Jānis Tilbergs
| |||
| Nom original | (lv) Jānis Roberts Tillbergs  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | Jānis Roberts Tilbergs 20 juny 1880 (Julià) Riga (Letònia) | ||
| Mort | 7 novembre 1972 (92 anys) Riga (Letònia) | ||
| Sepultura | Cementiri del Bosc de Riga | ||
| Nacionalitat | Letó | ||
| Formació | Acadèmia Imperial de les Arts | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Pintura | ||
| Ocupació | pintor, escultor | ||
| Art | Pintura i Escultura | ||
| Gènere | Paisatge | ||
| Moviment | Realisme | ||
| Professors | Dmitry Kardovsky | ||
| Premis | |||
| Obres destacables | |||
Jānis Tilbergs també conegut com a Tillbergs o Tilberg (en letó:Jānis Roberts Tilbergs; en rus: Янис Тилберг, Yanis Tilberg), (Riga, 2 de juliol de 1880 - Riga, 7 de novembre de 1972) va ser un artista, pintor i escultor letó. És conegut com un consumat retratista.
Biografia
[modifica]Tilbergs es va graduar a la desapareguda «Escola d'Art de Riga», després, entre 1901 y 1909 va passar a completar els seus estudis a l'Acadèmia Imperial de les Arts a Sant Petersburg, la capital de l'Imperi Rus estudiant allà amb Dmitri Kardovski, i presentant com la seva obra mestra Pietà.[1][2]
La seva obra va aparèixer publicada el 1904 en la revista Austrums on il·lustra la història d'A. Niedra Bads un Mīlestība («Fam i amor»), a partir d'això va passar a il·lustrar un gran nombre d'altres llibres. Va ser el dissenyador gràfic per a la revista Svari,[1] publicada a Sant Petersburg i Riga;[1] també va fer il·lustracions per als diaris russos Seri Volk i Novaia Rusi.[2]
Va participar en l'organització i exhibició a la primera exposició d'art de Letònia de 1910.[1] Al llarg de la seva carrera, va exposar en diversos llocs internacionals (Dinamarca, Suècia, Noruega, França, Anglaterra), com ambaixador de l'art de Letònia va realitzar una exposició a Riga (1934, 1960) i a Tallin (1961).[2]
Després de la Revolució Russa de 1917, Tilbergs va participar [al | en el] programa de propaganda monumental de Lenin. que va sol·licitar la creació de l'«art monumental Revolucionari», la construcció de monuments als revolucionaris pels «artistes progressistes de totes les èpoques i nacions».[3] Tilbergs va realitzar un monument a en guix dedicat a Taràs Xevtxenko un dels més grans poetes i humanistes d'Ucraïna, va ser inaugurat l'1 de desembre de 1918. Aquest monument va aguantar durante uns vuit anys, quan el guix ja s'havia deteriorat per estar a l'aire lliure i va ser desmuntat definitivament.[2]
Es va convertir en professor a l'Acadèmia d'Art de Letònia a Riga on va ensenyar pintura figurativa entre 1921-1932. Va ser autor de diversos dissenys de les monedes encunyades en el període d'entreguerres a Letònia. Els lats encunyats el 1924-1926 van portar la «branca de palma» disseny de Tilbergs, un motiu popular a Europa en aquell moment. A l'àmbit acadèmic Tilbergs era considerat un mestre del retrat i els realitzats a Rainis, un gran escriptor i a Eduards Smiļģis, un famós productor de teatre, s'exhibeixen al Museu d'Art Nacional de Letònia.
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Samsons, V. et al. Latvijas PSR Mazā Enciklopēdija (Concise Latvian S.S.R. Encyclopedia) 3rd ed. Vol. III. Riga, Latvia: Zinatne. 1970.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Jānis Roberts Tillbergs» (en letó). Klasiskās mākslas galerija. Antonija. [Consulta: 6 febrer 2015].
- ↑ «Монументальная пропаганда» (en rus). Источник: «Популярная художественная энциклопедия. [Consulta: 6 febrer 2015].