Jacqueline de Romilly

Jacqueline de Romilly
Biografia
Naixement	(fr) Jacqueline David ; 26 març 1913 ; Chartres (França)
Mort	18 desembre 2010 (97 anys); Boulogne-Billancourt (França)
Sepultura	Cementiri de Montparnasse, 10
Presidenta Sauvegarde des enseignements littéraires
	1992 – 1993 – Marc Fumaroli →
Seient 7 de l'Acadèmia Francesa
	24 novembre 1988 – 18 desembre 2010 ; ← André Roussin – Jules Hoffmann →
Presidenta Association Guillaume Budé
	1981 – 1983 ; ← Fernand Robert – Jean Beaujeu (en) →
Presidenta Association des lauréats du concours général
	1978 – 1983 ; ← Henri Queffélec – Maurice Druon →
Secretària general Greek Study Association (en)
	1953 – 1960 ; ← Alphonse Dain – Raymond Weil (en) →
Presidenta Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues
	; ← André Caquot – Jean Pouilloux →
Presidenta Greek Study Association (en)
	; ← Pierre Demargne – Pierre Devambez →
Dades personals
Altres noms	Jacqueline Rancey
Formació	École Normale Supérieure (1933–1936); Universitat de París ; Liceu Louis-le-Grand ; Lycée Molière (en)
Activitat
Ocupació	professora d'universitat (1957–1984), filòloga clàssica, traductora, hel·lenista, historiadora, docent
Ocupador	Collège de France, catedràtica (1973–1984) ; École normale supérieure de jeunes filles, catedràtica (1953–1960) ; Universitat de Lilla, professora d'universitat (1949–1957) ; Universitat de París, professora ajudant, docent, professora d'universitat (1946–1973) ; Universitat de Burdeus, professora adjunta (1939–1940)
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1990–); Academia Europaea (1989–); Acadèmia Francesa (1988–2010); Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (membre ordinari) (1975–2010); Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències ; Acadèmia d'Atenes ; Académie nationale des sciences, belles-lettres et arts de Bordeaux (en) ; Acadèmia Bavaresa de Ciències ; Acadèmia Britànica ; Acadèmia Austríaca de Ciències ; Reial Acadèmia Danesa de Ciències i Lletres ; Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos
Professors	Paul Mazon
Obra
Estudiant doctoral	Monique Trédé-Boulmer i Paul Demont
Família
Cònjuge	Michel de Romilly (1940–1972), divorci
Pares	Maxime David i Jeanne Maxime-David
Premis
	(31 desembre 2006) Gran Creu de la Legió d'Honor; (30 abril 2002) Gran Creu de l'Orde nacional del Mèrit; (2000) Daudet Prize (en) ; (1995) premi del Nouveau Cercle de l'Union; (1995) Premi Pierre Lafue; (1987) Grand Prèmi Literari de Provença (oc) ; (1987) Premi de la llengua francesa; (1984) Premi de l'Acadèmia Francesa; (1981) Condecoració Austríaca de les Ciències i les Arts; (1974) Langlois prize (en) ; (1931) Concours général; (1930) Concours général; Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències; Comanador de les Arts i les Lletres; doctor honoris causa per la Universitat de Mont-real; doctor honoris causa per la Universitat d'Oxford; doctor honoris causa per la Universitat d'Atenes; doctor honoris causa per la Universitat de Heidelberg; Comandant de l'Orde de les Palmes Acadèmiques; comanador de l'orde d'Honor; comanador de l'Orde del Fènix ;
	Signatura

Jacqueline Worms de Romilly (Chartres, 26 de març de 1913 – París, 18 de desembre de 2010) fou una hel·lenista, escriptora i professora francesa. El 1995 li va ser concedida, pel seu filohel·lenisme, la nacionalitat grega.^[1]

És coneguda pels seus estudis sobre la civilització i la llengua de l'Antiga Grècia. Va ser la primera dona a ingressar al Col·legi de França i la segona que va entrar a l'Académie Française.

Trajectòria

Jacqueline de Romilly (o Worms de Romilly), va néixer com a Jacqueline David el 1913.^[2] Era filla de Maxime David, professor francès de filosofia, mort en la Primera Guerra, el 1914, i de Jeanne Malvoisin, que es va fer escriptora després d'aquest conflicte mundial, i familiar.

