Iota1 de l'Escaire
.svg){kind=small}
Iota¹ de l'Escaire (ι¹ Normae) és un estel múltiple situat a la constel·lació de l'Escaire.[7] Amb magnitud aparent +4,63, és el tercer estel més brillant de la constel·lació, després de γ² de l'Escaire i ε de l'Escaire. D'acord a la nova reducció de les dades de paral·laxi d'Hipparcos, s'hi troba a 128 anys llum del sistema solar.
Components
[modifica]L'estel primari del sistema, CD-57 6235 A, té magnitud aparent +5,20. És una subgegant blanca de tipus espectral A7IV, catalogada també com A5V.[7][8] Té una temperatura superficial de 7.620 K i gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada de 175 km/s.[9] La seva massa és gairebé el doble de la del Sol (1,94 masses solars).[10]
La component secundària, CD-57 6235 B, té magnitud 5,76. És un estel blanc de la seqüència principal de tipus A6V.[11] Posseeix una massa un 65% major que la massa solar i completa una òrbita entorn de la primària cada 26,9 anys. L'òrbita és molt excèntrica (e = 0,52).[8]
Un tercer estel, CPD-57 7500 C, completa el sistema.[12] De magnitud +8,02, empra més de 4.750 anys a completar una òrbita al voltant del parell interior. És una nana groga de tipus G8V —semblant a 61 Ursae Majoris— amb una massa inferior a la del Sol en un 12%.[10]
Composició química
[modifica]El sistema presenta una metal·licitat —abundància relativa d'elements més pesats que l'heli— comparable a la solar ([Fe/H] = +0,01). No obstant això, l'anàlisi de diversos metalls evidencia que alguns d'ells són molt més abundants que en el Sol i uns altres són deficitaris. Així, destaquen els elevats continguts de neodimi i cobalt, aquest metall sis vegades més abundant que en el Sol. En l'altre extrem, els continguts de vanadi i estronci són molt baixos, sent l'abundància relativa d'aquest últim només un 8% de la del Sol.[13]
Referències
[modifica]- ↑ «MK classification for visual binary components» (en anglès). Astronomical Journal, 4-1976, pàg. 245–249. DOI: 10.1086/111879.
- ↑ Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 3-2000, pàg. L27-L30.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE and CORALIE» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2003, pàg. 1121–1135. DOI: 10.1051/0004-6361:20021711.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ Afirmat a: Catàleg de velocitats rotacionals dels estels. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: juny 1970.
- ↑ Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical supplements to the ASCC-2.5: Ia. Radial velocities of ∼55000 stars and mean radial velocities of 516 Galactic open clusters and associations». Astronomische Nachrichten, 9, 11-2007, pàg. 889-896. DOI: 10.1002/ASNA.200710776.
- ↑ 7,0 7,1 HR 5961 -- Star in double system (SIMBAD)
- ↑ 8,0 8,1 «ι¹ Normae (Alcyone)». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 25 octubre 2020].
- ↑ van Belle, Gerard T. «Interferometric observations of rapidly rotating stars». Astronomy and Astrophysics Review, 20, 1, 2012. A51.
- ↑ 10,0 10,1 Tokovinin, A. «Comparative statistics and origin of triple and quadruple stars». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 389, 2, 2008. pp. 925-938.
- ↑ CD-57 6235B -- Star in double system (SIMBAD)
- ↑ CPD-57 7500C -- Star in double system
- ↑ Erspamer, D.; North, P. «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs. II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE». Astronomy and Astrophysics, 398, 2003. pp. 1121-1135.
