Vés al contingut

Eduvigis de Polònia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Jadwiga de Polònia)
Aquest article tracta sobre la reina del s. XIV canonitzada en 1997. Vegeu-ne altres significats a «Eduvigis d'Andechs».
Plantilla:Infotaula personaEduvigis de Polònia

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(pl) Jadwiga Andegaweńska Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 octubre 1373 ↔ 18 febrer 1374 Modifica el valor a Wikidata
Buda (Regne d'Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 juliol 1399 Modifica el valor a Wikidata (19/29 anys)
Cracòvia (regne de Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcomplicació del part Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacatedral de Wawel Modifica el valor a Wikidata
Rei de Polònia
16 octubre 1384 (Gregorià) – 17 juliol 1399 (Gregorià)
← Lluís I d'Hongria – Ladislau II Jagelló →
Reina de Polònia
1384 – 1399
Reina regnant
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióreina regnant Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat17 de juliol Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina Modifica el valor a Wikidata
FamíliaPrimera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília Modifica el valor a Wikidata
CònjugeLadislau II Jagelló (1386–) Modifica el valor a Wikidata
FillsElisabet Bonifacia de Polònia Modifica el valor a Wikidata
ParesLluís I d'Hongria Modifica el valor a Wikidata  i Elisabet de Bòsnia Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria I d'Hongria
Catherine of Hungary Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 31881595 Modifica el valor a Wikidata


Eduvigis de Polònia (polonès: Jadwiga Andegaweńska) (Buda, 3 d'octubre de 1373 ↔ 18 de febrer de 1374 - Cracòvia, 17 de juliol de 1399) va ser reina titular de Polònia des de 1384 fins a la seva mort. És venerada com a santa per l'Església catòlica.

Biografia

[modifica]

Eduvigis va néixer a Buda, la capital del Regne d'Hongria.[1] Va ser la tercera i més jove filla de Lluís I d'Hongria, i Polònia, i de la seva segona esposa, Elisabet de Bòsnia.[2][3] Les seves dues àvies eren princeses poloneses, la qual cosa la connectava amb la dinastia Piast nativa de Polònia.[4][5] L'historiador Oscar Halecki va concloure que "l'arbre genealògic d´Eduvigis mostra clarament que [ella] tenia més sang polonesa que qualsevol altre".[4] Va néixer probablement entre el 3 d'octubre de 1373 i el 18 de febrer de 1374.[6][a] Va rebre el nom del seu avantpassat llunyà, Santa Eduví de Silèsia, que era especialment venerat a la cort reial hongaresa en el moment del seu naixement.[8][9]

El rei Lluís, que no havia engendrat cap fill, volia garantir el dret de les seves filles a heretar els seus regnes.[10][3] Per tant, la família reial europea considerava les seves tres filles com a núvies especialment atractives.[3] Leopold III, duc d'Àustria, va proposar el seu fill gran, Guillem, a Eduvigis ja el 18 d'agost de 1374.[11] Els enviats dels nobles polonesos van reconèixer que una de les filles de Lluís el succeiria a Polònia després que ell confirmés i ampliés les seves llibertats en el privilegi de Koszyce el 17 de setembre de 1374.[12][10][13] Van fer un jurament de lleialtat a Catherine a petició de Lluís.[14]

Lluís va acceptar donar Eduvigis en matrimoni amb Guillem d'Àustria el 4 de març de 1375.[11] La sponsalia de futuro dels nens, o "matrimoni provisional", es va celebrar a Hainburg el 15 de juny de 1378.[14][15][16] La cerimònia va establir el marc legal per a la consumació del matrimoni sense cap altre acte eclesiàstic tan bon punt tots dos van arribar a l'edat de maduresa.[17] El duc Leopold va acceptar que Eduvigis només rebria Treviso, una ciutat que havia de ser conquistada a la República de Venècia, com a dot del seu pare.[18] Després de la cerimònia, Eduvigis es va quedar a Àustria durant gairebé dos anys; va viure principalment a Viena.[7]

