Martinet menut collgroc
Ixobrychus flavicollis | |
---|---|
Dades | |
Envergadura | 77 cm |
Nombre de cries | 4,2 |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 22697334 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Pelecaniformes |
Família | Ardeidae |
Gènere | Ixobrychus |
Espècie | Ixobrychus flavicollis (Latham, 1790) |
Tipus taxonòmic | Ixobrychus |
Nomenclatura | |
Sinònims | Ixobrychus flavicollis
|
Protònim | Ardea flavicollis |
El martinet menut collgroc[1] (Botaurus flavicollis; syn: Ixobrychus flavicollis) és una espècie d'ocell de la família dels ardèids (Ardeidae),[2] única espècie del gènere Dupetor, si bé alguns autors l'han inclòs a Ixobrychus.[3] Habita pantans, canyars, selva empantanegada i aiguamolls al sud del Pakistan, localment a l'Índia, el Nepal, Sri Lanka, sud-est de la Xina, Hainan i Taiwan, les illes Maldives, Sud-est asiàtic, illes Grans de la Sonda, illa de Timor, Filipines, Moluques, illes Kai i Aru, Nova Guinea, Arxipèlag de Bismarck, illes Salomó i costa oest, nord i est d'Austràlia.
Taxonomia
[modifica]El martinet menut collgroc anteriorment estava classificat en el gènere Ixobrychus. Però un estudi filogenètic molecular de la família dels ardèids publicat el 2023 va trobar que Ixobrychus era parafilètic i per crear gèneres monofilètics, Ixobrychus es va fusionar amb el gènere Botaurus que havia estat introduït el 1819 pel naturalista anglès James Francis Stephens.[4][5][6]
Referències
[modifica]- ↑ «Martinet menut collgroc». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 6 desembre 2024]. (català)
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 208. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ Dupetor flavicollis a AVIBASE Rev. 28/11/2011
- ↑ «Ibis, spoonbills, herons, Hamerkop, Shoebill, pelicans». IOC World Bird List Version 14.2. International Ornithologists' Union, 01-08-2024. [Consulta: 26 setembre 2024].
- ↑ Hruska, J.P.; Holmes, J.; Oliveros, C.; Shakya, S.; Lavretsky, P.; McCracken, K.G.; Sheldon, F.H.; Moyle, R.G. «Ultraconserved elements resolve the phylogeny and corroborate patterns of molecular rate variation in herons (Aves: Ardeidae)». Ornithology, 2023, pàg. ukad005. DOI: 10.1093/ornithology/ukad005.
- ↑ Chesser, R.T.; Billerman, S.M.; Burns, K.J.; Cicero, C.; Dunn, J.L.; Hernández-Baños, B.E.; Jiménez, R.A.; Johnson, O.; Kratter, A.W. «Sixty-fifth Supplement to the American Ornithological Society’s Check-list of North American Birds». Ornithology, vol. 141, 3, 2024, pàg. ukae019. DOI: 10.1093/ornithology/ukae019.