Vés al contingut

Iujno-Sakhalinsk

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaIujno-Sakhalinsk
Южно-Сахалинск (ru) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusentitat territorial administrativa de Rússia, ciutat/poble i gran ciutat Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 46° 57′ N, 142° 44′ E / 46.95°N,142.73°E / 46.95; 142.73
EstatRússia
Óblastóblast de Sakhalín
Districte urbàYuzhno-Sakhalinsk Urban Okrug (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població194.882 (2017) Modifica el valor a Wikidata (1.183,54 hab./km²)
Geografia
Superfície164,66 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud50 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Anterior
Creació1882 Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal693000–693101 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic424 i 4242 Modifica el valor a Wikidata
Identificador OKTMO64701000001 Modifica el valor a Wikidata
Identificador OKATO64401000000 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webyuzhno-sakh.ru Modifica el valor a Wikidata
Vista general de la ciutat
Vladímirovka (anys 80 del segle XIX).

Iujno-Sakhalinsk (en rus Южно-Сахалинск) és una ciutat de l'illa de Sakhalín, a Rússia, centre administratiu de l'Óblast de Sakhalín (la qual inclou l'illa sencera i les Kurils). En japonès és coneguda com a Toyohara (豊原).

La ciutat es troba sobre el riu Susuia (anomenat també riu Negre). Té connexió amb l'exterior a través de l'aeroport de Iujno-Sakhalinsk.

La ciutat era un petit establiment rus, Vladímirovka, fundada per convictes el 1882.

El Tractat de Portsmouth, signat a Portsmouth (New Hampshire), el 5 de setembre de 1905, va suposar la fi de la guerra russojaponesa de 1904-1905. Al Japó se li va concedir la meitat sud de l'illa de Sakhalín i li va ser arrendada la península de Liaodong i el sistema de ferrocarrils rus al sud de Manxúria. Vladímirovka es va convertir en Toyohara (que significa «Vall de la Fecunditat»), la capital de la prefectura japonesa de Karafuto. Al final de la Segona Guerra Mundial la ciutat va ser conquerida per les tropes soviètiques, i es va convertir finalment en Iujno-Sakhalinsk i en un centre administratiu.

Encara hi ha tensions entre el Japó i Rússia per l'illa, especialment en vista del nou boom del petroli i el gas a la zona. Avui les coses estan millorant per a Iujno-Sakhalínsk; ExxonMobil i Shell han estat invertint fortament en l'àrea, tot i que la major part d'això ha estat a la meitat del nord de Sakhalín. Les demandes per recursos naturals dels japonesos, xinesos i sud-coreans estan donant a l'illa una oportunitat per a una prosperitat contínua.

Museu Iujno-Sakhalinsk el 2012

Un dels pocs edificis japonesos que romanen a la ciutat és també un dels més impressionants. Actualment és un museu estatal (en rus: Сахалинский государственный областной краеведческий музей).[1]

Geografia i clima

[modifica]

La ciutat està a la riba del riu Susuia. És la ciutat més gran de l'illa, i l'única amb més de 100.000 habitants.

Hi ha restriccions oficials per als visitants per visitar aquesta ciutat i altres parts de Sakhalín.[2]

El seu clima és continental humit, dins la Classificació de Köppen Dfb.

Dades climàtiques a Yuzhno-Sakhalinsk
Mes gen febr març abr maig juny jul ag set oct nov des anual
Màxima rècord °C (°F) 4.3
(39.7)
6.4
(43.5)
12.5
(54.5)
22.9
(73.2)
28.5
(83.3)
30.8
(87.4)
34.4
(93.9)
34.7
(94.5)
29.0
(84.2)
23.5
(74.3)
18.1
(64.6)
8.4
(47.1)
34.7
(94.5)
Màxima mitjana °C (°F) −6.7
(19.9)
−5.3
(22.5)
−0.3
(31.5)
6.9
(44.4)
13.4
(56.1)
17.7
(63.9)
20.8
(69.4)
22.4
(72.3)
19.0
(66.2)
12.3
(54.1)
3.2
(37.8)
−3.7
(25.3)
8.3
(46.9)
Mitjana diària °C (°F) −12.2
(10)
−11.7
(10.9)
−5.6
(21.9)
1.7
(35.1)
7.2
(45)
11.7
(53.1)
15.5
(59.9)
17.3
(63.1)
13.2
(55.8)
6.5
(43.7)
−1.5
(29.3)
−8.6
(16.5)
2.8
(37)
Mínima mitjana °C (°F) −17.3
(0.9)
−17.6
(0.3)
−10.8
(12.6)
−2.4
(27.7)
2.5
(36.5)
7.4
(45.3)
12.0
(53.6)
13.6
(56.5)
8.4
(47.1)
1.7
(35.1)
−5.6
(21.9)
−13.3
(8.1)
−1.8
(28.8)
Mínima rècord °C (°F) −36.2
(−33.2)
−34.8
(−30.6)
−30.5
(−22.9)
−25.2
(−13.4)
−6.2
(20.8)
−2.1
(28.2)
1.3
(34.3)
3.6
(38.5)
−4.2
(24.4)
−11.8
(10.8)
−25.7
(−14.3)
−33.5
(−28.3)
−36.2
(−33.2)
Precipitació mitjana mm (polzades) 50
(1.97)
35
(1.38)
49
(1.93)
59
(2.32)
66
(2.6)
51
(2.01)
82
(3.23)
111
(4.37)
115
(4.53)
101
(3.98)
81
(3.19)
64
(2.52)
864
(34.02)
Mitjana de dies de pluja 0.3 0.4 2 10 17 17 20 19 19 19 9 2 135
Mitjana de dies de neu 25 24 24 13 3 0.1 0 0 0 4 20 27 140
Humitat relativa mitjana (%) 83 81 78 76 77 83 86 87 83 80 81 83 82
Mitjana mensual d'hores de sol 129 153 181 191 197 198 165 149 187 160 116 102 1.928
Font #1: Pogoda.ru.net[3]
Font #2: NOAA (sun 1961–1990)[4]

Referències

[modifica]
  1. «The Sakhalin Museum of Regional Studies (en anglès i rus)». Arxivat de l'original el 2012-05-10. [Consulta: 3 maig 2021].
  2. «Freedom of movement for foreigners on Sakhalin restricted». Arxivat de l'original el 2013-06-16. [Consulta: 20 desembre 2017].
  3. «Weather and Climate-The Climate of Yuzhno-Sakhalinsk» (en russian). Weather and Climate (Погода и климат). [Consulta: 29 novembre 2015].
  4. «Juzno–Sahalinsk (Yuzhno-Sakhalinsk) Climate Normals 1961–1990». National Oceanic and Atmospheric Administration. [Consulta: 29 novembre 2015].