Jagadish Chandra Bose
| |||
| Nom original | (bn) জগদীশ চন্দ্র বসু  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 30 novembre 1858 Bikrampur (Raj britànic) | ||
| Mort | 23 novembre 1937 (78 anys) Giridih (Raj britànic) | ||
| Religió | Hinduisme | ||
| Formació | Christ's College Col·legi Sant Xavier de Calcuta Dhaka Collegiate School Mymensingh Zilla School (en)  Universitat de Londres St. Xavier's College (en) Hare School (en) University College de Londres Pabna Zilla School, Pabna (en) | ||
| Director de tesi | John Strutt | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Física, biofísica, botànica i arqueologia | ||
| Ocupació | botànic, arqueòleg, escriptor, físic, professor d'universitat, químic | ||
| Ocupador | Presidency University Universitat de Cambridge Universitat de Londres | ||
| Membre de | |||
| Alumnes | Satyendra Nath Bose | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Altres | |||
| Títol | Knight Bachelor (1916–) | ||
| Cònjuge | Abala Bose (1887–valor desconegut) | ||
| Germans | Labanyaprabha Bose | ||
| Premis | |||
Signatura  | |||
 | |||
Jagadish Chandra Bose (bengalí: জগদীশ চন্দ্র বসু) (Bikrampur, 30 de novembre de 1858 - Giridih, 23 de novembre de 1937) és un homo universalis que va practicar les disciplines de la física, biofísica, botànica, arqueologia; també escriu literatura de ciència ficció.[1][2][3] Fou un dels pioners de la investigació de les radio microones.[4] També destaquen les seves contribucions a la botànica i a l'expansió de la ciència experimental a l'Àsia meridional. Bose és considerat el pare de la ciència ficció bengalí. El cràter Bose de la lluna ha rebut el nom en honor seu. Bose és el fundador de l'Institut Bose, un centre d'estudis i de recerca interdisciplinaris més antics de l'Índia. J.C. Bose dirigeix aquest centre fins la seva mort.[5] El 2004 la BBC considera que Bose està en el setè lloc de la llista dels bengalís més importats de tots els temps.[6]
Biografia
[modifica]Jagadish Chandra Bose neix a la presidència de Bengala fill d'una família de la casta bengalí Kayastha el 30 de novembre de 1858.Jagadish Chandra Bose was born in a Bengali Kayastha family in Mymensingh, Bengal Presidency[7] Els seus pares són Bama Sundari Bose i Bhagawan Chandra Bose. El seu pare era un líder de la societat hindu brahmoista Brahmo Samaj i havia servit com a vicemagistrat i assistent de la policia en molts llocs com Faridpur i Bardhaman.[8][9]
El seu pare primer l'envia a estudiar a una escola en bengalí perquè aprengui la seva llengua materna.[9]
Bose viu la seva infància a Faridpur, on el seu pare era magistrat. El 1869 és enviat a Calcuta per estudiar a la Hare School. El 1875 passa les proves per estudiar a la Universitat de Dacca i és admes al St Xavier's College de Mohamudpur, on el jesuita Eugene Lafont li motiva el seu interès en les ciències naturals.[10] El 1879 rep un BA de la Universitat de Dacca.[8] El 1880 viatja a Anglaterra on comença a estudiar medicina però ha d'interrompre els seus estudis degut a problemes mèdics.[8] L'any 1881 ingressa al Christ College de Cambridge on es gradua en física el 1884.[11] John William Strutt, James Dewar, Michael Foster i Francis Darwin (fill de Charles Darwin) són alguns dels seus professors. També estudia a l'University College de Londres a aquesta època. as well as a BSc from the University College London affiliated under University of London in 1883.[12][13]
El 1887 bose es casa amb la treballadora i activista pels drets de les dones Abala Bose.[14]
Físic
[modifica]Quan torna a Calcuta treballa durant 30 anys de professor i investigador al Presidency College.[15] Aquí destaca pels seus experiments i per ser popuar entre el seu alumnat.[16]
Entre el 1894 i el 1900 Bose realitza una sèrie d'investigacions pioneres sobre les ones electromagnètiques, abans que Guglielmo Marconi,[17] i el novembre de 1895 n'efectua la seva primera demostració pública. Les utiitza per a fer sonar una campana a distància i per a fer explotar una càrrega de pòlvora.[18][19]
El 1895 publica el seu primer article científic, titul·lat "On polarisation of electric rays by double-refracting crystals,",a la Asiatic Society of Bengala. A l'octubre del mateix any publica el segon, amb el títol de "On a new electro-polariscope" a la Royal Society de Londres.
