobilitzar 300.000 reservistes i va començar a moure armament pesat a prop de la frontera amb la Franja de Gaza després.[4][5] Aquest armament incloïa vehicles blindats de transport de personal Namer i tancs Merkava.[5]

Abans de les incursions, Israel havia demanat que els més d'un milió de persones que vivien a la meitat nord de la Franja de Gaza s'evacuessin durant una finestra de 24 hores, mentre que Hamàs va ordenar als residents que es quedessin.[6][7] Les FDI havien instat al voltant d'1,1 milions de civils a abandonar el nord de Gaza perquè no resultessin ferits o atrapats en el foc creuat.[8] No obstant això, els grups d'ajuda humanitària van afirmar que la finestra de temps era massa curta per evacuar un milió de persones, i la manca d'electricitat a Gaza va dificultar la capacitat de les comunicacions sobre l'evacuació per arribar als habitants de Gaza.[7] Israel va llançar fulletons a la ciutat de Gaza que contenien l'ordre d'evacuació, a més de comunicacions electròniques.[9]

El 21 d'octubre de 2023, l'exèrcit israelià va deixar caure més fulletons a Gaza amb el missatge: "Avís urgent! Als residents de Gaza: la vostra presència al nord del Bessor està posant en perill les vostres vides. Qualsevol que decideixi no evacuar el nord de la Franja de Gaza cap al sud de la Franja de Gaza es pot identificar com a col·laborador d'una organització terrorista".[10][11]

Incursions a la Franja de Gaza

[modifica]

El 13 d'octubre de 2023, les Forces de Defensa israelianes van enviar vehicles blindats i infanteria a la Franja de Gaza, afirmant que els seus objectius eren atacar els militants de Hamàs[12] i rescatar ostatges que havien estat segrestats a Gaza per Hamàs.[12][13] L'operació, segons els funcionaris israelians, no formava part de la invasió terrestre, sinó més aviat una incursió en què les tropes només van entrar momentàniament.[14][15] Les FDI van confirmar el mateix dia que algun cos van ser localitzades i recuperades a la Franja de Gaza.[16]

Una altra incursió, encapçalada per la Brigada Guivati i la 162a Divisió Cuirassada, va tenir lloc entre el 25 i el 26 d'octubre, incloent tancs i bulldozers blindats Caterpillar D9 de les FDI.[17] Una incursió de seguiment va tenir lloc la nit següent al barri de Shuja'iyya de la ciutat de Gaza.[18]

Esdeveniments

[modifica]

El 27 d'octubre, els serveis d'Internet i de telefonia mòbil a Gaza es van tallar gairebé completament quan Israel va intensificar la seva campanya de bombardejos. Després d'això, les FDI van llançar una incursió terrestre a gran escala a la Franja de Gaza. Es van informar d'enfrontaments entre Hamàs i les FDI prop de les ciutats de Beit Hanoun i Bureij.[19]

El 30 d'octubre, les FDI van bloquejar la carretera Salah al-Din, que és una via important que connecta les parts del nord i el sud de la Franja de Gaza. A més, d'imatges que corroborarien que tancs israelians es trobaven al barri de Zeitoun a la ciutat de Gaza.[20][19][21] Es van produir forts combats entre les FDI i les brigades d'Al-Qassam al costat de les Brigades de Resistència Nacional del FDLP al nord-oest de Gaza.

El 31 d'octubre, les FDI van bombardejar el densament poblat camp de refugiats de Jabalia, matant almenys 50 palestins i ferint-ne almenys 150; segons Israel, un alt comandant de Hamàs i desenes de militants estaven entre els morts. Hamàs va negar la presència d'un comandant superior.[22][23] Els testimonis oculars entrevistats per CNN i Der Spiegel van parlar d'escenes "apocalíptiques", amb desenes d'edificis esfondrats, nens que porten altres nens ferits i cossos estirats entre les runes.[24] El director quirúrgic de l'hospital indonesi proper va dir que havien rebut 120 cadàvers i tractat 280 ferits, la majoria dones i nens.[22] L'atac va ser immediatament condemnat pels ministeris d'Afers Exteriors egipci, saudita, jordà i qatari.[25] Bolívia va trencar les relacions diplomàtiques amb Israel mentre Colòmbia, Xile i Jordània van revocar els seus ambaixadors.[26][27] Josep Borrell, alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, va escriure a X: "Estic consternat per l'elevat nombre de víctimes després del bombardeig per part d'Israel del camp de refugiats de Jabalia".[28]

