Vés al contingut

Iormungand

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre la serp de mar en la mitologia nòrdica, pel còmic japonès i sèrie de televisió vegeu Jormungand (manga).
Infotaula personatgeIormungand
Jǫrmungandr Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusserp mitològica
animal mitològic nòrdic Modifica el valor a Wikidata
Context
Present a l'obraEdda prosaica Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremascle Modifica el valor a Wikidata
Causa de la mortcombat Modifica el valor a Wikidata
Família
MareAngrboda Modifica el valor a Wikidata
PareLoki Modifica el valor a Wikidata
GermansHel, Fenrir, Narfi, Váli i Sleipnir Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part demitologia nòrdica Modifica el valor a Wikidata
EquivalentVritra Modifica el valor a Wikidata

En la mitologia escandinava Iormungand[1] (en nòrdic antic: Jǫrmungandr, en islandès: Jörmungandur) és el drac en forma de serp fill del déu Loki i la guge[2] (geganta) Angrboda.[3][4] És tan gran que pot donar la volta a tot Midgard pel fons del gran Oceà Exterior fins a mossegar-se la cua (constituint així un uròbor), i d'aquí ve que també se li digui Serp de Midgard.[5]

Quan va néixer, Odin va enviar els déus a cercar els tres fills d'en Loki i l'Angrboda i va llançar Iormungand a la mar on va créixer tant, que va acabar donant tota la volta a l'orbe conegut descansant sobre el fons del gran Oceà Exterior. En el Ragnaroc el drac Iormungand lluitarà al costat de Loki i els seus però morirà durant la batalla final a mans del déu Tor, el qual només podrà allunyar-se nou passes del cadàver del drac serpentiforme abans de caure mort, enverinat pel baf verinós de l'alè del drac.

Estudis

[modifica]

L'expedició de pesca de Tor per acabar amb Iormungand s'ha considerat com una de les semblances entre ell i el déu hindú Indra, que en la mitologia vèdica mata el drac Vritra,[6][7] i també s'ha relacionat amb un motiu baltoeslau del déu de la tempesta, lluitant contra una serp.[8] Una anàlisi alternativa de l'episodi de Preben Meulengracht Sørensen és que va ser una indiscreció juvenil per part de Tor, reexplicada per emfatitzar l'ordre i l'equilibri del cosmos, en el qual Iormungand va tenir un paper vital.[9] John Lindow fa un paral·lelisme entre la mossegada de la seva pròpia cua de Iormungand i l'enllaç de Fènrir, com a part d'un tema recurrent del monstre lligat a la mitologia nòrdica, on un enemic dels déus està lligat però destinat a alliberar-se a Ragnaroc.[10]

Referències

[modifica]
  1. «Macià Riutort i Riutort: ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK XV - DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ XV». [Consulta: 23 maig 2024]. «Við henni gat Loki þrjú bǫrn. Eitt var Fenrisúlfr, annat Jǫrmungandr, þat er Miðgarðsormr, þriðja er Hel. (...) amb la qual en Loki va tenir tres fills: el primer fou el llop Fènrir, el segon, en Iormungand, això és, el Midgardsorm, la serp de Midgard, i el tercer, que fou una noia, fou la Hel, (...)»
  2. «Macià Riutort i Riutort: ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK X – DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ X». [Consulta: 23 maig 2024]. «gýgur (...) <MITOL> gýgur f, guge f, ésser de la mitologia menor norrena. Era de sexe femení. La protoforma reconstruïble n'és ˈɣūɣī[z] f. o *ˈɣūɣiʝō f. En l'àmbit de les llengües germàniques, el mot és circumscrit a les llengües norrenes, de les quals passà a alguns dialectes anglesos. Fora de l'àmbit de les llengües germàniques, el mot reapareix a les llengües bàltiques (si l'equació és correcta), on tenim el lituà Gužė (Gùžė) ‘deessa dels viatgers’. Després de la introducció del cristianisme el concepte fou assimilat a dona-trol. Aquest fet va ressituar les gýgjar com a criatures terrestres (i subterrànies). Al meu entendre, emperò, originàriament eren monstres marins, no pas terrestres, i quan el mot va començar a usar-se en aquest sentit de ‘dona-trol; geganta etc.’, s'hagué de crear un compòsit aclaratiu,→ margýgr, que servís per a designar la gýgr tradicional -i original- marina a fi de distingir-la de la nova gýgr, confosa ara amb una dona-trol o amb una ètuna. Considero incorrecta l'assimilació d'aquest ésser mitològic a ogressa, geganta, dona-trol que es fa a les traduccions. Correcte només hauria d'ésser l'adopció del mot norrè o la seva adaptació en guge»
  3. Mark, Joshua J. «Jörmungandr» (en anglès). World History Encyclopedia, 01-09-2021. [Consulta: 22 gener 2022].
  4. Simek, Rudolf. «Jǫrmungandr». Dictionary of Northern Mythology, 1993. [Consulta: 22 gener 2022].
  5. Herbreteau, Lucie. De l'animal à la divinité : le dragon dans la littérature médiévale anglaise, entre réappropriation mythologique et création d'une nouvelle figure mythique (Tesi) (en francès). Université d'Angers, 2014-09-14, p. 79. 
  6. Turville-Petre, Gabriel. Myth and Religion of the North: The Religion of Ancient Scandinavia (en anglès). Greenwood Press, 1975, p. 104. ISBN 978-0-8371-7420-4. 
  7. Dumézil, Georges. Les dieux des Indo-Européens (en francès). Presses universitaires de France, 1952, p. 24. 
  8. Vjaceslav, Ivanov V; Toporov, Vladimir N; Karvovski, A. «Le mythe indo-européen du dieu de l'orage poursuivant le serpent: réconstruction du schéma». A: Pouillon, Jean; Maranda, Pierre (ed). Échanges et communications, II: Mélanges offerts à Claude Lévi-Strauss à l’occasion de son 60ème anniversaire (en francès). Walter de Gruyter GmbH & Co KG, 2019-04-01, p. 1180–1206. ISBN 978-3-11-169828-1. 
  9. Meulengracht Sørensen, Preben. «Þorr's Fishing Expedition (Hymiskviða)». A: Acker, Paul; Larrington, Carolyne (eds). The Poetic Edda: Essays on Old Norse Mythology (en anglès). Psychology Press, 2002, p. 132. ISBN 978-0-8153-1660-2. 
  10. Lindow, John. «Bound Monster». A: Norse mythology : a guide to the Gods, heroes, rituals, and beliefs. New York : Oxford University Press, 2002, p. 82-83. ISBN 978-0-19-515382-8.