Va estudiar al Lycée Molière, on va guanyar el Concurs General de llatí i va obtenir el segon premi en grec el 1930. Després va preparar el seu accés a l'Escola Normal Superior (al Lycée Louis-le-Grand), on hi accedí el 1933. Alumna de l'hel·lenista Paul Mazon, va aconseguir l'agregació en lletres el 1936. Es va casar el 1940 amb Michel Worms de Romilly (del que es divorcià el 1973).

Va ser expulsada de les seves funcions per la legislació racista del règim de Vichy, el 1941, pel seu origen jueu i va haver d'ocultar-se.^[3] Només després de la Segona Guerra, el 1947, va poder concloure la seva tesi doctoral sobre Tucídides; treball que marcarà la seva recerca i els seus escrits, que arrenquen de la seva fascinació primerenca per l'historiador grec.

Després de la seva docència en la secundària, va ser professora a la Universitat de Lille, i després a la Sorbona, on va ensenyar entre 1957 i 1973. En aquells dies va iniciar la seva carrera com a assagista. De 1973 a 1984, va exercir una càtedra sobre la Grècia antiga (sobre el sorgiment del pensament moral i polític) en el Col·legi de França, essent la primera dona nomenada per a ser-ne docent.

El 1975, fou elegida membre de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres (essent la primera dona a pertànyer-hi) que, a més, va presidir el 1987. El 1988 esdevingué la segona dona (després de Marguerite Yourcenar) a entrar a l'Académie Française.

Va presidir la societat Guillaume Budé, durant uns anys, i després va seguir essent-ne la presidenta d'honor. El 1992, Jacqueline de Romilly va fundar, amb Marc Fumaroli, una societat per a la salvaguarda dels ensenyaments literaris. Va rebre la nacionalitat grega el 1995, i fou nomenada «ambaixadora de l'hel·lenisme» el 2000.^[4]

En 2008, quan tenia 95 anys, es va convertir al catolicisme maronita (havia estat batejada el 1940).^[5]^[6] Va morir a l'hospital Ambroise-Paré de Boulogne-Billancourt el 2010, als 97 anys.^[7]

Bibliografia

Thucydide et l'impérialisme athénien, la pensée de l'historien et la genèse de l'œuvre, 1947. (tesi doctoral).
Histoire et raison chez Thucydide, Belles-Lettres, 1956
La Crainte et l'angoisse dans le théâtre d'Eschyle, Belles-Lettres, 1958
L'évolution du pathétique, d'Eschyle à Euripide, PUF, 1961
Nous autres professeurs, Fayard, 1969
La Tragédie grecque, PUF, 1970
Le Temps dans la tragédie grecque, Vrin, 1971
La Loi dans la pensée grecque, des origines à Aristote, Belles-Lettres, 1971
Problèmes de la démocratie grecque, Hermann, 1975.
La douceur dans la pensée grecque, Les Belles Lettres, 1979
Précis de littérature grecque, PUF, 1980
L'Enseignement en détresse, Julliard, 1984
«Patience, mon cœur»: l'essor de la psychologie dans la littérature grecque classique, Belles-Lettres, 1984
Homère, PUF, Que sais-je?, 1985
La Modernité d'Euripide, PUF, 1986
Sur les chemins de Sainte-Victoire, Julliard, 1987
Les Grands Sophistes dans l'Athènes de Périclès, Fallois, 1988.
La Grèce à la découverte de la liberté, Fallois, 1989
La construction de la vérité chez Thucydide, Julliard (col. "Conférences, essais et leçons du Collège de France"), 1990
Ouverture à cœur, Fallois, 1990.
Écrits sur l'enseignement, Fallois, 1991
Pourquoi la Grèce?, Fallois, 1992.
Les Œufs de Pâques, Fallois, 1993
Lettres aux parents sur les choix scolaires, Fallois, 1994
Rencontre avec la Grèce Antique, Fallois, 1995
Alcibiade ou les dangers de l'ambition, de Fallois, 1995.
Jeux de lumière sur l'Hellade, Fata Morgana, 1996
Hector, Fallois, 1997
Le Trésor des savoirs oubliés, Fallois, 1998.
Laisse flotter les rubans, Fallois, 1999
La Grèce antique contre la violence, Fallois, 2000
Héros tragiques, héros lyriques, Fata Morgana, 2000
Au Louvre avec Jacqueline de Romilly et Jacques Lacarrière, Éditions d'art, Louvre, 2001
Roger Caillois hier encore, Fata Morgana, 2001
Sous des dehors si calmes, Fallois, 2002
La Grèce antique: Les plus beaux textes d'Homère à Origène, Bayard, 2003
Une certaine idée de la Grèce, Fallois, 2003
De la Flûte à la Lyre, Fata Morgana, 2004
Dictionnaire de littérature grecque ancienne et moderne, Atenes, 2004
Jacqueline de Romilly raconte l'Orestie d'Eschyle, Bayard Centurion, 2006
L'Invention de l'histoire politique chez Thucydide, ENS, 2005
L'Élan démocratique dans l'Athènes ancienne, Fallois, 2005
Les Roses de la solitude, 2006
Dans le jardin des mots, 2007
Le Sourire innombrable, Fallois, 2008
Petites leçons sur le grec ancien, amb Monique Trédé-Boulmer, Estoc, 2008
Les Révélations de la mémoire, Fallois, 2009
Actualité de la Démocratie Athénienne, 2009, amb Fabrice Amedeo
La grandeur de l'homme au siècle de Périclès, Fallois, 2010

