Vés al contingut

Jacobo Fitz-James Stuart y Falcó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJacobo Fitz-James Stuart y Falcó

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 octubre 1878 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort24 setembre 1953 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Lausana (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Procurador a Corts
16 març 1943 – 24 abril 1946
Ambaixador d'Espanya al Regne Unit
1939 – 1942
Ministre d'Afers Exteriors i de Cooperació
30 gener 1930 – 18 febrer 1931 – Álvaro Figueroa y Torres Mendieta →
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
10 octubre 1927 – 15 febrer 1930 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Residènciapalau de Llíria Modifica el valor a Wikidata
FormacióEton College
Universitat Central Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica i diplomàcia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, esportista olímpic, esportista, col·leccionista d'art, diplomàtic, escriptor, ministre d'Afers Exteriors Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Reial Acadèmia Espanyola
Unió Ibero-Americana
Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran
Reial Acadèmia de la Història
Reial Acadèmia de Nobles i Belles Arts de Sant Lluís Modifica el valor a Wikidata
Esportpolo Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1920Jocs Olímpics d'Estiu de 1920 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc d'Alba
Duc de Berwick
Marquès d'Heliche
Marquès del Carpio
Comte-duc d'Olivares
Duc d'Arjona Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Fitz-James Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaría del Rosario de Silva y Gurtubay (1920–) Modifica el valor a Wikidata
FillsCayetana Fitz-James Stuart Modifica el valor a Wikidata
ParesCarlos María Fitz-James Stuart y Portocarrero Modifica el valor a Wikidata  i María del Rosario Falcó y Osorio Modifica el valor a Wikidata
Premis
Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Representa: Spain (1785-1873 and 1875-1931)
Jocs Olímpics Anells olímpics
Polo
Argent Anvers 1920 Polo

Jacobo Fitz-James Stuart y Falcó (Madrid i Suïssa, 17 d'octubre de 1878 - Lausana, 24 de setembre de 1953), conegut com a Jimmy Alba,[1] va ser un noble, mecenes i polític espanyol, XVII duc d'Alba. Durant la dictadura franquista va exercir d'ambaixador d'Espanya en el Regne Unit. D'altra banda, va promoure l'estudi de la història dels Alba i de les seves col·leccions d'art.

Biografia

[modifica]

Va néixer a Madrid el 17 d'octubre de 1878, fill de Carlos María Fitz-James Stuart y Portocarrero, XVI duc d'Alba, i de María del Rosario Falcó y Osorio, comtessa de Siruela i filla dels ducs de Fernán-Núñez.[2]

Va estudiar a l'Institut Cardenal Cisneros de Madrid[2] i al Beaumont College del Regne Unit. Després es llicencià en Dret a la Universitat de Madrid.[3]

El duc d'Alba i Winston Churchill durant un partit de polo a la Reial Casa de Campo, Madrid (1914).

Va ostentar els títols de IX duc de Berwick, XVI duc de Peñaranda de Duero, XXI comte de Lemos i entre altres títols nobiliaris espanyols. Posseïdor d'un caràcter excepcional, va ser una de les figures més respectades de l'Espanya del moment. Va ser gentilhome de cambra amb exercici del rei Alfons XIII, a qui li unia una íntima amistat i una profunda lleialtat.

El 1909 Jacobo Fitz-James Stuart y Falcó va crear un panteó agregant una capella al Monestir de la Inmaculada Concepción (Loeches) per la Casa d'Alba, que va ser obra de Juan Bautista Lázaro inspirat en el del Monestir de l'Escorial.

Amb 41 anys va participar en els Jocs Olímpics d'Anvers de 1920 en la competició de Polo, obtenint la Medalla de plata. L'aristocràtic equip espanyol que va obtenir la plata estava compost, a més de pel Duc d'Alba, pel seu germà petit Hernando, pels germans Álvaro i José de Figueroa, fills del comte de Romanones i per Leopoldo Sainz de la Maza.[4]

El mateix any es va casar en l'ambaixada d'Espanya a Londres el 7 d'octubre de 1920 amb María del Rosario de Silva y Gurtubay,[5] X Marquesa de San Vicente del Barco, Dama de la Reina Victòria Eugènia d'Espanya, filla dels Ducs d'Aliaga i hereva de l'immens patrimoni de la Casa de Híjar, tenint com a filla Cayetana Fitz-James Stuart.

Activitat política

[modifica]

Va participar activament a la política nacional, per tal de donar suport al rei Alfons XIII.[6] El 1903 va ser elegit diputat al Congrés pel districte de Lalín (Pontevedra), i per Illescas (Toledo) el 1905, 1907 i 1914, sempre en representació del Partit Conservador. El 1916 va esdevenir senador per dret propi. Durant la dictadura de Primo de Rivera, entre 1927 i 1929, va ser membre de l'Assemblea Nacional de la Dictadura, i amb la caiguda del general i l'adveniment del govern de Dámaso Berenguer, aquest el va nomenar ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts a les primeries de 1930, i de 24 de febrer del mateix any a 19 de febrer de 1931 va ocupar la cartera d'Estat.[7]

Amb l'esclat de la Guerra Civil, el 21 de novembre de 1937, el general Francisco Franco el va nomenar representant del règim franquista a Londres. L'activitat del duc va ser rellevant per contribuir al salvament de part del patrimoni cultural espanyol i procurar que ni França ni el Regne Unit intervinguessin a la guerra.[1] En acabar la contesa bèl·lica, Franco el va nomenar ambaixador a Londres, el 8 de març de 1939, després de la renúncia obligada de l'ambaixador republicà, Pablo de Azcárate y Flórez.

