Vés al contingut

Iota1 de l'Escaire

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicIota1 de l'Escaire
Tipusestrella múltiple, font astrofísica de rajos X, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)A4V[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióEscaire Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi2,6 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−0,23 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,67 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Massa1,94 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva7.620 K[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi25,39 mas[4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−82,09 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−120,01 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar151 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−14,4 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial8.100 cm/s²[3] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)16h 3m 32.0894s[4] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-58° 13' 29.7359''[4] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,01[3] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat21,37 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada731 milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Iota¹ de l'Escaire (ι¹ Normae) és un estel múltiple situat a la constel·lació de l'Escaire.[7] Amb magnitud aparent +4,63, és el tercer estel més brillant de la constel·lació, després de γ² de l'Escaire i ε de l'Escaire. D'acord a la nova reducció de les dades de paral·laxi d'Hipparcos, s'hi troba a 128 anys llum del sistema solar.

Components

[modifica]

L'estel primari del sistema, CD-57 6235 A, té magnitud aparent +5,20. És una subgegant blanca de tipus espectral A7IV, catalogada també com A5V.[7][8] Té una temperatura superficial de 7.620 K i gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada de 175 km/s.[9] La seva massa és gairebé el doble de la del Sol (1,94 masses solars).[10]

La component secundària, CD-57 6235 B, té magnitud 5,76. És un estel blanc de la seqüència principal de tipus A6V.[11] Posseeix una massa un 65% major que la massa solar i completa una òrbita entorn de la primària cada 26,9 anys. L'òrbita és molt excèntrica (e = 0,52).[8]

Un tercer estel, CPD-57 7500 C, completa el sistema.[12] De magnitud +8,02, empra més de 4.750 anys a completar una òrbita al voltant del parell interior. És una nana groga de tipus G8V —semblant a 61 Ursae Majoris— amb una massa inferior a la del Sol en un 12%.[10]

Composició química

[modifica]

El sistema presenta una metal·licitat —abundància relativa d'elements més pesats que l'heli— comparable a la solar ([Fe/H] = +0,01). No obstant això, l'anàlisi de diversos metalls evidencia que alguns d'ells són molt més abundants que en el Sol i uns altres són deficitaris. Així, destaquen els elevats continguts de neodimi i cobalt, aquest metall sis vegades més abundant que en el Sol. En l'altre extrem, els continguts de vanadi i estronci són molt baixos, sent l'abundància relativa d'aquest últim només un 8% de la del Sol.[13]

Referències

[modifica]
  1. «MK classification for visual binary components» (en anglès). Astronomical Journal, 4-1976, pàg. 245–249. DOI: 10.1086/111879.
  2. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 3-2000, pàg. L27-L30.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE and CORALIE» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2003, pàg. 1121–1135. DOI: 10.1051/0004-6361:20021711.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  5. Afirmat a: Catàleg de velocitats rotacionals dels estels. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: juny 1970.
  6. Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical supplements to the ASCC-2.5: Ia. Radial velocities of ∼55000 stars and mean radial velocities of 516 Galactic open clusters and associations». Astronomische Nachrichten, 9, 11-2007, pàg. 889-896. DOI: 10.1002/ASNA.200710776.
  7. 7,0 7,1 HR 5961 -- Star in double system (SIMBAD)
  8. 8,0 8,1 «ι¹ Normae (Alcyone)». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 25 octubre 2020].
  9. van Belle, Gerard T. «Interferometric observations of rapidly rotating stars». Astronomy and Astrophysics Review, 20, 1, 2012. A51.
  10. 10,0 10,1 Tokovinin, A. «Comparative statistics and origin of triple and quadruple stars». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 389, 2, 2008. pp. 925-938.
  11. CD-57 6235B -- Star in double system (SIMBAD)
  12. CPD-57 7500C -- Star in double system
  13. Erspamer, D.; North, P. «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs. II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE». Astronomy and Astrophysics, 398, 2003. pp. 1121-1135.