L'1 de novembre, el camp de refugiats de Jabalia va ser bombardejat per segona vegada. L'Oficina de Drets Humans de l'ONU va expressar "gran preocupació" perquè es tractés d'"atacs desproporcionats que podrien suposar crims de guerra".[29]

El 2 de novembre, les FDI van acabar de rodejar completament la ciutat de Gaza, i va començar un setge.[30]

El 5 de novembre, les FDI van informar de la mort de 29 soldats i un ferit greument durant els combats a la Franja de Gaza.[31]

El 7 de novembre, les informacions sobre la presència de l'Exèrcit d'Israel al centre de la ciutat de Gaza eren contradictòries. Mentre les FDI ho afirmaven, Hamàs ho desmentia dient que no hi havia avenços significatius en l'ofensiva.[32] El mateix dia, la Creu Roja va afirmar que les tropes israelianes van atac un comboi seu que transportava material a l'hospital Al-Shifa.[32]

Estratègia israeliana

[modifica]
Militar de les FDI abans d'entrar en combat a la Franja de Gaza

El 30 d'octubre, tot i que el govern israelià no van parlat encara de invasió, mitjans com el New York Times va afirmar que "l'exèrcit israelià sembla haver començat una invasió de la Franja de Gaza".[33][34] Per la seva banda, els mitjans de conubicació de parla catalana també feien referències al terme invasió.[35][36]

Els Estats Units han instat Israel a evitar una invasió a gran escala i, en canvi, a dur a terme operacions "quirúrgiques" per evitar víctimes i una escalada regional.[37] Fonts militars israelianes diuen que hi ha més de 20.000 forces de les FDI a Gaza el 31 d'octubre.[38]

El 29 d'octubre, el ministre de Defensa israelià Yoav Gallant va dir que esperava que la "segona etapa de la guerra" durés "mesos". S'espera que les següents fases siguin l'eliminació de petits grups de resistència i, finalment, la retirada de Gaza.[39]

En agost de 2024 es considerava que vuit dels vint-i-quatre batallons de Hamàs encara podien combatre i de dur a terme missions contra les Forces de Defensa d'Israel (FDI), uns altres tretze batallons estaven degradats i parcialment operatius, i només tres són totalment ineficaços en el combat. Set dels batallons s'havien pogut reconstituir almenys una vegada després de ser destruïts al principi de la guerra fusionant unitats severament degradades en forces noves i eficaces en el combat, o reclutant nous combatents.[40]

Conseqüències

[modifica]

Hamàs utilitza extensivament la població civil com escuts humans.[41] El Ministeri de Salut de Palestina a Gaza comptabilitzava fins el 29 de novembre que a la Franja de Gaza més de 103.600 ferits i 43.800 morts,[42] entre ells Mohammed Deif, el cap militar de Hamàs i Rafa Salama, el comandant de la brigada de Khan Yunis,[43] Walid al Susi, el cap de l'aparell de seguretat de Hamàs per al sud de Gaza[44] i Yahya Sinwar, el cervell de l'Operació Inundació d'Al-Aqsa, que dirigia Hamas a Gaza des de 2017 i va agafar les regnes del conjunt de l'organització substituint Ismail Haniyeh quan va morir el 31 de juliol en un atac a Teheran atribuït a Israel[45]

Reaccions

[modifica]

