Vés al contingut

Iota d'Hèrcules

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicIota d'Hèrcules
Tipusestel, estrella doble, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)B3IV[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióHèrcules Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra131,9888 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−1,97 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)3,8 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva17.500 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi7,5764 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)4,068 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−8,503 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar3 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−18,9 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial6.000 cm/s²[7] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)17h 39m 27.8861s[8] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)46° 0' 22.8001''[8] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,01[4] Modifica el valor a Wikidata
Format per
Catàlegs astronòmics
2MASS J17392788+4600227 (2MASS)
GSC 03510-01876 (GSC)
HD 160762 (Henry Draper Catalogue)
HIP 86414 (Catàleg Hipparcos)
HR 6588 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
SAO 46872 (Catàleg SAO)
IRAS 17380+4601 (IRAS)
ι Her (nomenclatura de Bayer)
PLX 4028 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
BD+46 2349 (Bonner Durchmusterung)
CCDM J17395+4601A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
FK5 663 (FK5)
GC 23965 (Catàleg General de Boss)
GCRV 10210 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 86414 (Hipparcos Input Catalogue)
IDS 17367+4603 A (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès)
JP11 2878 (JP11)
N30 3932 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
NSV 9501 (New Catalogue of Suspected Variable Stars)
PMC 90-93 470 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 56383 (Catàleg d'estrelles PPM)
ROT 2477 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
TD1 20820 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
TYC 3510-1876-1 (Catàleg Tycho)
UBV 15035 (UBV)
iot Her (Catàleg General d'Estrelles Variables)
WDS J17395+4600A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
1RXS J173926.3+455954 (1RXS)
WDS J17395+4600Aa,Ab (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
SBC9 979 (Vuitè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics)
HGAM 670 (A catalogue of Hgamma measures)
WEB 14581 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
Gaia DR2 1362451076122157696 (Gaia Data Release 2)
85 Her (Nomenclatura de Flamsteed)
TIC 164319891 (TESS Input Catalog)
AAVSO 1736+46 (AAVSO)
AG+46 1288 (AGK3U)
UBV M 22339 (UBV)
ALS 16719 (Catalog of galactic OB stars) Modifica el valor a Wikidata

Iota d'Hèrcules (ι Herculis) és un estel en la constel·lació d'Hèrcules de magnitud aparent +3,79.[9] S'hi troba a 495 anys llum de distància del sistema solar.

Iota d'Hèrcules és un subgegant blau de tipus espectral B3IV i 17.800 K de temperatura. 2500 vegades més lluminós que el Sol, té un radi 5,3 voltes més gran que el radi solar. Posseeix una massa 6,5 vegades major que la massa solar; els estels massius evolucionen ràpidament i, encara que la seva edat és de només 45 milions d'anys, ja ha acabat —o està a punt de fer-ho— la fusió del seu hidrogen intern. Dins dels estels de tipus B, Iota d'Hèrcules rota lentament —la velocitat de rotació mesurada és de 10 km/s—, cosa que suggereix que el seu eix de rotació està orientat cap a la Terra.[10]

Així mateix, Iota d'Hèrcules és una estrella B polsant lenta (SPB), una classe de variables semblant a les variables Beta Cephei. Es coneix un període principal, de 4,48 dies, en combinació amb altres tres períodes, i les variacions de lluentor són massa petites per ser percebudes per l'ull humà.[10]

Iota d'Hèrcules és una binària espectroscòpica amb un període orbital de 113,804 dies, implicant una separació entre les dues components d'1 UA. Es coneix l'existència d'una segona companya, aproximadament a 30 UA de la binària, el període orbital de la qual ha de ser d'uns 60 anys. Visualment a 2 minuts d'arc, es pot observar un tènue estel de magnitud +11,8; sembla també lligada al sistema, estant separada de les altres tres components almenys 18.000 UA, per la qual cosa pot emprar un milió d'anys a completar una volta al voltant d'elles.[10]

Referències

[modifica]
  1. «The kinematics of the Gould belt: an expanding group ?». The Astrophysical Journal Supplement Series, 12-1968, pàg. 371. DOI: 10.1086/190179.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. «UBV photometry of stars whose positions are accurately known. VII». Astronomy and Astrophysics, 1993, pàg. 591–592.
  4. 4,0 4,1 «Present-day cosmic abundances. A comprehensive study of nearby early B-type stars and implications for stellar and Galactic evolution and interstellar dust models» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3-2012, pàg. 143–143. DOI: 10.1051/0004-6361/201118158.
  5. Carmelle Robert «Bayesian statistics as a new tool for spectral analysis - I. Application for the determination of basic parameters of massive stars» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2015, pàg. 28–52. DOI: 10.1093/MNRAS/STV1889.
  6. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  7. John Landstreet «Abundances determined using Si ii and Si iii in B-type stars: evidence for stratification» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 14-02-2013, pàg. A30. DOI: 10.1051/0004-6361/201220671.
  8. 8,0 8,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  9. «Iota Herculis» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 22 desembre 2020].
  10. 10,0 10,1 10,2 «Iota Herculis» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 22 desembre 2020].