Referències

↑ «Jacqueline de Romilly». GEC. [Consulta: 19 octubre 2020].
↑ «French scholar Jacqueline de Romilly dies at 97» (en anglès americà). LA Times, 19-12-2010. [Consulta: 13 juny 2023].
↑ «Une certaine idée de la Grèce - Jacqueline de Romilly» (en francès). Parutions, 21-01-2004. [Consulta: 13 juny 2023].
↑ The Historical Present in Thucydides: Semantics and Narrative Function: Le présent historique chez Thucydide : Sémantique et fonction narrative. BRILL, 2011-03-21. DOI 10.1163/ej.9789004201187.i-329.. ISBN 978-90-04-21001-1.
↑ Larcher, Laurent. «Dossier. Jacqueline de Romilly, une Athénienne au XXe siècle.» (en francès). La Croix, 11-08-2008. Arxivat de l'original el 2010-12-24. [Consulta: 20 desembre 2010].
↑ Larcher, Laurent. «Réaction du P. Mansour Labaky au décès de Jacqueline de Romilly.» (en francès). La Croix, 19-12-2010. Arxivat de l'original el 2010-12-24. [Consulta: 20 desembre 2010].
↑ «Jacqueline de Romilly, helléniste et académicienne, est morte.» (en francès). Le Monde, 19-12-2010. [Consulta: 19 desembre 2010].

[1] «Jacqueline de Romilly». GEC. [Consulta: 19 octubre 2020].

[2] «French scholar Jacqueline de Romilly dies at 97» (en anglès americà). LA Times, 19-12-2010. [Consulta: 13 juny 2023].

[3] «Une certaine idée de la Grèce - Jacqueline de Romilly» (en francès). Parutions, 21-01-2004. [Consulta: 13 juny 2023].

[4] The Historical Present in Thucydides: Semantics and Narrative Function: Le présent historique chez Thucydide : Sémantique et fonction narrative. BRILL, 2011-03-21. DOI 10.1163/ej.9789004201187.i-329.. ISBN 978-90-04-21001-1.

[5] Larcher, Laurent. «Dossier. Jacqueline de Romilly, une Athénienne au XXe siècle.» (en francès). La Croix, 11-08-2008. Arxivat de l'original el 2010-12-24. [Consulta: 20 desembre 2010].

[6] Larcher, Laurent. «Réaction du P. Mansour Labaky au décès de Jacqueline de Romilly.» (en francès). La Croix, 19-12-2010. Arxivat de l'original el 2010-12-24. [Consulta: 20 desembre 2010].

[7] «Jacqueline de Romilly, helléniste et académicienne, est morte.» (en francès). Le Monde, 19-12-2010. [Consulta: 19 desembre 2010].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) NLA (1) NDL (1) NKC (1) ICCU (1)
Bases d'informació	GEC (1) Dialnet (1)