El 29 d'octubre, Tedros Adhanom Ghebreyesus, el cap de l'Organització Mundial de la Salut, va descriure com a "profundament preocupants" els informes de la Mitja Lluna Roja Palestina que l'hospital al-Quds havia rebut un avís d'evacuació urgent juntament amb un avís que "anava a ser bombardejat". Va reiterar que era "impossible evacuar hospitals plens de pacients sense posar en perill les seves vides".[46][46] Els atacs aeris israelians van apuntar a l'àrea al voltant de l'hospital, omplint parts de l'edifici de fum i pols. Es calcula que uns 14.000 civils estaven refugiats dins o prop de l'hospital.[47] Associated Press va informar que els atacs aeris israelians també van destruir les carreteres que conduïen a l'hospital d'Al-Shifa, fent més difícil l'arribada.[46]

El president Biden va trucar al primer ministre Netanyahu demanant que tinguessin precaució a l'hora de distingir entre civils i militants de Hamàs, així com l'expressa necessitat d'aturar la violència dels colons jueus extremistes a Cisjordània.[48][49] Un fiscal de la Cort Penal Internacional que va visitar el pas de Rafah va anunciar que el tribunal tenia "investigacions actives en curs en relació amb els crims suposadament comesos a Israel" el 7 d'octubre, així com a Gaza i Cisjordània des del 2014.[50]

