Jacob Tamarkin
Jacob Tamarkin (rus: Яков Давидович Тамаркин) (Txerníhiv, 11 de juliol de 1888 - Bethesda, 18 de novembre de 1945) va ser un matemàtic rus, nacionalitzat nord-americà.
Vida i Obra
[modifica]Tamarkin va néixer en una família benestant (el pare era metge i la mare terratinent) que es va traslladar a Sant Petersburg on ell va fer els estudis secundaris coincidint amb Aleksandr Frídman amb qui el va unir una forta amistat fins a la mort prematura d'aquest.[1] Ja en aquest temps i abans d'entrar a la universitat, van escriure el seu primer article conjuntament sobre els nombres de Bernoulli (1905). Smirnov també va coincidir a la mateixa escola, però era un any més gran.[2]
El 1906 van ingressar tots dos a la universitat de Sant Petersburg. Tamarkin es va graduar el 1910 i va romandre a Sant Petersburg per estudiar pels exàmens de professor de matemàtiques, mentre donava algunes classes a escoles tècniques de la ciutat.[3] La guerra va retardar la presentació de la seva tesi doctoral (1917), dirigida per Andrei Màrkov, i que no es va publicar fins al 1928.[4]
El 1919 va ser enviat com a professor de matemàtiques a la universitat de Perm, en la qual va ser degà de la facultat de ciències, càrrec que va abandonar en marxar de viatge sense retornar.[5] El 1922 va tornar a Sant Petersburg on va tornar a fer de professor de diverses escoles tècniques[6] fins que el 1925 es va decidir a emigrar als Estats Units.
Els dos primers cursos a USA va ser professor al Dartmouth College i a partir de 1927 ho va ser de la universitat de Brown. El 1934 va morir sobtadament la seva esposa i ja no es va recuperar d'aquesta pèrdua. La seva producció científica va disminuir de forma notable i anar a les classes li representava un esforç insuperable.[7] Va començar a tenir febles atacs de cor que van anar creixent, fins que el 1945 va morir d'un d'ells mentre estava a Washington DC.
Tamarkin va publicar una setantena d'articles científics[8] i cinc llibres de text. El seu àmbit de treball van ser les matemàtiques aplicades i tres dels seus llibres son matemàtiques per enginyers.
Referències
[modifica]- ↑ Hille, 1947, p. 440.
- ↑ Chang, 2011, p. 153.
- ↑ Hille, 1947, p. 441.
- ↑ Chang, 2011, p. 154.
- ↑ Яковлев, 2010, p. 7.
- ↑ Hille, 1947, p. 442.
- ↑ Hille, 1947, p. 444.
- ↑ Hille, 1947, p. 454-456.
Bibliografia
[modifica]- Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific Publishing, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1.
- Hille, Einar «Jacob David Tamarkin—His life and work» (en anglès). Bulletin of the American Mathematical Society, Vol. 53, Num. 5, 1947, pàg. 440-457. DOI: 10.1090/S0002-9904-1947-08789-9. ISSN: 0273-0979.
- Яковлев, В. И. «Из истории физико-математического факультета ПГУ (1916–1960)» (en rus). Вестник Пермского университета. Математика. Механика. Информатика, Vol. 3, Num. 3, 2010, pàg. 4-15. ISSN: 1993-0550.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jacob Tamarkin» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Matemàtics russos
- Matemàtics del segle XX
- Persones de Txerníhiv
- Alumnes de la Universitat Estatal de Sant Petersburg
- Alumnes de la Facultat de Física i Matemàtiques de la Universitat de Sant Petersburg
- Professors de la Universitat de Dartmouth
- Morts a Maryland
- Matemàtics soviètics
- Matemàtics ucraïnesos
- Matemàtics estatunidencs
- Científics estatunidencs
- Naixements del 1888