Iuri Kaiúrov

Artista del Poble
Iuri Kaiúrov
Biografia
Naixement	30 setembre 1927 (97 anys); Txerepovets (Rússia)
Residència	Tikhvin
Formació	Institut Teatral Ostrovski de Leningrad
Activitat
Ocupació	actor, actor de cinema
Activitat	1952 -
Ocupador	Teatre Mali
Carrera militar
Conflicte	Front oriental de la Segona Guerra Mundial ; Gran Purga
Premis
	(1984) Premi Estatal Stanislavski de l'RSFSR; Artista del Poble de l'RSFSR; Premi Estatal de l'URSS; Artista d'Honor de l'RSFSR; Medalla del Centenari de Lenin; Medalla del 30è Aniversari de la Victòria en la Gran Guerra Patriòtica; Medalla en commemoració del 850è aniversari de Moscou; Premi Stalin; Medalla dels Treballadors Veterans; Orde de la Bandera Roja del Treball; Orde d'Honor; Medalla de la victòria sobre Alemanya en la Gran Guerra Patriòtica 1941-1945; Orde de l'Amistat dels Pobles; Orde de la Revolució d'Octubre; Orde per Serveis a la Pàtria de quart grau; Orde per Serveis a la Pàtria de tercer grau; Orde per Serveis a la Pàtria de segon grau ;

Iuri Ivanovitx Kaiúrov (nascut el 30 de setembre de 1927, Txerepovets) és un actor de teatre i cinema soviètic i rus. És Artista del Poble de la RSFSR (1979) i laureat amb dos Premis Estatals de l'URSS (1978, 1983) i el Premi Estatal K.S Stanislavsk de la RSFSR (1984).

Biografia

Iuri Kaiurov va néixer el 30 de setembre de 1927 a Txerepovets (avui dia a la província de Vólogda). Més tard la família es va establir a Tikhvin . El seu pare, Ivan Dmitrievitx, fou arrestat el 1937, però alliberat el 1939. En els primers dies de la Gran Guerra Patriòtica, va enviar la seva família a la seva terra natal, a un poble prop de Belozersk, i es va unir a la milícia popular. Va morir el desembre de 1941, defensant Tikhvin.^[1]

Sense acabar ni tan sols 7 graus de secundària, Kaiurov va entrar a una escola professional, amb la qual es va traslladar més tard de Belozersk a Vologda. El 1944, es va graduar a la universitat com a torner de 5a categoria i va ser enviat a la planta Vulcan de Leningrad. Més tard es va presentar a l'Escola Preparatòria d'Aviació Naval Kuibixev, on fou acceptat, no arrivant a ser enviat al front de combat. Kaiurov va acabar el seu servei naval a Leningrad com a oficial d'artilleria a bord del creuer Aurora.^[1]

Mentre servia a la marina, Kaiurov es va interessar per les actuacions d'aficionats i va estudiar a l'estudi de teatre del Palau de la Cultura Kirov, que estava dirigit en aquell moment per Vasili Merkuriev i la seva dona Irina Meierhold. Després de ser desmobilitzat l'any 1949, es va presentar a l'Institut de Teatre de Leningrad A. N. Ostrovski i va ser acceptat directament al segon curs. Els seus mentors a l'institut van ser E. I. Time i N. E. Serebriakov.^[1]

Després de graduar-se a l'institut, el 1952 Kaiurov va ser convidat al Teatre Dramàtic de Saratov Karl Marx. Va servir en aquest teatre durant 15 anys, i els seus papers van incloure Neznamov a l'obra Bez vini vinovatie (lit. "Culpable sense culpa") i Karandixev a Bespridanitse (lit. "La núvia sense dot") d'A. Ostrovski, Marat a l'obra "Moi bedni Marat" (lit. "El meu pobre Marat") d'Aleksei Arbuzov, Alexei a "Optimistitxeskoi traguedi" (lit. "Tragèdia optimista") de Vs. Vixnevski, Txasovnikov a "Okeane" (lit. "Oceà") d'A. Stein. Nikolai Bondarev, que va dirigir el teatre en aquells anys, va romandre sempre com un dels directors de teatre més estimats de Kaiurov.^[1]

Va ser amb el cinema que va guanyar una àmplia fama, debutant el 1961 en el paper del jove Lenin a la pel·lícula V natxale veka (lit. "A principis del segle"). Més tard, tindria l'oportunitat d'interpretar Lenin en més d'una ocasió, inclosa la pel·lícula de Iuli Karassik Xestoe iulia (lit. "El sis de juliol") i a la pel·lícula de Serguei Iutkevitx Lenin v Parije (lit. "Lenin a París"), per la qual va ser guardonat amb el Premi Estatal de l'URSS el 1983.^[1] Però fins i tot abans, el 1965, Kaiurov ja havia interpretat a Lenin a la pel·lícula de televisió Skvoz ledianuiu mglu (lit. "A través de la boira gelada"). Precisament va ser aquest paper que va cridar l'atenció del Teatre Mali de Moscou i que més tard li obriria les portes.^[1]

