Ismail al-Faruqi
Ismail Raji al-Faruqi (àrab: إسماعيل راجي الفاروقي, Ismāʿīl Rājī al-Fārūqī; Jafa, 1 de gener de 1921 – Wyncote, Pennsilvània, 27 de maig de 1986) va ser un filòsof i erudit palestí i estatunidenc que va treballar en el camp dels estudis islàmics i el diàleg interreligiós. Va passar temps a Universitat Al-Azhar al Caire i va ensenyar a diverses universitats d'Amèrica del Nord, incloent la Universitat McGill, a Montreal. Al-Faruqi va ser professor de religió a la Universitat de Temple, on va fundar i presidir el programa d'Estudis Islàmics. Va cofundar l'Institut Internacional de Pensament Islàmic (IIIT). Al-Faruqi va escriure més de 100 articles i 25 llibres, incloent Ètica cristiana (1967) i Al-Tawhid: Implicacions per al pensament i la vida (1982), tractant temes de pensament islàmic, ètica i monoteisme.
Vida i educació
[modifica]Al-Faruqi va néixer a Jaffa, a Palestina.[1][2] El seu pare, 'Abd al-Huda al-Faruqi, era un jutge islàmic. Va rebre la seva educació religiosa inicial a casa i a la mesquita local. En 1936, va començar a estudiar al Col·legi dels Germans de Jaffa.[1][3]
Després de la guerra àrab-israeliana de 1948, al-Faruqi va emigrar a Beirut, on va estudiar a la Universitat Americana de Beirut. Va obtenir el seu M.A. en filosofia a la Universitat d'Indiana i el seu doctorat a la mateixa universitat. Va ser durant aquest temps que es va casar amb Lois Lamya al-Faruqi.[4]
Carrera acadèmica
[modifica]En 1958, al-Faruqi va rebre una beca a la Universitat McGill, on va ensenyar al costat de Wilfred Cantwell Smith. Més tard, va treballar a la Universitat de Chicago i a la Universitat de Syracuse. En 1968, es va unir a la Universitat Temple, on va fundar el Programa d'Estudis Islàmics i va romandre fins a la seva mort el 1986.[5]
Pensament i filosofia
[modifica]Al-Faruqi va centrar-se inicialment en l'estudi de la uruba, l'‘arabitat’, defensant que era la identitat que unia els musulmans. Amb el temps, va ampliar la seva visió per incloure una identitat islàmica més àmplia. Va destacar la importància del tawhid (el ‘monoteisme’) com un aspecte clau de la consciència religiosa àrab.[6]
Va criticar el sufisme, argumentant que sovint desviava l'atenció dels aspectes racionals de l'islam, i es va inspirar en pensadors que promovien l'ús de la raó en la comprensió dels principis islàmics. Va buscar establir principis de meta-religió basats en la raó, amb l'objectiu de trobar terrenys comuns per a la cooperació entre diferents fes.[7]
Crítica al sionisme
[modifica]Al-Faruqi va expressar les seves crítiques al sionisme, considerant-lo incompatible amb el judaisme. Va argumentar que les injustícies causades pel sionisme necessitaven ser abordades. Va plantejar que la governança islàmica podria acollir diverses comunitats religioses sense imposar les seves pràctiques.[8]
Aportacions acadèmiques
[modifica]Al-Faruqi va contribuir als estudis islàmics a través de la seva escriptura i la seva participació en organitzacions acadèmiques i interreligioses. Va ser un dels primers acadèmics musulmans a participar en estudis de religió comparativa, promovent el diàleg respectuós entre les tradicions religioses.[5]
Va jugar un paper important en conferències sobre educació islàmica i va assessorar líders polítics en el món musulmà, incloent la fundació de la Universitat Islàmica Internacional de Malàisia.[9]
Mort
[modifica]Al maig de 1986, al-Faruqi i la seva esposa van ser assassinats a casa seva a Wyncote, Pennsilvània. L'assassí, Joseph Louis Young, va ser condemnat a mort i va morir a la presó en 1996. Diverses teories han estat suggerides sobre les motivacions darrere de l'assassinat, incloent un robatori fallit i un assassinat de motivació política.[10][11]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Imtiyaz Yusuf. Essential Writings: Ismail Al Faruqi. Kuala Lumpur: IBT Books, 2021, p. 3.
- ↑ «Faruqi, Ismail Raji al- (1986)». The Oxford Dictionary of Islam. Oxford Reference. [Consulta: 4 juliol 2024].
- ↑ Esposito, John L.; Voll, John O. «Ismail al-Faruqi». A: Makers of Contemporary Islam. Oxford University Press, 2001, p. 52–70.
- ↑ Badri, Malik «Psychological reflections on Ismail al-Faruqi's life and contributions». The American Journal of Islamic Social Sciences, vol. 31, 2, 2014, pàg. 145–152. DOI: 10.35632/ajis.v31i2.1052.
- ↑ 5,0 5,1 Yusuf, Imtiyaz «Ismail al-Faruqi's Contribution to the Academic Study of Religion». Islamic Studies. Islamic Research Institute, International Islamic University, Islamabad, vol. 53, 1/2, Spring–Summer 2014, pàg. 108–110. JSTOR: 44627369.
- ↑ Zebiri, Kate. Muslims and Christians Face to Face. Oxford: Oneworld Publications, 1997, p. 35–37. ISBN 1851681337.
- ↑ Fletcher, Charles. Muslim-Christian Engagement in the Twentieth Century: The Principles of Interfaith Dialogue and the Work of Ismail Al-Faruqi. United Kingdom: I.B.Tauris, 2014, p. 34.
- ↑ Bakar, Osman. The Intellectual Impact of American Muslim Scholars on the Muslim World, with Special Reference to Southeast Asia. Woodrow Wilson International Center for Scholars, 2005, p. 96–97. ISBN 1-933549-98-X.
- ↑ Yusuf, Imtiyaz. «Ismail Al Faruqi». A: Encyclopaedia of Islam. 3. Koninklijke Brill NV, 2022.
- ↑ «Black Muslim Charged in Slaying of Islamic Scholar and His Wife». The New York Times, 18-01-1987.
- ↑ O'Bryan, Ruth. «Confession Details Stalking, Slaying Of Islamic Scholars». The Morning Call, 08-07-1987. Arxivat de l'original el July 2, 2018. [Consulta: 13 maig 2018].