Vés al contingut

Jacint Comella i Mora

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJacint Comella i Mora
Biografia
Naixement2 abril 1879 Modifica el valor a Wikidata
Vic (Osona) Modifica el valor a Wikidata
Mort1962 Modifica el valor a Wikidata (82/83 anys)
Vic (Osona) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Vic 
Activitat
Ocupacióesperantista (1902–), pintor Modifica el valor a Wikidata
Tomba de Jacint Comella i Mora al cementiri de Vic.
Tomba de Jacint Comella i Mora al cementiri de Vic.

Jacint Comella i Mora (Vic, 2 d'abril de 1879 - 1962) va ser un pintor i esperantista català.[1]

Fill de Josep Comella i Colom i hereu d'una nissaga comercial i industrial que tenia una fàbrica tèxtil al centre de Vic, la seva família el va desheretar per haver-se casat amb Dolors Bassols i Molas, esperantista com ell i d'una classe social inferior a la seva. Va aprendre esperanto el 1902. Poc després va començar a donar classes d'aquesta llengua auxiliar internacional i va fundar diversos grups esperantistes. Va ser secretari de la comissió que va acollir a Catalunya un grup de nens austríacs després de la Primera Guerra Mundial.[2] Per aquest motiu va mantenir un gran volum de correspondència amb Emilio Gastón Ugarte. També va ser un gran aficionat a la fotografia i al cinema. Feia servir càmeres estereoscòpiques i també feia filmacions. Va guanyar nombrosos premis de dibuix, entre ells el de la insígnia del congrés esperantista d'Anvers i el de la del congrés de Budapest.[3] Va ser col·laborador del Diari de Vich i de la Gazeta de Vich.

Va morir sense descendència. Es va fer enterrar al cementiri de Vic en una tomba lluny de la seva família biològica, amb les inscripcions en esperanto. Hi diu: "Interkompreniĝu kaj amu vin", que significa "Enteneu-vos i estimeu-vos".[4]

Referències

[modifica]
  1. «Índex d'autors». Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. [Consulta: 21 setembre 2014].
  2. Cortès i Braña, Lurdes. Interessos al voltant de l'ajuda als infants després de la Primera Guerra Mundial: el cas dels nens austríacs recollits a Espanya amb l'ajuda d'esperantistes. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives, 2008. 
  3. «Enciklopedio de Esperanto» (en esperanto). Literatura Mondo, 1933-1934. [Consulta: 21 setembre 2014].
  4. Cortès i Braña, Lurdes «Els nens austríacs acollits a Osona (1920-1923)». AUSA, XXV (167), 2011, pàg. 209-247.