Caterina va morir a finals de 1378.[3] Lluís va persuadir els senyors polonesos més influents de jurar un jurament de lleialtat a la seva germana petita, Mary, el setembre de 1379.[14][19] Va estar d'esposada amb Segimon de Luxemburg,[16] un besnét de Casimir el Gran, que havia estat el predecessor de Lluís al tron polonès.[20] El "matrimoni promès" de Jadwiga i William es va confirmar a la reunió dels seus pares a Zólyom (ara Zvolen a Eslovàquia) el 12 de febrer de 1380.[21][22] Els senyors hongaresos també van aprovar el document, la qual cosa implicava que Eduvigis i William eren considerats els successors del seu pare a Hongria.[23]

Una delegació de senyors i clergues polonesos va retre homenatge formal a Segismundo de Luxemburg com el seu futur rei el 25 de juliol de 1382.[24][25] Els polonesos creien que Lluís també planejava persuadir els senyors i prelats hongaresos perquè acceptessin Eduvigis i Guillem d'Àustria com els seus hereus a Hongria.[16] No obstant això, va morir el 10 de setembre de 1382.[26] Eduvigis estava present al llit de mort del seu pare.[24]

El poder d'Eduvigis com a monarca era molt limitat i les decisions es trobaven en mans del seu marit Ladislau i la noblesa. Però, com a reina, tenia un paper actiu en la vida cultural i diplomàtica. Va contribuir en obres benèfiques i actuà de mecenes de nombrosos artistes. Actualment, es considera que la seva política va ser protofeminista.

El 22 de juny de 1399, Eduvigis va donar a llum la seva primera filla, Elisabet.[27] Al cap d'un mes, tant la mare com la nena moriren fruit de les complicacions del part,[28] i foren enterrades juntes a la catedral de Wawel.[29][28] Tot i que no estava emparentat amb cap dels anteriors reis de Polònia, el seu marit va aconseguir mantenir el títol reial i llegar-lo als fills de la seva segona esposa, iniciant la dinastia Jaguelló en el tron polonès. El papa polonès Joan Pau II va canonitzar Eduvigis l'any 1997.

  • Sepulcre de la santa, al Wawel de Cracòvia
    Sepulcre de la santa, al Wawel de Cracòvia
  • Representació de la reina Eduvigis per Bacciarelli, s. XVII
    Representació de la reina Eduvigis per Bacciarelli, s. XVII
  • Monument a la reina i Ladislau II, al Planty de Cracòvia
    Monument a la reina i Ladislau II, al Planty de Cracòvia

Notes

[modifica]
  1. ↑ El nom de Eduvigis es va registrar per primera vegada en instruccions als enviats hongaresos a França el 17 d'abril de 1384.[1] Si aleshores, Eduvigis havia arribat als dotze anys, l'edat mínima prescrita pel Dret Canònic perquè les noies es poguessin casar,[7] hauria d'haver nascut abans del 18 de febrer de 1374.[6]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Halecki, 1991, p. 56.
  2. ↑ Wolf, 1993, p. xliii.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Engel, 2001, p. 169.
  4. ↑ 4,0 4,1 Halecki, 1991, p. 78.
  5. ↑ Duczmal, Małgorzata. Jagiellonowie. Kraków: Wydawnictwo Literackie, 1996, p. 305. ISBN 83-08-02577-3. 
  6. ↑ 6,0 6,1 Sroka, 1999, p. 54–55.
  7. ↑ 7,0 7,1 Halecki, 1991, p. 93.
  8. ↑ Gromada, 1999, p. 434.
  9. ↑ Halecki, 1991, p. 89.
  10. ↑ 10,0 10,1 Davies, 2005, p. 90.
  11. ↑ 11,0 11,1 Halecki, 1991, p. 58.
  12. ↑ Duczmal, Małgorzata. Jagiellonowie. Kraków: Wydawnictwo Literackie, 1996, p. 305. ISBN 83-08-02577-3. 
  13. ↑ Sedlar, 1994, p. 39–40.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Frost, 2015, p. 8.
  15. ↑ Halecki, 1991, p. 65, 93.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Engel, 2001, p. 170.
  17. ↑ Halecki, 1991, p. 65.
  18. ↑ Halecki, 1991, p. 64–65.
  19. ↑ Halecki, 1991, p. 71.
  20. ↑ Halecki, 1991, p. 52.
  21. ↑ Frost, 2015, p. 8, 10.
  22. ↑ Halecki, 1991, p. 72–73.
  23. ↑ Halecki, 1991, p. 73.
  24. ↑ 24,0 24,1 Halecki, 1991, p. 75.
  25. ↑ Frost, 2015, p. 10.
  26. ↑ Engel, 2001, p. 173.
  27. ↑ Wdowiszewski, p. 443
  28. ↑ 28,0 28,1 Frost, 2015, p. 91.
  29. ↑ Halecki, 1991, p. 257.