El 1896 fa un viatge a Europa per a trobar-se amb altres científics i hi fa una gira de conferències. s troba amb l'inventor italià Marconi, que ja havia desenvolupat un sistema de radiotelegrafia. Bose rep el reconeixement de William Thomson i rep un doctorat honoraris en ciènces de la Universitat de Londres.[20]
El 1896, el Daily Chronicle of England informa els seus lectors que "l'inventor (J.C. Bose) ha trasmès senyals a una milla de distància i ha proporcionat la primera evidència de l'aplicació d'aquesta nova meravella teòrica". El rus Aleksandr Stepànovitx Popov també havia realitzat experiments similars, però el desembre de 1895 va escriure que "encara mantenia l'esperança de transmetre una senyal a distància per les ones de ràdio". Marconi no fa la seva primera demostració fins el maig de 1897 al Salisbury, Anglaterra. A diferència del científic italià, Bose només estava interessat en les descobertes científiques i no en l'interès comercial. El 1901 escriu una carta a Rabindranath Tagore dient-li:«M'agradaria que poguessis veure el terrible compromís amb les ganancies que es té en aquest país... semblant cobdícia pels diners... una vegada atrapat en aquesta trampa, no hi haurà escapatòria per a mi.»[21][22]
En el seu treball, produeix les Ones curtes de 5mm i estudia la seva refracció, difracció i polarització. Construeix una forma primitiva de díode semiconductor que detecta ones amb galena (ràdio de galena). El 1954, Gerald Pearson i Walter Houser Brattain a la seva History of semiconductor research reconeixen els treballs de Bose en l'utilització dels cristalls semiconductors com detectors de les ones de ràdio. Nevill Francis Mott, guanyador del premi nobel de Física el 1977, afirma que «Bose anava 60 anys avançat a la seva època (...) anticipà els semiconductors de tipus P i de tipus N».[23]
Lloc en la història del naixement de la ràdio
[modifica]
El treball de Bose es dirigeix a estudiar específicament la naturalesa del fenòmen de les ones electromagnètiques i no preten desenvolupar la ràdio com un mitjà de comunicació.[24] Els seus experiments són fets al mateix temps (des de finals de 1894) que Marconi està dissenyant un sistema per a fer ràdiotelegrafia i altres aplicacions pràctiques de les ones electromagnètiques,[25] igual qeu el físic rus Aleksandr Stepànovitx Popov. Tot i que el treball de Bose no està relacionat directament amb la comunicació, ha estat molt influient en fer possible que aquests inventors hagin pogut desenvolupar la ràdio com un sistema de comunicació.[23][26][27] Bose no estava interessat en patentar el seu treball i va rebel·lar obertament els seus descobriments en els seus articles.
Bose és el primer físic que ha utilitzat un semiconductor per a detectar ones de ràdio i va inventar diversos components de microones.[23] El 1894, Pearson i Brattain donen prioritat a Bose per a l'ús d'un cristall semiconductor com a detector d'ones de ràdio.[23] De fet, el treball addicional sobre les longituds d'ona mil·limètriques va ser gairebé inexistent durant els següents 50 anys.[23] El 1897, Bose va descriure a la Royal Institution de Londres la seva investigació que havia fet a Calcuta sobre les longituds d'ona mil·limètriques. Va utilitzar guies d'ona, antenes de banya, lents dielèctriques, diversos polaritzadors i finsi tot semiconductors a freqüències de fins a 60 GHz.[23] Gran aprt del seu equip original encara es conserva a l'Institut Bose de Calcuta. Un receptor multifex d'1,3 mm que encara s'utilitza en el Telescopi de la NRAO de 12 metres encara incorpora conceptes dels seus articles originals de 1897.[23]
Biòleg botànic
[modifica]A partir de l'any 1900 es dedica a la biologia. Investiga la fisiologia vegetal i la reacció de les plantes a les ones electromagnètiques. La majoria dels seus estudis de botànica versen sobre la sensitiva i la codariocalyx motorius. Inventa el crescògraf, un dispositiu que observa i medeix el creixement de les plantes.[28][29] Estudia els moviments heliotropics de les plantes (com es mouen cap a la llum solar).[30]
En la botànica, també fa experiments per estudiar la resposta de les plantes vers l'exposició a diversos metalls. Aquests experiments demostren una fatiga cíclica tant en les cèl·lules vegetals estimulades com en els metalls i una resposta distintiva de fatiga cíclica i recuperació en molts tipus d'estímuls, tant en cèl·lules vives con en metalls.[31] A més a més, documenta una corba característica de resposta elèctrica de les cèl·lules vegetals a l'estímul elèctric i la disminució i eventual absència d'aquesta resposta en plantes tractades amb anestèsics o verí, o amb zing amb àcid oxàlic. Assenyala que existeix una similitud en la reducció d'elasticitat entre els cables metàl·lics refredats i les cèl·lules orgàniques.[31][32] El 1915 es retira del seu càrrec al Presidency College i és nombrat professor honorari. El 1917 funda a Calcuta el Bose Research Institute, primer centre d'investigació de l'Índia.