El 19 de març de 1945, Joan de Borbó i Battenberg, pretendent al tron d'Espanya, va fer públic el Manifest de Lausana, on es demanava a Franco que donés pas a una monarquia moderada, democràtica i constitucional, i s'acompanyava amb una ordre dirigida a eminents monàrquics perquè renunciessin als seus càrrecs amb la dictadura. Segons l'historiador Paul Preston, autor del llibre Franco, caudillo de España, el primer a fer-ho va ser el duc d'Alba, que va abandonar l'ambaixada de Londres.

Activitat cultural

[modifica]

El duc va tenir una important activitat cultural en molts àmbits. Sobretot va ser un apassionat de la història. Va ser membre de la Reial Acadèmia de la Història, i des 1927 el seu president.[8] Fou nomenat doctor honoris causa de la Universitat d'Oxford i cavaller de l'Insigne Orde del Toisó d'Or (1926) i Gran Creu del Reial i Distingit Orde de Carles III (1919).[9] Tanmateix, també va presidir l'Associació Wagneriana, va ser membre dels patronats del Teatre Reial, del Museu del Prado o del Reial Automòbil Club.[10]

El 1914 va ser nomenat acadèmic honorari de la Reial Acadèmia Espanyola, i esdevingué membre de número el 14 de març de 1943, amb el discurs Los mecenazgos ilustres, i passà a ocupar la lletra J.[6]

Va promoure la reconstrucció de la seu de la Casa d'Alba en Madrid, el Palau de Liria, que va ser incendiat durant la guerra civil espanyola, treball en el qual va col·laborar la seva filla Cayetana. Va morir sense veure l'obra acabada i va ser aquesta qui la va prosseguir i va concloure. A fi d'enriquir la col·lecció artística, majorment amb obres relatives als seus avantpassats, el duc va adquirir diverses pintures al mercat internacional, d'autors com Rubens.

Va promoure l'estudi de la història de la Casa d'Alba i de les seves col·leccions d'art. Ell mateix va estudiar la figura del seu avantpassat, Fernando Álvarez de Toledo i va publicar el seu epistolari en tres volums, i també va estudiar i publicar la biografia de la seva bestia, l'emperadriu Eugènia de Montijo.[2] Així mateix va publicar Correspondencia de Gutiérrez Gómez de Fuensalida, embajador de Alemania, Flandes e Inglaterra i Noticias históricas y genealógicas de los Estados de Montijo y Teba.

Va morir a Suïssa el 24 de setembre de 1953 als 74 anys, i fou enterrat a la capella familiar de Loeches.[11]

Títols

[modifica]
El casament del XVII Duc d'Alba amb la X Marquesa de San Vicente del Barco.

Com a cap de la Casa d'Alba, Jacobo María del Pilar Fitz-James Stuart va tenir la possessió dels següents títols nobiliaris, fins i tot d'alguns que ja no pertenanyen a la casa ducal:

Llegà el Ducat de Montoro a la seva filla abans que es casés amb Luis Martínez de Irujo y Artázcoz.

Distincions honorífiques

[modifica]

Avantpassats

[modifica]
Avantpassats del Duc d'Alba

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Landaluce, Emilia «El hombre más importante para la duquesa de Alba» (en castellà). El Mundo, 06-05-2013.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Fitz-James Stuart Falcó, Jacobo (1878-1953)» (en castellà). Portal de Archivos Españoles. Miniterio de Cultura y Deporte. [Consulta: 5 novembre 2023].
  3. ↑ Anes y Álvarez de Castrillón, Gonzalo. «Jacobo Fitz-James Stuart y Falcó» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Real Academia de la Historia.
  4. ↑ Andrés Gallardo, Francisco «Las casas reales que aspiraron a medalla olímpica». Diario de Sevilla, 23-07-2021.
  5. ↑ Atienza y Navajas, Julio de. Títulos nobiliarios de Almería. Madrid: Hidalguía, 1982, p. 55. 
  6. ↑ 6,0 6,1 «Jacobo Fitz-James Stuart y Falcó, duque de Alba» (en castellà). Real Academia Española. [Consulta: 6 novembre 2023].
  7. ↑ Álvarez Lázaro, Pedro F. Cien años de educación en España: en torno a la creación del Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes (en castellà). Ministerio de Educación, 2001, p. 93. 
  8. ↑ Martínez Hoyos, Francisco «Mucho más que el padre de Cayetana de Alba» (en castellà). La Vanguardia, 25-04-2023.
  9. ↑ Geneall
  10. ↑ Simón, Paloma «El gran seductor: Jacobo Alba, el noble que conquistó a las bellezas de la época pero antepuso el deber a la felicidad (y tuvo más cosas en común con su hija Cayetana de las que se cree)» (en castellà). Vanity Fair, 09-07-2023.
  11. ↑ «La duquesa de Alba, siempre eterna en Sevilla». El Mundo. [Consulta: 11 març 2015].
  12. ↑ Boletín Oficial del Estado
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jacobo_Fitz-James_Stuart_y_Falcó&oldid=34202842»