María Luisa Fitz-James Stuart y Portocarrero
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 octubre 1853  |
| Mort | 9 febrer 1876 (22 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Duquessa |
| Cònjuge | Luis María Fernández de Córdoba y Pérez de Barradas (1875–) |
| Pares | Jacobo Fitz-James Stuart y Ventimiglia i María Francisca de Sales Portocarrero-Palafox y Kirkpatrick |
María Luisa Fitz-James Stuart y Portocarrero (Madrid 19 d'octubre de 1853 - Sevilla, 9 de febrer de 1876) va ser una noble espanyola, XII duquessa de Montoro i Gran d'Espanya.
Nascuda a Madrid el 19 d'octubre de 1853. Era filla de Jacobo Fitz-James Stuart y Ventimiglia, duc d'Alba, i de María Francisca de Sales Portocarrero-Palafox y Kirkpatrick, duquessa de Peñaranda de Duero i comtessa de Montijo.[1][2]
Va ostentar els títols de duquessa de Montoro, de Valdunquillo i de Mirallo.[3] Va ser duquessa consort de Medinaceli pel seu matrimoni amb el duc Luis María Fernández de Córdoba y Pérez de Barradas, amb qui es va casar a l'església de San Marcos de Madrid el 2 d'octubre de 1875.[1]
La duquessa va morir uns mesos després, el 9 de febrer de 1876, sense descendència.[1][2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «María Luisa Fitz James Stuart y Portocarrero» (en castellà). Fundació Casa Ducal de Medinaceli. [Consulta: 18 desembre 2021].
- ↑ 2,0 2,1 «Fitz-James Stuart Portocarrero, Maria Luisa (1853-1876)» (en castellà). Portal de Archivos Españoles. Ministeri de Cultura. [Consulta: 18 desembre 2021].
- ↑ Fluvià i Escorsa, Armand de «Los condes y el condado de Empúries». Revista Hidalguía, núm. 112, 1972, pàg. 305.