Vés al contingut

Leopold III, duc d'Àustria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLeopold III, duc d'Àustria

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r novembre 1351 Modifica el valor a Wikidata
Viena (Sacre Imperi Romanogermànic) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 juliol 1386 Modifica el valor a Wikidata (34 anys)
Sempach (Antiga Confederació Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort en combat Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSaint Paul's in Lavanttal Abbey (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc
Comte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia dels Habsburg Modifica el valor a Wikidata
CònjugeViridis Visconti (1365 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsGuillem d'Habsburg, Margarida d'Habsburg, Leopold IV d'Habsburg, Ernest d'Habsburg, Elisabet d'Habsburg, Frederic IV d'Habsburg, Catarina d'Habsburg Modifica el valor a Wikidata
ParesAlbert II d'Àustria Modifica el valor a Wikidata  i Joana de Ferrette Modifica el valor a Wikidata
GermansRodolf IV d'Habsburg
Albert III d'Habsburg
Frederic III d'Àustria
Margarita d'Àustria Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 42553698 Modifica el valor a Wikidata

Leopold III d'Habsburg dit el Just o el Valent, (1 de novembre de 1351 - 9 de juliol de 1386), fou un noble pertanyent a la família Habsburg que fou arxiduc i duc d'Àustria, Estíria, Caríntia, Carniola (i comte de Tirol) de 1365 a 1379, i després només d'Estíria, Caríntia i Carniola (conjunt conegut com a Àustria Interior) de 1379 a 1386.

Vida

[modifica]

Nascut a Viena, Leopold era el fill més petit d'Albert el Savi, i germà petit dels ducs Rodolf el Fundador, Frederic III i Albert III el de la Cua. La seva mare, Joanna de Pfirt, tenia 51 anys quan va donar a llum i va morir poc després.

En un primer moment va ser nomenat governador-administrador del comtat de Tirol i a la mort de Rodolf IV (Frederic III l'havia precedit en tres anys) el 1365, els dos germans que restaven, Albert III el del Cua i el mateix Leopold van exercir conjuntament el govern dels territoris dels Habsburg. Les relacions entre els dos germans van empitjorar amb els anys i pel tractat de Neuberg de 9 de setembre de 1379, es va procedir a la partició de les terres dels Habsburg, i Leopold es va quedar com a duc exclusiu d'Estíria (incloent Wiener Neustadt), Caríntia, Carniola (amb la marca Víndica), Gorízia, les possessions a Friül, el comtat de Tirol i l'Àustria Anterior.[1] El 1368 va adquirir Friburg de Brisgòvia, l'any 1375 Feldkirch i el 1382 Trieste. El seu intent d'expandir les seves posicions a Suïssa i Suàbia se'n van anar en orris quan va morir a la batalla de Sempach el 1386.

El va succeir el seu fill gran Guillem. Altres fills foren Leopold, futur duc de l'Àustria Anterior, Ernest el de Ferro, futur duc d'Àustria Interior, i Frederic, futur duc d'Àustria Anterior

Família i fills

[modifica]

Es va casar el 23 de febrer de 1365 amb Viridis Visconti (1352–1414), filla segona de Bernabé Visconti, senyor de Milà, i de Beatriu Regina della Scala, i van tenir els següents fills:

  1. Guillem el Cortès
  2. Leopold el Gros
  3. Ernest el de Ferro
  4. Frederic IV de la Bossa Buida
  5. Elisabet (1378–1392)
  6. Caterina (1385–?), Abadessa de Santa Clara a Vienna

Ancestres

[modifica]
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Albert IV comte d'Habsburg
 
 
 
 
 
 
 
8. Rodolf I d'Alemanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Hedwiga de Kyburg
 
 
 
 
 
 
 
4. Albert I d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Burcard V d'Hohenburg
 
 
 
 
 
 
 
9. Gertrudis d'Hohenburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Mectilda de Tübingen
 
 
 
 
 
 
 
2. Albert II d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Meinard I de Gorízia-Tirol
 
 
 
 
 
 
 
10. Meinard de Caríntia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Adelaida de Tirol
 
 
 
 
 
 
 
5. Elisabet de Gorízia-Tirol
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Otó IV de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
11. Elisabet de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Agnès del Palatinat
 
 
 
 
 
 
 
1. Leopold III d'Habsburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Ulric II de Pfirt
 
 
 
 
 
 
 
12. Teobald II de Pfirt
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Agnès de Vergy
 
 
 
 
 
 
 
6. Ulric III de Pfirt
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
13. Caterina de Klingen
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Joana de Pfirt
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Hug III de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
14. Reginald de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. Adelaida, comtessa palatina de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
7. Joana de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Amadeu de Neufchâtel
 
 
 
 
 
 
 
15. Guillemeta de Neufchâtel
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Jordana d'Arberg
 
 
 
 
 
 

Referències

[modifica]
  1. Berenger, Jean; Simpson, C.A.. A History of the Habsburg Empire 1273-1700 (en anglès). Taylor & Francis, 2014, p. 59. ISBN 9781317895701.