Vés al contingut

Jacques Aumont

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJacques Aumont
Imatge
(2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 febrer 1942 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Avinyó (França) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de la Sorbona Nova Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessor d'universitat, teòric del cinema, crític de cinema Modifica el valor a Wikidata
OcupadorÉcole des hautes études en sciences sociales
Cahiers du cinéma Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralFabrice Revault d'Allonnes (en) Tradueix, Gábor Erőss (en) Tradueix, Dork Zabunyan (en) Tradueix, Térésa Faucon, Kiyomi Ishibashi (en) Tradueix, Emmanuel Plasseraud (en) Tradueix, Emmanuel Siety i Dario Marchiori (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Jacques Aumont (Avignon, 25 de febrer de 1942) és un teòric i crític de cinema francès.

Professor de l'Escola de Belles Arts de París, ha publicat i contribuït en una vintena de llibres sobre cine, pintura i imatge.[1]

D'altra banda, va ser professor a la Universitat Sorbona Nova i director d'estudis a l'Escola d'Alts Estudis en Ciències Socials de París (EHESS).

A més, és redactor de la revista francesa Cinèma i, anteriorment, va escriure per a Cahiers du Cinéma.[2]

Biografia

[modifica]

Nascut a Avinyó el febrer de 1942.

Des del 1970, se submergeix en una intensa activitat didàctica en diferents universitats franceses. Dues d'elles són Paris III Sorbonne Nouvelle i École des Hautes Études en Sciences Sociales.

Tot i que la seva formació es troba annexada amb l'enginyeria, debuta com a crític als Cahiers du cinéma on, del 1967 al 1974, contribueix a la fase teòrico-política de la revista.

Als anys vuitanta, estableix els seus estudis sobre representació cinematogràfica, on examina les relacions estètiques que vinculen el cinema amb altres arts visuals; en concret, la fotografia i la pintura.

Més tard, amplia el seu camp d'investigació amb diferents estudis sobre els processos implicats en la creació i l'ús d'imatges; des de perceptius fins a ideològics, posant especial atenció en el paper que hi juguen els aparells tecnològics.

Amb la publicació, el 1992, de Du visage, Aumont s'interroga, de nou, els vincles entre la representació fílmica i la imatge pictòrica, centrant-se específicament en problemes adherits a la figura i el color.

Entre moltes altres aportacions, cal destacar la seva col·laboració en la traducció al francès de les obres d'Eisenstein.[3]

Obra

[modifica]
  • Edició d'Eisenstein, Albatros, 1979.
  • Estètica de la pel·lícula (amb Alain Bergala, Michel Marie, Marc Vernet), Nathan, 1982, reedició, revisat i ampliat, Armand Colin, 2016.
  • L'Analyse des films (amb Michel Marie), Nathan, 1988. Reformat completament, Armand Colin, 2015.
  • The Eye Endless, París, Librairie Séguier, 1989. Revisat i ampliat, 2007.
  • L'Image, París, Nathan, 1990; Armand Colin, 2011.
  • De la cara al cinema, Éd. de l'Étoile, 1992.
  • "Vampyr" de Carl-Th Dreyer, col·lecció de llargmetratges, edicions Yellow Now, 1993.
  • Introducció al color: dels discursos a les imatges, Armand Colin, 1994.
  • Què pensen les pel·lícules, Séguier, 1997.
  • De l'estètica a l'actualitat, Bruxelles-París, De Boeck i Larcier, 1998.
  • Amnèsia. Ficcions de cinema després de Jean-Luc Godard, POL, 1999.
  • Diccionari teòric i crític del cinema (amb Michel Marie), Nathan, 2001. Revisat i augmentat el 2016.
  • Les teories dels cineastes, Nathan, 2002. Armand Colin, 2015.
  • Ingmar Bergman, les meves pel·lícules són l'explicació de les meves imatges, Cahiers du cinema, 2003.
  • Matèries d'imatges, Éditions Images Modernes, 2005.
  • Cinema i posada en escena, Armand Colin, 2006; reedició, 2010.
  • Modern? (Com el cinema es va convertir en el més singular de les arts), Cahiers du cinema, 2007.
  • Matèria d'imatges, redux (edició revisada i ampliada), La Différence, 2009.
  • “La Mare de Déu dels Turcs” de Carmelo Bene, Aléas, 2010.
  • L'atracció de la llum, Yellow Yellow Publishing, 2010.
  • The Shadow Maker, Vrin, 2012.
  • El que queda de cinema, Vrin. Filosofia i cinema, 2013.
  • Límits de ficció. Consideracions actuals sobre l'estat del cinema, Bayard, 2014.
  • Edició, "l'únic invent del cinema", Vrin, 2015.
  • The Attraction of Oblivion, Yellow Now, 2017.
  • The Interpretation of Films, Armand Colin, 2017.
  • Dues vegades / Alas for me / GODARD / Nouvelle Vague, Bordeus, 202 edicions, gener de 2018.
  • Ficció cinematogràfica. Com (i per què) el cinema explica històries, Vrin, 2018.

Referències

[modifica]
  1. «Jacques Aumont - La Marca Editora» (en castellà). [Consulta: 19 desembre 2019].
  2. «Jacques Aumont | Planeta de Libros» (en espanyol europeu). [Consulta: 19 desembre 2019].
  3. «AUMONT, Jacques in "Enciclopedia del Cinema"» (en italià). [Consulta: 19 desembre 2019].