Bibliografia

[modifica]
  • Brzezińska, Anna «Jadwiga of Anjou as the Image of a Good Queen in Late Medieval and Early Modern Poland». The Polish Review. The Polish Institute of Arts and Sciences of America, vol. XLIV, 4, 1999, pàg. 407–437.
  • Davies, Norman. God's Playground: A History of Poland, Volume I: The Origins to 1795 (Revised Edition). Columbia University Press, 2005. ISBN 978-0-231-12817-9. 
  • Deletant, Dennis «Moldavia between Hungary and Poland, 1347–1412». The Slavonic and East European Review, vol. 64, 2, 1986, pàg. 189–211.
  • Duczmal, Małgorzata. Jagiellonowie. Kraków: Wydawnictwo Literackie, 1996. ISBN 83-08-02577-3. 
  • Engel, Pál. The Realm of St Stephen: A History of Medieval Hungary, 895–1526. I.B. Tauris Publishers, 2001. ISBN 1-86064-061-3. 
  • Frost, Robert I. The Oxford History of Poland-Lithuania, Volume I: The Making of the Polish-Lithuanian Union, 1385–1567. Oxford University Press, 2015. ISBN 978-0-19-820869-3. 
  • Gromada, Thaddeus V. «Oscar Halecki's Vision of Saint Jadwiga of Anjou». The Polish Review. The Polish Institute of Arts and Sciences of America, vol. XLIV, 4, 1999, pàg. 433–437.
  • Halecki, Oscar. Jadwiga of Anjou and the Rise of East Central Europe. Polish Institute of Arts and Sciences of America, 1991. ISBN 0-88033-206-9. 
  • Jackson, Guida M. Women Rulers Throughout the Ages: An Illustrated Guide. ABC-CLIO, 1999. ISBN 1-57607-091-3. 
  • Jasienica, Paweł. Polska Jagiellonów [Jagellonian Poland] (en polonès). Państwowy Instytut Wydawniczy, 1988. ISBN 83-06-01796-X. 
  • Knoll, Paul W. «Religious Toleration in Sixteenth-Century Poland: Political Realities and Social Constraints». A: Louthan, Howard. Diversity and Dissent: Negotiating Religious Difference in Central Europe, 1500–1800. Berghahn Books, 2011, p. 30–52. ISBN 978-0-85745-108-8. 
  • Monter, William. The Rise of Female Kings in Europe, 1300–1800. Yale University Press, 2012. ISBN 978-0-300-17327-7. 
  • Sedlar, Jean W. East Central Europe in the Middle Ages, 1000–1500. University of Washington Press, 1994. ISBN 0-295-97290-4. 
  • Sroka, Stanisław Andrzej. Genealogia Andegawenów węgierskich [Genealogy of the Hungarian Angevins] (en polonès). Towarzystwo Naukowe Societas Vistulana, 1999. ISBN 83-909094-1-3. 
  • Wdowiszewski, Zygmunt. Genealogia Jagiellonów i Domu Wazów w Polsce (en polonès). Avalon, 2005. 
  • Wolf, Armin. «Reigning Queens in Medieval Europe: When, Where, and Why». A: Medieval Queenship. Sutton Publishing, 1993, p. 169–188. ISBN 0-7509-1831-4. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eduvigis de Polònia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eduvigis_de_Polònia&oldid=32804286»