Convidat inicialment al Teatre Mali l'any 1967 per interpretar el paper de Lenin a l'obra John Reed (sobre John Reed), Iuri Kaiurov va passar a interpretar diversos papers en el repertori clàssic d'obres d'Ostrovski, Txékhov o Gorki . Entre els seus millors papers també s'hi troba el de Safonov a Russkikh liudiakh (lit. "Persones russes") de K. Simonov, i Polonius a Ubiistve Gonzago (lit. "L'assassinat de Gonzago") de N. Iordanov.

Iuri Kaiurov és membre de ple dret de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Petrovskaia. .

Família

Pare: Ivan Dmitrievitx Kaiurov (1896-1941). A l'inici de la Gran Guerra Patriòtica es va unir a la milícia popular i va morir el desembre de 1941 en una batalla prop de la ciutat de Tikhvin.

Mare: Olga Alekseevna Kaiurova (1900-1977).

Muller: Valentina Leonidovna Kaiurova (1928-2005), fou dentista de professió i treballava al departament mèdic del Teatre Mali.

Fill - Leonid Iurievitx Kaiurov (nascut el 1956) - diaca de l'Església Ortodoxa Russa, antic actor de teatre i cinema soviètic. De 1981 a 2017 va estar casar amb l'actriu Irina Fiodorovna Koritnikova (1959-2017).

Reconeixements i Premis

Orde del Mèrit de la Pàtria, de 2a classe (2 de març de 2018) - per una contribució important al desenvolupament de la cultura i l'art nacionals, molts anys d'activitat fructífera.^[2]
Ordre "Per al mèrit de la Pàtria" de 3r grau (14 de juliol de 2007) - per una contribució important al desenvolupament de l'art teatral nacional i molts anys d'activitat creativa.
Ordre "Per al mèrit a la Pàtria" de 4t grau (15 de setembre de 2003) - per una gran contribució al desenvolupament de l'art rus.
Ordre d'Honor (13 d'octubre de 1998) - pels serveis a l'estat, gran contribució a l'enfortiment de l'amistat i la cooperació entre els pobles, molts anys de treball fructífer en el camp de la cultura i l'art.
Ordre de la Revolució d'Octubre (23 d'octubre de 1987)
Ordre de la Bandera Roja del Treball (22 de juliol de 1971)
Ordre de l'Amistat dels Pobles (4 de novembre de 1974)
Premi Estatal de l'URSS (1978) — per participar a la sèrie de pel·lícules de televisió Naxa biografia (lit. "La nostra biografia", 1976-1977)
Premi Estatal de l'URSS (1983) — per la seva interpretació de Lenin a la pel·lícula Lenin v Parije (lit. "Lenin a París", 1981)
Premi Estatal de la RSFSR K.S. Stanislavski (1984) — per la interpretació del paper de Vladimir Alekseevitx Vasiliev a l'obra Vibor (lit. "L'elecció") de Iu. V. Bondarev
Artista del Poble de la RSFSR (6 d'agost de 1979)
Artista Honorífic de la RSFSR (14 d'octubre de 1963)^[3]
"Medalla de plata" A.P. Dovjenko, Alexander Smetanin, Mikhail Kuraev, Anatoli Granik, Lev Kolganov, Nikolai Stroganov, Iuri Kaiurov, Roman Gromadski, Vsevolod Kuznetsov, Anatoli Pustokhin, Anatoli Mateshko per a la pel·lícula Strogaia mujskaia jizn (lit. "Una estricta vida d'home", 1977).^[4]

Obra

Papers de teatre

Teatre Dramàtic de Saratov

1962 — «Четверо под одной крышей» (lit. "Quatre sota un mateix sostre") de M. Smirnova, M. Kraindel. Dirigida per Iakov Rubin - Seriozha Razumov, estudiant de postgrau
«Годы странствий» (lit "Anys d'errància") d'Aleksei Arbúzov — Vedernikov
«Мой бедный Марат» (lit. "El meu pobre Marat") d'Aleksei Arbúzov — Марат
«Оптимистическая трагедия» (lit. "Tragèdia optimista") de Vs. Vixnevski. Dirigida per N.A. Bondarev — Aleksei
«Океан» (lit "Oceà") de A.P. Stein — Txasovnikov
«Без вины виноватые» (lit. "Culpable sense culpa") d'Aleksandr Ostrovski — Neznamov
«Бесприданница» (lit. "La núvia sense dot") d'Aleksandr Ostrovski — Karandixev
«Зыковы» (lit. "Els Zíkov") de Maksim Gorki — Mikhail Zikov
«В старой Москве» (lit. La bella Moscou") — Nikolai
«Заглянуть в колодец» (lit. MIra al pour") de Voltxek — Tortxikov

