Jacobo Fitz-James Stuart y Ventimiglia
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 3 juny 1821  Nàpols (Itàlia) | ||
| Mort | 10 juliol 1881 (60 anys) Madrid | ||
| Sepultura | Monestir de la Immaculada Concepció | ||
 Senador al Senat espanyol | |||
| 1877 – 1881 | |||
| Senador al Senat espanyol | |||
| 1876 – 1876 | |||
| Senador al Senat espanyol | |||
| 1858 – 1868 | |||
 Alcalde de Madrid | |||
| 1857 – 1857 ← Valentín Ferraz – Carlos Marfori y Callejas → | |||
.svg){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |||
| 1850 – 1851 | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | aristòcrata, polític | ||
| Altres | |||
| Títol | Duc d'Alba Duc de Berwick Marquès del Carpio Comte-duc d'Olivares Marquès d'Heliche | ||
| Família | Casa d'Alba | ||
| Cònjuge | María Francisca de Sales Portocarrero-Palafox y Kirkpatrick (1844–1860), mort del cònjuge | ||
| Fills | Carlos María Fitz-James Stuart y Portocarrero, María de la Asunción Fitz-James Stuart y Portocarrero, María Luisa Fitz-James Stuart i Portocarrero | ||
| Pares | Carlos Miguel Fitz-James Stuart y Silva i Rosalia Ventimiglia | ||
| Premis | |||
.svg) | |||
Jacobo Fitz-James Stuart y Ventimiglia (Nàpols, 3 de juny de 1821 - Madrid, 10 de juliol de 1881), també anomenat Santiago Fitz-James Stuart, va ser un noble espanyol, XV duc d'Alba i VIII de Berwick. Va ser diputat a les Corts, alcalde de Madrid i senador al Senat d'Espanya.
Orígens
[modifica]Va néixer a Nàpols el 3 de juny de 1821,[1] fill primogènit del XIV duc d'Alba, Carlos Miguel Fitz-James Stuart y Silva, i de la seva esposa, la italiana Rosalia Ventimiglia de Moncada.[2] Abans d'esdevenir hereu, durant la seva joventut, va ostentar el títol de duc de Huéscar.[3]
Duc d'Alba
[modifica]A la mort del seu pare el 1835, va heretar els títols i el patrimoni de la casa d'Alba, que va tenir lloc per diligència de 21 de novembre del mateix any.[3]
Jacobo va ser vuit vegades gran d'Espanya per l'acumulació dels seus títols nobiliaris. Va ostentar, entre molts altres, els títols de XV duc d'Alba de Tormes, VIII de Berwick, de Llíria i Xèrica i de Montoro, XIII de Huéscar, XIX comte de Lemos, XV de Lerín, VIII comte-duc d'Olivares i duc de Sanlúcar, XIII marquès del Carpio i comte de Monterrey.[4] A més, va ostentar el títol de Conestable de Navarra,[4] d'origen medieval i vinculat al comtat de Lerín, i el de Gran Canceller de les Índies fins a 1873, que va extingir-se el càrrec.[5][6]
Va vendre part del patrimoni artístic de la casa d'Alba a París, que va suposar un considerable descens de la col·lecció familiar.[7]
D'altra banda, va ser membre de la cort espanyola com a gentilhome de cambra amb exercici del rei Francesc d'Assís.[2] Així mateix, fou cavaller mestrant de la Reial Mestrança de Granada, condecorat amb la Gran Creu de Carles III i membre de l'orde de Calatrava.[8]
Activitat política
[modifica]En la política, va ser diputat al Congrés dels Diputats entre 1850 i 1851, elegit pel districte de Pontedeume (La Corunya).[9] El 1857 va ser alcalde de la vila de Madrid.[10][11]
Després va ser membre del Senat d'Espanya per dret propi entre 1858 i 1868, senador per la província de Madrid el 1876, i de nou per dret propi entre 1877 i 1881.[12]
Matrimoni i descendència
[modifica]En l'àmbit personal, es va casar a Madrid el 14 de febrer de 1844[2] amb María Francisca de Sales Portocarrero-Palafox, comtessa de Montijo i de Miranda i dama de la reina Isabel II.[13]
Van tenir a Carlos María Fitz-James Stuart, següent duc d'Alba,[13] María de la Asunción, duquessa de Galisteo i casada amb el duc de Tamames, i la darrera, María Luisa, duquessa de Montoro i casada amb el duc de Medinaceli.[14]
Mort
[modifica]El duc va morir a Madrid el 10 de juliol del 1881.[4][8] Les seves restes van ser dipositades al monestir de la Immaculada Concepció de Loeches.[15][16]
Referències
[modifica]- ↑ «Partida de baptisme» (en castellà). Senado de España. [Consulta: 8 novembre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Burgos, Augusto de. Blasón de España. Libro de oro de su nobleza... (en castellà). Madrid: M. Rivadeneyra, 1853, p. 135-136.
- ↑ 3,0 3,1 Colección oficial de leyes: reales decretos, reales órdenes, circulares y resoluciones que se han dictado referentes al registro de la propiedad inmueble y de los demás derechos reales desde 10. de enero de 1887 hasta 31 de diciembre de 1891 formada por la Dirección general de los registros civil y de la propiedad y del notariado (en castellà). Madrid: Imprenta del Ministerio de Gracia y Justicia, 1892, p. 218.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Nicolás-Minué Sánchez, Andrés J. «La baronía de Quinto». Hidalguía, núm. 331, 2008, pàg. 782-783.
- ↑ Concha Martínez, Ignacio de la «Del Canciller Mayor de Navarra (Un extraño caso de supervivencia medieval)». Anuario de historia del derecho español, núm. 50, 1980, pàg. 753-768.
- ↑ León Pinelo, Antonio de. El gran canciller de las Indias (en castellà). Madrid: CSIC, 1953, p. CLXXII.
- ↑ Vázquez, Oscar E. Inventing the Art Collection: Patrons, Markets, and the State in Nineteenth-Century Spain (en anglès). Pennsylvania State University Press, 2010, p. 182-183.
- ↑ 8,0 8,1 Cadenas y López, Ampelio Alonso de. Caballeros de las órdenes de Santiago, Calatrava, Alcántara y Montesa que ostentaron un título nobiliario (siglo XIX) (en castellà). Madrid: Hidalguía, 1990, p. 63-64.
- ↑ «Stuart Fitz James Ventimiglia, Santiago Luis Rafael» (en castellà). Congrés dels Diputats. [Consulta: 7 novembre 2023].
- ↑ «Historia» (en castellà). Fundación Casa de Alba. [Consulta: 8 novembre 2023].
- ↑ Guía de forasteros en Madrid para el año de 1857. Madrid: Imprenta Nacional, 1857, p. 418.
- ↑ «Stuart Fitz James Ventimiglia, Santiago Luis Rafael. Duque de Alba» (en castellà). Senado de España. [Consulta: 8 agost 2023].
- ↑ 13,0 13,1 Araujo, Fernando. Guía histórico-descriptiva de Alba de Tormes (en castellà). Salamanca: Jacinto Hidalgo, 1882, p. 52.
- ↑ «Fitz James Stuart Ventimiglia, Jacobo (1821-1881)» (en castellà). Portal de Archivos Españoles. Ministerio de Cultura y Deporte. [Consulta: 7 novembre 2023].
- ↑ «Jacobo Fitz-James Stuart y Ventimiglia» (en anglès). Find a Grave.
- ↑ Crónica de Córdoba y sus pueblos (en castellà). vol. 4. Còrdova: Asociación Provincial Cordobesa de Cronistas Oficiales, 1995, p. 214.