Ixobrychus
 Mascle de Martinet menut (Ixobrychus minutus) ♂ | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Pelecaniformes |
| Família | Ardeidae |
| Subfamília | Botaurinae |
| Gènere | Ixobrychus  Billberg, 1828 |
.svg){kind=icon}
Ixobrychus és un dels gèneres d'ocells de la família dels ardèids. L'única de les espècies que cria als Països Catalans és el martinet menut. Aquest nom comú es fa extensiu a la resta de les espècies del gènere.
Taxonomia
[modifica]Un estudi filogenètic molecular de la família dels ardèids publicat el 2023 va trobar que Ixobrychus era parafilètic i per crear gèneres monofilètics, Ixobrychus es va fusionar amb el gènere Botaurus que havia estat introduït el 1819 pel naturalista anglès James Francis Stephens.[1][2][3]
Morfologia
[modifica]- Fan 27 – 58 cm de llargària, amb un pes de 100-200 g, i són, per tant, els més petits ardèids.
- El plomatge potser des de crema fins a bru i negre, sovint amb un disseny de ratlles verticals que els confonen entre les canyes.
- Normalment tenen el bec groc i els peus verds.
- Ambdós sexes són similars, amb els mascles més contrastats.
Hàbitat i distribució
[modifica]Viuen en canyars i praderies empantanegades, amb una distribució gairebé mundial.
Reproducció
[modifica]Fan un niu de canyes, suspès sobre l'aigua, on ponen 3–6 ous blancs o pàl·lids, que coven 14–20 dies. Els pollets romanen al niu uns 29 dies.
Hàbits
[modifica]Són aus solitàries, que s'alimenten sobretot de peixos, principalment de dia. Quan són molestats es queden paralitzats, amb el bec cap amunt.
Llistat d'espècies
[modifica]Anteriorment es condiderava que aquest gènere engobava 9 espècies vives, que foren traslladades a Botaurus el 2024.[4][1]
- martinet menut llistat (Ixobrychus involucris).
- martinet menut americà (Ixobrychus exilis).
- martinet menut comú (Ixobrychus minutus).
- martinet menut australià (Ixobrychus dubius.
- martinet menut de Nova Zelanda (Ixobrychus novaezelandiae). Extint.
- martinet menut de la Xina (Ixobrychus sinensis).
- martinet menut de Schrenk (Ixobrychus eurhythmus).
- martinet menut canyella (Ixobrychus cinnamomeus).
- martinet menut de Sturm (Ixobrychus sturmii).
- martinet menut collgroc (Ixobrychus flavicollis).
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Ibis, spoonbills, herons, Hamerkop, Shoebill, pelicans». IOC World Bird List Version 14.2. International Ornithologists' Union, 01-08-2024. [Consulta: 26 setembre 2024].
- ↑ Hruska, J.P.; Holmes, J.; Oliveros, C.; Shakya, S.; Lavretsky, P.; McCracken, K.G.; Sheldon, F.H.; Moyle, R.G. «Ultraconserved elements resolve the phylogeny and corroborate patterns of molecular rate variation in herons (Aves: Ardeidae)». Ornithology, 2023, pàg. ukad005. DOI: 10.1093/ornithology/ukad005.
- ↑ Chesser, R.T.; Billerman, S.M.; Burns, K.J.; Cicero, C.; Dunn, J.L.; Hernández-Baños, B.E.; Jiménez, R.A.; Johnson, O.; Kratter, A.W. «Sixty-fifth Supplement to the American Ornithological Society’s Check-list of North American Birds». Ornithology, vol. 141, 3, 2024, pàg. ukae019. DOI: 10.1093/ornithology/ukae019.
- ↑ Josep del Hoyo i J. Nigel. Illustrated checklist of the birds of the world. Vol.1, Non passerines. Lynx Edicions, 2014. ISBN 978-84-96553-94-1
- James Hancock; Enciclopedia Natura de los Animales; Tom 4, pàg. 66-71. Editorial Orbis S.A., Barcelona, 1986. ISBN 84-7634-548-8.