Teatre Mali

1967 - «Джон Рид» ("John Reed") d'E. Simonova - V. I. Lenin
1969 - «Бешеные деньги» ("Diner fàcil") d'Aleksandr Ostrovski. Dirigida per Leonid Varpakhovski - Savva Gennadych Vasilkov.^[5]
1975 - «Русские люди» ("Poble rus") de K. Simonov. Dirigida per Boris Ravenskikh - Ivan Nikitich Safonov
1981 - «Фома Гордеев» ("Foma Gordeiev") de M. Gorki. Dirigida per B. A. Lvov-Anokhin - Mayakin
1985 - «Зыковы» ("Els Zíkov") de M. Gorki, dirigida per L. E. Heifets - Antipa Zíkov
1991 - «Убийство Гонзаго» ("L'assassinat de Gonzago") de N. Iordanova - Polonius
1996 - "L'Oncle Vània" de Txèkhov - Serebriakov
1998 - "L'hort dels cirerers" de Txékhov - Firs
2001 - "Ivànov" de Txèkhov. Dirigida per V. M. Solomin - Xabelski
2010 - «Сон героини» ("El somni de l'heroïna") d'A. Galina. Dirigida per Alexander Galin - Xubin

Televisió

L'hort dels cirerers de Txèkhov. Dirigida per L. Heifetz (obra de televisió) - Lopakhin

Cinema

1961 - A principis de segle (В начале века): Lenin
1964 - Un sac ple de cors (Сумка, полная сердец): Lioxka Likhodeïev
1965 - A través de la boira glaçada (Сквозь ледяную мглу): Lenin
1968 - Un matí dur (Суровое утро): Lenin
1968 - El sis de juliol (Шестое июля) de Iuli Karassik: Lenin
1969 - Romanç postal (Почтовый роман): Lenin
1970 - Les campanes del Kreml (Кремлёвские куранты): Lenin
1971 - Els llargs adéus (Долгие проводы): Nikolaï Sergueïevittx
1975 - L'expédició perduda (Пропавшая экспедиция): Voljine
1976 - El pont de foc (Огненный мост): Khomutov
1976 - La rivera dorada (Золотая речка): Voljine
1976 - Les vidues (Вдовы): Krotov
1978 - El Marxal de la revolució (Маршал революции): Lenin
1980 - La neu blanca de Rússia (Белый снег России): Krilenko
1981 - Lenin à Paris: Lenin
1986 - Parla Moscou (Говорит Москва): Troïtski
2000 - Els Romanov: una família coronada (Романовы. Венценосная семья): el general Alexeïev
2001 - Les claus de la mort (Ключи от смерти): Piroumov

Notes

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 «Каюров Юрий Иванович». Актёры. Малый театр (официальный сайт). Arxivat de l'original el 2016-08-06. [Consulta: 16 juny 2016].
↑ «Указ Президента Российской Федерации от 2 марта 2018 года № 93 «О награждении государственными наградами Российской Федерации»». Arxivat de l'original el 2018-03-02. [Consulta: 2 març 2018].
↑ «О своих ошибках ничего не скажу». Arxivat de l'original el 2011-11-28. [Consulta: 21 octubre 2011].
↑ «Строгая мужская жизнь» Còpia de fitxer a la Wayback Machine. Ленфильм. Аннотированный каталог фильмов киностудии «Ленфильм» 1918—2003]
↑ «Бешеные деньги». Аудиозапись спектакля на сайте Малого театра Arxivat 2010-març-23 a la Wayback Machine.

[maly-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 «Каюров Юрий Иванович». Актёры. Малый театр (официальный сайт). Arxivat de l'original el 2016-08-06. [Consulta: 16 juny 2016].

[2] «Указ Президента Российской Федерации от 2 марта 2018 года № 93 «О награждении государственными наградами Российской Федерации»». Arxivat de l'original el 2018-03-02. [Consulta: 2 març 2018].

[3] «О своих ошибках ничего не скажу». Arxivat de l'original el 2011-11-28. [Consulta: 21 octubre 2011].

[4] «Строгая мужская жизнь» Còpia de fitxer a la Wayback Machine. Ленфильм. Аннотированный каталог фильмов киностудии «Ленфильм» 1918—2003]

[5] «Бешеные деньги». Аудиозапись спектакля на сайте Малого театра Arxivat 2010-març-23 a la Wayback Machine.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]