Novel·lista de ciència ficció
[modifica]El 1896 bose escriu la novel·la Niruddesher Kahini (The Story of the Missing One), una història curta que posteriorment va allargar i publicà el 1921 col·lecció Abyakta amb el nou títol Palatak Tuphan (Runaway Sea-Storm). Aquesta és una de les primeres obres de la ciència ficció bengalí.[33][34]
Ressò internacional i publicacions
[modifica]Bose viatja a Europa i els Estats Units d'Amèrica per fer-hi missions científiques o dictar conferències, sobretot sobre els efectes de les ones electromagnètiques sobre els éssers vius, la matèria inorgànica i sobre la fisiologia vegetal. La revista Nature ha editat 27 articles de Bose.
Llibres
[modifica]Jagdish Chandra Bose publica molts llibres sobre els seus estudis cienífics. Entre ells, destaquen:
- Response in the living and non-living, 1902.
- Plant response as a means of physiological investigation, 1906.
- Comparative electro-physiology: a physico-physiological study, 1907.
- Researches on irritability of plants, 1913.
- Physiology of the ascent of sap, 1923
- The physiology of photosynthesis, 1924
- Die physiologie des saftsteigens, traduït de l'anglès a l'alemà per Ernst Pringsheim, Jena, 1925
- The nervous mechanisms of plants, 1926
- Plant autographs and their revelations, 1927
- Growth and tropic movements of plants, 1928
- Die pflanzen-schrift und ihre offenbarungen, traduït de l'anglès a l'alemany pel Dr. K. Höfler (Viena). Zürich: Rotapfel-Verl., 1928
- Motor mechanism of plants, 1928.
Referències
[modifica]- ↑ «Sir Jagadish Chandra Bose | Inventor, Botanist, Radio Waves | Britannica» (en anglès), 17-10-2024. [Consulta: 21 novembre 2024].
- ↑ Page 3597 of Issue 30022. The London Gazette (17 April 1917). Retrieved 1 September 2010.
- ↑ «A versatile genius». Frontline 21 (24) (The Hindu). 20 November 2004.
- ↑ Chatterjee, Santimay; Chatterjee, Enakshi. Satyendra Nath Bose. New Delhi: National Book Trust, 1976, p. 6. OCLC 3017431.
- ↑ «Bose Institute | History». jcbose.ac.in. [Consulta: 29 juliol 2020].
- ↑ «Listeners name 'greatest Bengali'» (en anglès). BBC News, 14-04-2004.
- ↑ David L. Gosling. Science and the Indian Tradition: When Einstein Met Tagore. Routledge, 2007, p. 143. ISBN 978-1-134-14332-0.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Mahanti, Subodh. «Acharya Jagadis Chandra Bose». Biographies of Scientists. Vigyan Prasar, Department of Science and Technology, Government of India. Arxivat de l'original el 11 May 2012. [Consulta: 12 març 2007].
- ↑ 9,0 9,1 Mukherji, pp. 3–10.
- ↑ Murshed, Md Mahbub. «Bose, Sir Jagdish Chandra». A: Islam, Sirajul. Banglapedia: National Encyclopedia of Bangladesh. Second. Asiatic Society of Bangladesh, 2012.
- ↑ «Jagdish Chandra Bose». calcuttaweb.com. Arxivat de l'original el 3 February 2007. [Consulta: 10 març 2007].
- ↑ Jagadis Chandra Bose, Sir Jagadis Chunder Bose, His Life and Speeches, The Cambridge Press, Madras (Project Gutenberg eBook)
- ↑ Plantilla:Acad
- ↑ Sengupta, Subodh Chandra and Bose, Anjali (editors), 1976/1998, Sansad Bangali Charitabhidhan (Biographical dictionary) Vol I, Plantilla:In lang, p23, ISBN 81-85626-65-0
- ↑ S. Ramaseshan, The centennial of the discovery of millimetre waves by Jagadis Chandra Bose (1858–1937), Current Science, Vol. 70, No. 2 (25 January 1996), pp. 172-175
- ↑ Geddes, Patrick. The life and work of Sir Jagadis C. Bose. London,: Longmans, Green, 1920, p. 33-39.
- ↑ Santimay Chatterjee and Enakshi Chatterjee, Satyendranath Bose (National Book Trust, 2002, ISBN 8123704925)
- ↑ Savneet kaur, Great Scientists of the World : Jagdish Chandra Bose, Diamond Pocket Books Pvt Ltd - 2022, page 45
- ↑ Subal Kar, