Ishikawa Takuboku
  | |
| Nom original | (ja) 石川啄木 |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (ja) 石川 一 20 febrer 1886 Morioka (Japó) |
| Mort | 13 abril 1912 (26 anys) Koishikawa-ku (Japó) |
| Causa de mort | tuberculosi pulmonar |
| Sepultura | Cape Tachimachi (en)  |
| Formació | Seisoku Gakuen (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, poeta de tanka, escriptor, periodista |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Parents | Ishikawa Masao, gendre |
 
 | |
- En aquest nom japonès, el cognom és Ishikawa.
Ishikawa Takuboku (石川 啄木, Hinoto, Iwate, 28 d'octubre de 1886–Tòquio, 13 d'abril de 1912)[1] fou un poeta japonès, considerat un dels mestres del tanka.
Biografia
[modifica]Nascut a Hinoto (Morioka) el 1886,[1] va créixer a Shibutami, localitat on el seu pare era cap d'un temple budista local. Quan cursava l'educació primària demostrà una gran intel·ligència i fou reconegut pels seus mestres com una gran promesa.[2][3] Als dotze anys entrà a l'Institut Morioka. Mentre cursava l'educació secundària mitjana descobrí la col·lecció de poemes Tōzai nanboku de Yosano Hiroshi, en va quedar tan impressionat que va decidir dedicar-se a la literatura i amb només 13 anys va començar la seva carrera amb un fulletó imprès a mà titulat Chōji-kai (en català «Viatge de classe»).[4][5]
Amb el temps va conèixer els membres de l'associació Shinshisha de Tòquio,[4] formada per poetes romàntics[1] i liderada per Yosano. Per tal de mantenir mantenir la connexió amb ells, el 1902 va abandonar l'institut i anà a Tòquio.[4][5] Tanmateix, ben aviat va haver de tornar a Iwate a causa d'una malaltia i la manca de sosteniment econòmic. Durant la seva convalescència a Iwate va dedicar-se a compondre nombrosos poemes llargs en l'anomenat nou estil, que van aparèixer a la revista Myōjō, de l'associació Shinshinsha, i el 1905 foren recopilats i publicats amb el títol Akogare. Amb motiu de la publicació d'aquesta obra, va fer un segon viatge a Tòquio, durant el qual es va familiaritzar amb el moviment naturalista, aleshores cridava l'atenció dels cercles literaris.[4] El naturalisme descrivia els fets de la vida diària, i Ishikawa, amb una vida que fregava la misèria i un estat de salut malaltís, va sentir-se atret per aquesta nova tendència literària que l'encaminaria, més endavant, vers el socialisme.[3] Un dels resultats d'aquesta atracció, entre d'altres, va ser l'obra Omokage, Kumo wa tensai de aru.[4]
Després de la publicació d'Akogare, a finals de maig de 1905 es va casar amb Horiai Setsuko i es va instal·lar a una petita casa a Morioka, on també van passar a viure els seus sogres i la seva cunyada, Mitsuko. De fet, ni tan sols va estar present a la cerimònia de boda, i la seva esposa hagué d'esperar la seva arribada fins al 4 de juny. El motiu de la seva absència era a causa d'haver estat a Sendai demanant préstecs a uns amics.[6] Més tard va treballar com a professor substitut a l'escola primària de Shibutami,[4] on s'havia criat i del qual va ser expulsat poc després per haver-se involucrat en una vaga a l'escola.[3] A causa d'això, el 1907 es va instal·lar a Otaru (Hokkaido) per tenir un canvi d'aires i hi va treballar de periodista per a diversos diaris locals. Va anar de revista en revista sense èxit cercant que algú interessat en els seus escrits.[4] Des de la seva arribada a Hokkaido, va gestar una idea més concret del seu art, que va denominar Kuubeki shi (en català «Poemes per menjar»),[3] que va veure la llum en forma d'assaig el 1909,[4] atès que la seva producció poètica havia d'ajudar al sosteniment de la seva quotidiana. Considerava que el poeta havia de ser un home abans de res i la poesia un document o diari estricte de la vida interior de l'ésser humà.[3] Alhora, va començar a escriure poemes tanka, emprant la forma tradicional breu per donar una expressió vívida de les experiències diàries i atorgant-los una vitalitat i una frescor des de feia temps inèdites,[4] però també amb un contingut amb un to personal, intel·lectual, a voltes cínic.[1] Aquests poemes –un total de 551– posteriorment, van ser recollits i publicats el 1910 amb el títol Ichiaku no suna (en català «Un grapat de sorra»). Abans, però, havia aconseguit associar-se a la revista Subaru, publicant algunes de les seves obres, com Sokuseki, que, malgrat tot, van ser durament criticades.[4]
El 1908 va decidir tornar a Tòquio, i l'any següent va ser contractat com a corrector de proves de l'Asahi Shimbun, amb el qual per primera vegada va obtenir seguretat econòmica. En aquell moment va començar a interessar-se pel moviment socialista. De fet, la detenció de Kōtoku Shūsui i altres socialistes pel cas d'altra traïció de 1910 el va impactar molt i des d'aquell moment va aprofundir en l'estudi del socialisme i va escriure'n un assaig titulat Jidai heisoku no genjō (en català «La situació actual de tancament temporal»),[4] on va denunciar la repressió de les ideologies per part de les autoritats nacionals. Ell mateix no va dubtar en identificar-se com a socialista.[3] Els darrers anys de la seva vida va continuar tenint problemes de salut i financers. Va morir el 1912 amb només 26 anys a causa de la tuberculosi.[7][8]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Ishikawa Takuboku» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 09-04-2020. [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ Hisamatsu, 1977, p. 271.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Tanabe, Atsuko «Poesías de Ishikawa Takuboku». Revista de la Universidad de México. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, juny 1971, pàg. 3-4.
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 Hisamatsu, 1977, p. 272.
- ↑ 5,0 5,1 Miller, 1977, p. 40.
- ↑ Pulvers, 2015, p. 5.
- ↑ Hisamatsu, 1977, p. 273.
- ↑ Miller, 1977, p. 41.
Bibliografia
[modifica]- Hisamatsu, Sen'ichi. Biographical Dictionary of Japanese Literature (en anglès). Nova York: Kondasha International, 1977. ISBN 0-87011-253-8.
- Miller, J. Scott. Historical Dictionary of Modern Japanese Literature and Theater (en anglès). Plymouth: The Scarecrow Press, 2009. ISBN 978-0-8108-6319-4.
- Pulvers, Roger «Illusions of Self: The Life and Poetry of Ishikawa Takuboku». The Asia-Pacific Journal, 13-04-2015, pàg. 1-11.
