Isabel de Requesens i Enríquez
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1468 (Gregorià)  ? | ||
| Mort | 5 març 1535 (66/67 anys) Nàpols (Itàlia) | ||
| Comtessa de Palamós | |||
| ? – 1535 | |||
| Comtessa de Trivento | |||
| 1505 – 1535 | |||
| ? → | |||
| Comtessa d'Avellino | |||
| 1505 – 1535 | |||
| ? → | |||
| Baronessa de Calonge | |||
| 1505 – 1535 | |||
| ? → | |||
| Dades personals | |||
| Nacionalitat | .svg){kind=small} Corona d'Aragó | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Noble | ||
| Altres | |||
| Títol | Comtessa | ||
| Família | House of Requesens (en)  | ||
| Cònjuge | Ramon Folc de Cardona-Anglesola | ||
| Fills | Anton Ferran Catalina | ||
| Pares | Galceran de Requesens Beatriz Enríquez | ||
| Germans | Maria de Requesens i Enríquez | ||
 | |||
Llista
| |||
Isabel de Requesens i Enríquez, també anomenada Isabel Enríquez de Requesens[1] (?, 1495/6 - Nàpols, 5 de març de 1532). Comtessa de Palamós, de Trivento i Avellino i senyora de la Baronia de Calonge, virreina consort de Nàpols.
Filla del primer comte de Palamós Galceran de Requesens i Joan de Soler i de la castellana Beatriz Enríquez de Velasco. Va quedar òrfena l'any 1506 amb una gran fortuna i bona part dels títols paterns.
El comtat de Palamós havia estat heretat pel seu oncle Lluís de Requesens a la mort del seu pare. Quan Lluís va morir, Elisabet va disputar el comtat amb la seva cosina Estefania de Requesens i Roís de Liori. Tot i aquesta va guanyar el litigi, li'n feu cessió a Elisabet que va ser la tercera comtessa de Palamós.
Matrimoni
[modifica]Seguint una política d'aliances dissenyada pel seu pare, Isabel es va casar amb el seu cosí germà Ramon Folc de Cardona-Anglesola, duc de Somma, comte d'Oliveto i baró de Bellpuig. Varen tenir dos fills: Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens (Nàpols?, 1522 - Monestir de Sant Cugat, 1571), segon duc de Somma. Una filla, que sembla era filla il·legítima, la van dur a Nàpols, Caterina Folc de Cardona (Barcelona, 1519 - Cueva de Doña Catalina de Cardona, Casas de Benítez, 1577). Altres fonts li atorguen un tercer fill, Anton i segons Marino Sanuto, tingueren quatre descendents, dos nois i dues noies:[2]
Va residir al Palau de Requesens a Barcelona, que des del 1917 és la seu de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.[3]
Pintura de Raffaello
[modifica]El pintor Raffaello Sanzio i el seu deixeble Giulio Romano li van fer un retrat encarregat l'any 1518 pel cardenal Bibbiena per a fer-ne obsequi del papa Lleó X a la cort francesa i complaure així el seu rei Francesc I, home faldiller i rival del marit d'Elisabet, Ramon Folc de Cardona-Anglesola. Aquesta obra es pot contemplar al Museu del Louvre de París. A Barcelona hi ha una còpia del retrat d'Elisabet, realitzat per Antonio Barón, a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (RABLB). El palau va ser de la família Requesens, on havia viscut Elisabet.[4]
Mausoleu de Bellpuig
[modifica]Al morir el seu marit en 1522, va encarregar pel seu espòs el fastuós mausoleu de Bellpuig a l'escultor italià Giovanni Merliano da Nola.[5] Aquesta obra renaixentista realitzada en marbre blanc de Carrara, és una de les més importants del seu gènere a Catalunya i a Espanya. Inicialment el mausoleu s'ubicà en el Convent de Sant Bartomeu, que ell va fundar. Actualment està a l'església parroquial de Sant Nicolau de Bellpuig.
El monument porta dues sentides inscripcions en llatí, com una conversa entre els esposos: "en vida vaig cuidar la honra del teu llit, dolç espòs, ara cuido la del teu sepulcre", responent l'espòs a l'esposa: "ho has fet amb les teves llàgrimes, oh desgraciada esposa, millor que amb les teves atencions".
Mort
[modifica]Va morir a Nàpols als 36 anys, el 5 de març de 1532 i fou sepultada en una tomba a l'església napolitana de Santa Anunziatta, tomba desapareguda en un incendi l'any 1757[6]
Referències
[modifica]- ↑ «Isabel de Requesens i Enríquez». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Marino Sanuto. Diarios 1496-1533. XXXIII, p. 100.
- ↑ Notícia de la cessió de l'edifici, un cop restaurat, a la web de l'Acadèmia
- ↑ Michael J. Fritz i osé Enrique Ruiz Domhnec «Isabel de Requesens: retrat d'una dama». Reiai Academia de Bones Lietres, 2004, pàg. 61.
- ↑ Agencia Catalana de Turismo. «Catalunya és cultura». [Consulta: 3 març 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ Isabel de Requesens
Enllaços externs
[modifica]