Jacqueline du Pré
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Jacqueline Mary du Pré 26 gener 1945  Oxford (Anglaterra) | ||
| Mort | 19 octubre 1987 (42 anys) Londres | ||
| Causa de mort | esclerosi múltiple | ||
| Sepultura | Golders Green Jewish Cemetery (en)  | ||
| Formació | Guildhall School of Music and Drama Croydon High School | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | músic | ||
| Activitat | 1961-1972 | ||
| Gènere | Música clàssica | ||
| Estil | clàssic | ||
| Professors | Pau Casals i Defilló, Paul Tortelier, Mstislav Rostropóvitx i William Pleeth | ||
| Alumnes | Anssi Karttunen | ||
| Instrument | violoncel | ||
| Segell discogràfic | EMI | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Daniel Barenboim (1967–1987) | ||
| Premis | |||
      
 | |||
Jacqueline Mary du Pré, OBE, (Oxford, 26 de gener de 1945 - Londres, 19 d'octubre de 1987)[1] va ser una violoncel·lista anglesa, reconeguda encara avui com una de les millors concertistes d'aquest instrument de la història. Gaudeix d'un prestigi especial la seva interpretació del concert per a violoncel d'Edward Elgar, considerada definitiva.[2][3]
Biografia
[modifica]Era la segona filla del comptable Derek du Pré i de la pianista Iris du Pré. Quan tenia quatre anys va sentir per la ràdio el so d'un violoncel i va demanar a la mare que li'n comprés un. Va començar rebent lliçons d'ella, i quan tenia cinc anys va ingressar a la London Violoncello School. Estudià violoncel a la Guildhall School of Music de Londres amb William Pleeth i, posteriorment, estudià amb Paul Tortelier a París, amb Pau Casals a Suïssa i amb Mstislav Rostropóvitx a Moscou.
El 1961 inicià una brillant carrera solista. El 1967 es casà amb el pianista i director d'orquestra Daniel Barenboim, i tocà sovint amb ell i amb el violinista Pinchas Zukerman. La seva carrera s'interrompé el 1972 a causa d'una esclerosi múltiple, quan tenia 27 anys. Aquesta malaltia acabà provocant-li la mort el 1987.
Premis i reconeixements
[modifica]Du Pré va rebre diverses beques de les acadèmies de música i universitats per la seva important contribució a la música en general i al seu instrument en particular. L'any 1956, a l'edat d'11 anys, va ser guardonada amb el prestigiós premi Guilhermina Suggia Award, i encara avui dia és la més jove a rebre aquest premi. El 1960, va guanyar la Medalla d'Or de la Guildhall School of Music de Londres i el Queen's Prize for British musicians. El 1976 va ser nomenada Oficial del Molt Excel·lent Orde de l'Imperi Britànic. El 1977 va rebre el premi BRIT a la millor solista clàssica per l'àlbum enregistrat 25 anys abans on tocava el Concert per a violoncel d'Elgar.
El 2012 va ser votada en el primer Gramophone Hall of Fame.
Discografia
[modifica]| Títol | Discogràfica | Any de l'enregistrament | Compositor(s) |
|---|---|---|---|
| Cello Concerto in E Minor, Op.85 / Concerto for Cello and Orchestra | His Master’s Voice | 1965 | Elgar, Delius |
| Cello Concerto / Sea Pictures | His Master’s Voice | 1965 | Elgar |
| Concerto for Cello and Orchestra / Songs of Farewell, for Double Chorus and Orchestra / A Song Before Sunrise | Angel Records | 1966 | Delius |
| Cello Sonatas No. 3 in A, Op. 69 / No. 5 in D, Op. 102 No. 2 | His Master’s Voice | 1966 | Beethoven |
| Haydn: Cello Concerto in C / Boccherini: Cello Concerto in B Flat | EMI, His Master’s Voice | 1967 | Haydn, Boccherini |
| Cello Concerto / Cello Encores - Bach, Saint-Saëns, Falla, Bruch | Angel Records, EMI | 1967 | Bach, Saint-Saëns, Falla, Bruch |
| The Two Sonatas for Cello and Piano | His Master’s Voice | 1968 | Brahms |
| Haydn: Cello Concerto in D / Monn: Cello Concerto in G Minor | EMI, His Master’s Voice | 1969 | Haydn, Monn |
| Cello Concerto in A Minor / Cello Concerto No. 1 in A Minor | His Master’s Voice | 1969 | Schumann, Saint-Saëns |
| Trio No.7 in B Flat Major, Op.97 "Archduke" | His Master’s Voice, EMI | 1970 | Beethoven |
| Beethoven Trios No. 1 in E Flat Major. Op. 1. No. 1 / No. 3 in C Minor Op. 1. No. 3 | Vox Cum Laude | 1970 | Beethoven |
| Dvořák: Cello Concerto in B Minor & "Silent Woods" Adagio for Cello & Orchestra | EMI, His Master’s Voice | 1971 | Dvořák |
| Favourite Cello Concertos | His Master’s Voice, EMI | 1971 | Dvořák, Elgar, Haydn, Schumann |
| Chopin: Sonata in G Minor / Franck: Sonata in A | Angel Records | 1972 | Chopin, Franck |
| Cello Concerto, Op. 85 / Enigma Variations | CBS Masterworks | 1974 | Elgar |
| Beethoven: The Five Cello Sonatas "Magic Flute" and "Judas Maccabaeus" Variations | His Master’s Voice | 1976 | Beethoven |
| A Jacqueline Du Pré Recital | EMI, His Master’s Voice | 1982 | |
| Pedro Y El Lobo, Sinfonia De Los Juguetes | Deutsche Grammophon | 1984 | Prokofiev, Mozart |
| Chopin: Cello Sonata in G Minor / Franck: Sonata in A | EMI | 1989 | Chopin |
| Jacqueline Du Pré: Her Early BBC Recordings, Volume 1 | EMI | 1989 | Bach, Britten, Falla |
| Jacqueline Du Pré: Her Early BBC Recordings, Volume 2 | EMI | 1989 | Brahms, Couperin, Handel |
| Cello Concertos | EMI Classics | 1995 | Dvořák, Elgar |
| Recital / Delius | EMI Classics | 1995 | Delius |
| Don Quixote | 1996 | Strauss [4][5] | |
| Cello Concertos | EMI Classics | 1998 | Haydn, Boccherini |
| Jacqueline Du Pré: Her Early BBC Recordings 1961-1965 | EMI | 1999 | Bach, Britten, Falla, Brahms, Couperin, Handel |
| Beethoven Piano Trios, Opp.1 & 97 "Archduke" | EMI Classics | 2001 | Beethoven |
| The Genius of Jacqueline Du Pré | HMV Classics | 2001 | Bach, Beethoven |
| Cello Concerto / Sea Pictures / Overture: Cockaigne | EMI Classics | 2004 | Elgar |
| Dvořák, Ibert | BBC | 2004 | Dvořák, Ibert |
| Elgar Cello Concerto | Sony Classical | 2006 | Elgar |
En DVD
- Remembering Jacqueline du Pré (1994), dirigit per Christopher Nupen
- Jacqueline du Pré in Portrait (2004), dirigit per Christopher Nupen
- The Trout (1970 documental publicat en DVD el 2005), dirigit per Christopher Nupen
- Jacqueline du Pré: A Celebration of Her Unique and Enduring Gift (2007), dirigit Christopher Nupen
- Hilary and Jackie (1998), dirigit per Anand Tucker
Referències
[modifica]
- ↑ «La passió de Jacqueline du Pré». Catorze, 02-06-2022. [Consulta: 18 agost 2022].
- ↑ Díaz de Quijano, Fernando. «Jacqueline du Pré, historia de un talento cercenado» (en castellà). El Español, 20-10-2017. [Consulta: 18 agost 2022].
- ↑ «Jacqueline du Pré». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Wilson, Elizabeth. «Jacqueline Du Pré: Her Life, Her Music, Her Legend». Arcade Publishing, 01-01-1999.[Enllaç no actiu]
- ↑ «More than one bravo for gifted late cellist Strauss: Du Pre's recording of 'Don Quixote' is a happy accident». Arxivat de l'original el 2018-10-18. [Consulta: 16 juny 2017].