Iota d'Hèrcules
Iota d'Hèrcules (ι Herculis) és un estel en la constel·lació d'Hèrcules de magnitud aparent +3,79.[9] S'hi troba a 495 anys llum de distància del sistema solar.
Iota d'Hèrcules és un subgegant blau de tipus espectral B3IV i 17.800 K de temperatura. 2500 vegades més lluminós que el Sol, té un radi 5,3 voltes més gran que el radi solar. Posseeix una massa 6,5 vegades major que la massa solar; els estels massius evolucionen ràpidament i, encara que la seva edat és de només 45 milions d'anys, ja ha acabat —o està a punt de fer-ho— la fusió del seu hidrogen intern. Dins dels estels de tipus B, Iota d'Hèrcules rota lentament —la velocitat de rotació mesurada és de 10 km/s—, cosa que suggereix que el seu eix de rotació està orientat cap a la Terra.[10]
Així mateix, Iota d'Hèrcules és una estrella B polsant lenta (SPB), una classe de variables semblant a les variables Beta Cephei. Es coneix un període principal, de 4,48 dies, en combinació amb altres tres períodes, i les variacions de lluentor són massa petites per ser percebudes per l'ull humà.[10]
Iota d'Hèrcules és una binària espectroscòpica amb un període orbital de 113,804 dies, implicant una separació entre les dues components d'1 UA. Es coneix l'existència d'una segona companya, aproximadament a 30 UA de la binària, el període orbital de la qual ha de ser d'uns 60 anys. Visualment a 2 minuts d'arc, es pot observar un tènue estel de magnitud +11,8; sembla també lligada al sistema, estant separada de les altres tres components almenys 18.000 UA, per la qual cosa pot emprar un milió d'anys a completar una volta al voltant d'elles.[10]
Referències
[modifica]- ↑ «The kinematics of the Gould belt: an expanding group ?». The Astrophysical Journal Supplement Series, 12-1968, pàg. 371. DOI: 10.1086/190179.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ «UBV photometry of stars whose positions are accurately known. VII». Astronomy and Astrophysics, 1993, pàg. 591–592.
- ↑ 4,0 4,1 «Present-day cosmic abundances. A comprehensive study of nearby early B-type stars and implications for stellar and Galactic evolution and interstellar dust models» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3-2012, pàg. 143–143. DOI: 10.1051/0004-6361/201118158.
- ↑ Carmelle Robert «Bayesian statistics as a new tool for spectral analysis - I. Application for the determination of basic parameters of massive stars» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2015, pàg. 28–52. DOI: 10.1093/MNRAS/STV1889.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
- ↑ John Landstreet «Abundances determined using Si ii and Si iii in B-type stars: evidence for stratification» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 14-02-2013, pàg. A30. DOI: 10.1051/0004-6361/201220671.
- ↑ 8,0 8,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ «Iota Herculis» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 22 desembre 2020].
- ↑ 10,0 10,1 10,2 «Iota Herculis» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 22 desembre 2020].