El Fòrum dels Ostatges i les famílies desaparegudes, un grup israelià que representa les famílies dels presos com a ostatges a Gaza, va dir que donava suport a l'alliberament general de tots els presoners palestins a canvi del retorn de tots els ostatges israelians detinguts a Gaza.[51] El líder de Hamàs a la Franja de Gaza, Yahya Sinwar, va dir que el grup estava disposat a alliberar tots els ostatges israelians a canvi de l'alliberament de tots els presoners palestins. El portaveu de les FDI va descartar l'informe com a "terror psicològic utilitzat cínicament per Hamàs per crear pressió".[52]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «operació Espases de Ferro». ésadir. [Consulta: 24 setembre 2024].
  2. ↑ «Israeli army declares ‘state of readiness’ for war», 07-10-2023. [Consulta: 9 octubre 2023].
  3. ↑ Debre, Isabel «What to know on the seventh day of the latest Israel-Hamas war». Associated Press, 13-10-2023 [Consulta: 13 octubre 2023].
  4. ↑ «Hamas tells Gaza residents to stay put as Israel ground offensive looms». Reuters, 13-10-2023 [Consulta: 13 octubre 2023].
  5. ↑ 5,0 5,1 Sharma, Kadambini «Ground Report: Israeli Tanks Roll Up To Border As Gazans Asked To Move South». NDTV [Consulta: 13 octubre 2023].
  6. ↑ «'Only the beginning' says Netanyahu as Israel makes first raids into Gaza». , 13-10-2023 [Consulta: 13 octubre 2023].
  7. ↑ 7,0 7,1 Ward, Alexander «Ground invasion of Gaza 'imminent,' Israeli officials say». , 13-10-2023 [Consulta: 13 octubre 2023].
  8. ↑ Askew, Joshua. «Gaza becoming 'hell hole', as hospitals at 'breaking point'» (en anglès). Euronews, 13-10-2023. Arxivat de l'original el 13 octubre 2023. [Consulta: 13 octubre 2023].
  9. ↑ Aggarwal, Mithil «Gaza residents, under the threat of a ground invasion, desperately seek safety but their options are dire». , 13-10-2023 [Consulta: 13 octubre 2023].
  10. ↑ «Israeli military steps up warnings to north Gaza residents, preparations for ground offensive». Politico, 21-10-2023 [Consulta: 24 octubre 2023].
  11. ↑ «Israel tells Gazans to move south or risk being seen as 'terrorist' partner». Reuters, 22-10-2023 [Consulta: 24 octubre 2023].
  12. ↑ 12,0 12,1 , 13-10-2023 [Consulta: 27 octubre 2023].
  13. ↑ «Israel conducts limited ground raids to rescue hostages in Gaza» (en anglès). Hürriyet Daily News, 23-10-2023. Arxivat de l'original el 27 octubre 2023. [Consulta: 28 octubre 2023].
  14. ↑ , 13-10-2023 [Consulta: 13 octubre 2023].
  15. ↑ [Consulta: 13 octubre 2023].
  16. ↑ «Troops on 'localized' raids into Gaza said to recover bodies, items of missing people». The Times of Israel, 13-10-2023. Arxivat de l'original el 14 octubre 2023. [Consulta: 13 octubre 2023].
  17. ↑ Bellés, Dolors. «L'exèrcit israelià fa una "incursió selectiva" nocturna amb tancs a Gaza», 02-11-2023. [Consulta: 2 novembre 2023].
  18. ↑ Fabian, Emanuel. «Israeli troops stage second limited raid into Gaza Strip». The Times of Israel, 27-10-2023. Arxivat de l'original el 27 octubre 2023. [Consulta: 27 octubre 2023].
  19. ↑ 19,0 19,1 «Israel accelera l’ofensiva terrestre i arriba als afores de Ciutat de Gaza», 30-10-2023. [Consulta: 1r novembre 2023].
  20. ↑ 324cat. «Les forces terrestres de l'exèrcit israelià arriben als afores de la ciutat de Gaza», 30-10-2023. [Consulta: 1r novembre 2023].
  21. ↑ NTC, À Punt. «Les tropes d'Israel apleguen als afores de la ciutat de Gaza», 30-10-2023. [Consulta: 1r novembre 2023].
  22. ↑ 22,0 22,1 «Matança a Jabalia» (en castellà), 01-11-2023. [Consulta: 2 novembre 2023].
  23. ↑ Mas, Cristina. «Jabalia: com és el camp de refugiats de Gaza que ha patit dos atacs israelians en dos dies?», 01-11-2023. [Consulta: 2 novembre 2023].
  24. ↑ Khadder, Kareem; Salman, Abeer; John, Tara. «‘Children were carrying other injured children.’ Witness describes aftermath of Israeli strike on Gaza refugee camp» (en anglès), 31-10-2023. [Consulta: 2 novembre 2023].
  25. ↑ Pacchiani, Gianluca. «Egypt, Jordan, Saudi Arabia and Qatar condemn Israeli strikes in Gaza’s Jabaliya» (en anglès americà). [Consulta: 2 novembre 2023].
  26. ↑ Ramos, Daniel «Bolivia severs ties with Israel, others recall envoys over Gaza» (en anglès). Reuters, 01-11-2023.
  27. ↑ «Gaza evacuations send injured, foreign nationals through Rafah crossing in Egypt» (en anglès), 01-11-2023. [Consulta: 2 novembre 2023].
