Maurice Druon
Maurice Druon de Reyniac fou un escriptor i polític francès (nascut Maurice Kessel). (París 23 d'abril de 1918 - París 14 d'abril de 2009).[1]
Biografia
[modifica]Fill de Lazare Kessel, actor jueu, germà de Joseph Kessel, que se suïcidà quan Maurice tenia dos anys, adoptà el cognom del seu pare adoptiu Rene Druon de Reyniac.[2]
Va fer els estudis secundaris al "Lycée Michelet" de Vannes[1] i estudià Lletres i Ciències Polítiques a la Universitat de París (1937-1939)[2]
Mobilitzat el 1940 va combatre l'ocupació alemanya i el 1942 va anar a Londres seguint a de Gaulle, travessant clandestinament Espanya i Portugal.[3]
A Londres va participar en els programes radiofònics de France Libre, "Honneur et Patrie" de la BBC.[3]
Va ser corresponsal de guerra a l'Àfrica del Nord,[4] Alsàcia i Alemanya.[5]
Amb el seu oncle Joseph Kessel fou l'autor de la lletra del "Chant des Partisans", (Cant dels Partisans),[2] amb música d'Anna Marly (Anna Betoulinsky)[6] i que esdevingué l'himne de la Resistència francesa, de la qual fou un membre molt actiu.
Després de la guerra emprengué una exitosa carrera literària i política.
Obra literària
[modifica]Va escriure novel·les, especialment de caràcter històric, teatre, assaig polític, articles periodístics (Le Figaro), una biografia (Alexandre el Gran) i un conte infantil.
El seu primer èxit va ser la novel·la "Les Grans Famílies" que va obtenir el Premi Goncourt el 1948.
El seu "taller literari" dirigit per Edmonde Charles-Roux, on hi col·laboraven escriptors com Matthieu Galey i Pierre de Lacretelle va obtenir un gran èxit amb la publicació dels set volums de la saga històrica " Les Rois Maudites" (Els Reis Maleïts), que va suposar el triomf i la fortuna de Druon.,[5] amb diverses adaptacions com a sèrie de televisió.
L'autor de Joc de Trons, George R. R. Martin, ha manifestat que entre altres, una de les seves fonts d'inspiració ha estat l'obra de Druon.[7]
Càrrecs polítics
[modifica]- Membre de la comissió de reforma de la ORTF (1969-1970)
- Membre del Consell francobritànic
- President d'honor de l'Associació França-Itàlia
- Ministre de Cultura de França d'abril de 1973 a març de 1974,[8] durant la presidència de Georges Pompidou, i del primer ministre Pierre Messmer.[8] (Definit com "el Malraux de Pompidou).[5]
- Diputat a París pel RPR (1978-1981)
- Delegat a l'Assemblea parlamentària del Consell d'Europa (1978-1981)
- Diputat de l'Assemblea de les Comunitats europees (1979-1980)
Càrrecs acadèmics
[modifica]- Membre del Consell literari de Mònaco (1966-1991)
- Membre del Consell de la Societat d'autors britànics
- Membre del Consell superior d'Arxius de França
- Membre del Consell superior de la llengua francesa
- Membre de l'Acadèmia Francesa, elegit el 8 de desembre de 1966 amb el seient número 30, en substitució de Georges Duhamel
- Membre associat de les Acadèmies de: Marroc, Atenes, Brasil, Romania i Rússia
Premis i honors
[modifica]- Doctor honoris causa de les universitats de York (Ontario), Boston i Tirana.
- Gran Creu de la Legió d'Honor
- Comandant Cavaller de l'Imperi Britànic (KBE)
- Gran Oficial de Mèrit de l'Orde de Malta
- Premi Príncep Pierre de Mònaco (1966) pel conjunt de la seva obra
- Premi Saint Simon (1998)
- Premi Agrippa d'Aubigné (2000)
Obres
[modifica]Novel·la
[modifica]- La Dernière Brigade, Paris : B. Grasset, 1946
- La Fin des hommes, Paris : R. Julliard :
- Les Grandes Familles, 1948. Premi Goncourt 1948.
- La Chute des corps, 1950.
- Rendez-vous aux enfers, 1951.
- La Volupté d'être, Paris : R. Julliard, 1954.
