Isidor Bajic
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 16 agost 1878  Kula (Sèrbia) | ||
| Mort | 15 setembre 1915 (37 anys) Novi Sad (Sèrbia) | ||
| Sepultura | Almaš cemetery (en)  45° 16′ 05″ N, 19° 49′ 43″ E / 45.2681061°N,19.8286039°E | ||
| Formació | Acadèmia de Música Franz Liszt Jovan Jovanović Zmaj Gymnasium (Novi Sad) (en) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Música i pedagogia | ||
| Ocupació | compositor, professor, pedagog | ||
  
| |||
Isidor Bajić (en ciríl·lic serbi: Исидор Бајић) (Kula, Voivodina (Serbia), 16 d'agost, de 1878 - Novi Sad (Voivodina), 15 de setembre, 1915), va ser un compositor, professor i editor serbi.
Biografia
[modifica]Bajić va ser alumne de Hans von Koessler a Budapest, va ensenyar a l'escola secundària de Novi Sad, on va fundar una escola de música i va iniciar la publicació de la Revista de Música Sèrbia i la Biblioteca de Música Sèrbia (una edició ocasional de composicions sèrbies). També li interessava el melograph.
La seva obra més important és una òpera nacional romàntica Knez Ivo od Semberije (príncep Ivo de Semberia), basada en el folklore, la temàtica és del primer aixecament serbi contra els turcs a principis del segle XIX, l'any 1804. A més, va escriure un gran nombre d'obres i cançons, i també òperes lleugeres, una simfonia Miloš Obilić (que es va perdre), una obertura Mena, peces per a piano (Rapsodia sèrbia, Àlbum de composicions), cançons amb piano (cicle Cançons de Amor), música coral i música per a bandes de tamburica. Sent romànticament sentimental, melòdicament inventiva, sovint gairebé idèntica a la música popular, aquestes obres el van fer extremadament popular a la regió del seu origen en la seva època. Bajić és recordat per compondre l'himne del moviment sokol serbi: Pesma Srpskih Sokolova ("Cançó dels sokols serbis").
A més, molts poemes de Milorad M. Petrović (1875-1921) musicats per Isidor Bajić es van convertir en clàssics per dret propi (Po Gradini mesečina, Zarudela šljiva Ranka, Moj jablane, Sve dok je tvoga blagog oka i altres) més d'un segle després.
Vegeu també
[modifica]- Kosta Manojlović
- Petar Krstić
- Miloje Milojević
- Stevan Hristić
- Stevan Mokranjac
- Stanislav Binički
- Josif Marinković
Notes
[modifica]| « | "El Melograph, similar al Melodiograph, és un aparell mecànic per a la transcripció etnomusicològica que normalment produeix algun tipus de gràfic que es pot conservar i arxivar, semblant a un enregistrament de música. A partir dels intents de Milton Metfessel l'any 1928, s'han desenvolupat o fabricat diferents dispositius com aquest, el més destacat que es remunta a la dècada de 1950 i situat a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (Charles Seeger), a la Universitat d'Oslo (Olav Gurvin). i Karl Dahlback), i la Universitat Hebrea de Jerusalem (Dalia Cohen i Ruth Katz). | » |
Fonts
[modifica]- Mala enciklopedija Prosveta,I (1978), Prosveta,Beograd
- Muzička enciklopedija,I (1977), Jugoslovenski leksikografski zavod, Zagreb
- Peričić, V.: Muzički stvaraoci u Srbiji [1969], Prosveta, Beograd