  28. ↑ «‘Inhumane’: World reacts to Israeli attacks on Jabalia refugee camp» (en anglès). [Consulta: 2 novembre 2023].
  29. ↑ «Israel’s strikes on Gaza refugee camp could be war crimes, UN says» (en anglès), 02-11-2023. [Consulta: 2 novembre 2023].
  30. ↑ Cloud, Dov Lieber and David S. «Israeli Forces Cut Gaza in Two, Isolating North of Besieged Enclave» (en anglès americà), 02-11-2023. [Consulta: 8 novembre 2023].
  31. ↑ «IDF announces death of Sgt. Yehonatan Maimon in Gaza, raising ground op toll to 29 | The Times of Israel», 05-11-2023. Arxivat de l'original el 2023-11-05. [Consulta: 8 novembre 2023].
  32. ↑ 32,0 32,1 324cat. «L'exèrcit d'Israel diu que és al centre de Ciutat de Gaza i intenta inutilitzar túnels de Hamas», 08-11-2023. [Consulta: 8 novembre 2023].
  33. ↑ Tavernise, Sabrina. «Israel's Invasion Begins», 30-10-2023. Arxivat de l'original el 30 octubre 2023. [Consulta: 30 octubre 2023].
  34. ↑ Ioanes, Ellen. «Israel's ground assault of Gaza is happening. Here's what we know.». Vox, 29-10-2023. Arxivat de l'original el 30 octubre 2023. [Consulta: 30 octubre 2023].
  35. ↑ NacióDigital. «La invasió israeliana a Gaza comença enmig d'una aura de secretisme». [Consulta: 2 novembre 2023].
  36. ↑ Sánchez, Sònia. «Arrenca la invasió de Gaza: "Aquesta és la segona fase de la guerra"», 28-10-2023. [Consulta: 2 novembre 2023].
  37. ↑ Irwin, Lauren. «US pressuring Israel to avoid major ground offensive: Washington Post». The Hill, 27-10-2023. Arxivat de l'original el 31 octubre 2023. [Consulta: 31 octubre 2023].
  38. ↑ Sengupta, Kim. «More than 20,000 Israeli troops engaged in fierce fighting with Hamas 'deep inside' Gaza». The Independent, 31-10-2023. Arxivat de l'original el 1 novembre 2023. [Consulta: 31 octubre 2023].
  39. ↑ Keller-Lynn, Carrie. «Gallant: Second stage of war may last months, 'pockets of resistance' will remain» (en anglès americà). The Times of Israel, 29-10-2023. Arxivat de l'original el 30 octubre 2023. [Consulta: 31 octubre 2023].
  40. ↑ Fabian, Emanuel. «IDF rejects CNN claim many Hamas battalions remain operational, says most dismantled» (en anglès). The Times of Israel, 05-08-2024. [Consulta: 6 octubre 2024].
  41. ↑ Davenport, John. «Gaza, Human Shields, and the Problem of a Bomb-First Strategy» (en anglès). Newsweek, 23-05-2024. [Consulta: 28 juliol 2024].
  42. ↑ «Els bombardejos israelians sobre Gaza deixen ja gairebé 43.800 morts i més de 103.600 ferits». diari de Balears, 16-11-2024. [Consulta: 29 novembre 2024].
  43. ↑ Lorenzo Tondo, Quique Kierszenbaum, Malak A. Tantesh. «Hamas mastermind of 7 October attack target of deadly Gaza strike, claims Israel» (en anglès). The Guardian, 13-07-2024. [Consulta: 13 juliol 2024].
  44. ↑ «Israel asegura haber matado a uno de los jefes de seguridad de Hamás» (en castellà). El Independiente, 11-08-2024. [Consulta: 11 agost 2024].
  45. ↑ «Israel mata a Gaza Yahya Sinwar, líder de Hamas i cervell dels atacs del 7 d'octubre». 324, 17-10-2024. [Consulta: 17 octubre 2024].
  46. ↑ 46,0 46,1 46,2 Davidson, Helen; Yang, Maya; Lowe, Yohannes; Hall, Rachel; Ratcliffe, Rebecca «Further air and artillery strikes reported in northern Gaza – as it happened» (en anglès). the Guardian, 30-10-2023. ISSN: 0261-3077.
  47. ↑ «Doctors in Gaza say Israel has told them to evacuate a key hospital in Gaza City» (en anglès britànic), 28-10-2023. [Consulta: 1r novembre 2023].
  48. ↑ CatalunyaPress.cat. «Més de 7.300 morts a Gaza després de 3 setmanes de conflicte». [Consulta: 1r novembre 2023].
  49. ↑ Nast, Condé. «Israel Must “Rein In” Settler Violence, Distinguish Between Hamas and Palestinian People: National Security Advisor Jake Sullivan» (en anglès americà), 29-10-2023. [Consulta: 1r novembre 2023].
  50. ↑ «Els tancs israelians ja són a les portes de la ciutat de Gaza», 30-10-2023. [Consulta: 1r novembre 2023].
  51. ↑ «Hostages' Families Tell Netanyahu Releasing Palestinian Prisoners Is Only Option» (en anglès). Haaretz.
  52. ↑ Halabi, Einav; Eichner, Itamar; Turgeman, Meir «Hamas chief: all Israeli hostages for all Palestinian prisoners» (en anglès). Ynetnews, 28-10-2023.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Invasió_israeliana_de_la_Franja_de_Gaza_de_2023&oldid=34299606»