- Les Rois maudits, Paris : Del Luca
- Le Roi de fer, 1955.
- La Reine étranglée, 1955.
- Les Poisons de la Couronne, 1956.
- La Loi des mâles, 1957.
- La Louve de France, 1959.
- Le Lis et le Lion, 1960.
- Quand un roi perd la France, 1977.
- Tistou les pouces verts, Paris : Del Luca, 1957
- Alexandre le Grand. Le Roman d'un dieu, Paris : Del Luca, 1958
- Les Mémoires de Zeus:
- L'Aube des Dieux, Paris : B. Grasset, 1963.
- Les Jours des hommes, Paris : Plon, 1967.
Assaig, teatre, i altres
[modifica]- Mégarée (1942)
- Le Galérien, chanson (1942)
- Le Sonneur de bien aller (1943)
- Le Chant des partisans, amb Joseph Kessel (1943)
- Lettres d'un Européen et Nouvelles lettres d'un Européen (1943-1970),
- Un voyageur (1953)
- Antilopes des prés (1955)
- L'hôtel de Mondez, (1956)
- Le Coup de grâce (1953), amb Joseph Kessel
- Des seigneurs de la plaine à l'hôtel de Mondez (1962)
- Le train du 12 novembre (dans "The black Prince and other tales, London, Rupert Hart-Davis, 1962)
- Paris, de César à saint Louis (1964)
- Bernard Buffet (1964)
- Du Soleil sur la Normandie (1964)
- Le Pouvoir (1965)
- Le Bonheur des uns ... (1967)
- 1- Les seigneurs de la plaine
- 2- Le train du 12 novembre
- 3- L'hôtel de Mondez
- 4- Le Bonheur des uns
- 5- Le malheur des autres
- L'Avenir en désarroi (1968)
- Une église qui se trompe de siècle (1972)
- La Parole et le Pouvoir (1974), (Plon)
- Attention la France ! (1981), (Stock)
- Réformer la démocratie (1982), (Plon)
- La Culture et l'État (1985), (Vouloir la France)
- Vézelay, colline éternelle, nouvelle édition (1987), (Albin Michel)
- Lettre aux Français sur leur langue et leur âme (1994), (Julliard)
- Circonstances (1997), (Le Rocher)
- Circonstances politiques (1998)
- Circonstances politiques II (1999)
- Le Bon Français (1999), (Le Rocher)
- La France aux ordres d'un cadavre (2000), essai
- Ordonnances pour un État malade (2002), (Éditions de Fallois/du Rocher)
- Le Franc-parler (2003), (Le Rocher)
- Mémoires. L'aurore vient du fond du ciel (2006), (Plon/Éditions de Fallois
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Maurice Druon» (en francès). [Consulta: juliol 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Maurice Druon». Arxivat de l'original el 2015-02-12. [Consulta: juliol 2015].
- ↑ 3,0 3,1 «Maurice Druon, vieux rèac, jeune resistant» (en francès), 15-04-2009. [Consulta: juliol 2015].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Maurice Druon:courte biographie» (en francès), 15-04-2009. Arxivat de l'original el 2017-03-20. [Consulta: juliol 2015].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Maurice Druon, un seigneur des lettres est mort» (en francès). Arxivat de l'figaro.fr original el 2013-08-08. [Consulta: juliol 2015].
- ↑ «Anna Marly bio» (en francès). [Consulta: juliol 2015].
- ↑ «Game of Thrones: Georges RR Martin fan de Maurice Druon» (en francès), 26-07-2013. [Consulta: juliol 2015].
- ↑ 8,0 8,1 «Histoire du ministère- Maurice Druon» (en francès), 06-05-2013. [Consulta: juliol 2015].
- Ministres francesos
- Membres de l'Acadèmia Francesa
- Premiats amb el premi Goncourt
- Escriptors francesos del segle XX
- Escriptors parisencs
- Novel·listes parisencs
- Alumnes del Liceu Louis-le-Grand
- Gran Creu de la Legió d'Honor
- Comanadors de les Arts i les Lletres
- Cavallers Comandants de l'Orde de l'Imperi Britànic
- Morts a París
- Doctors honoris causa per la Universitat de Toronto
- Polítics parisencs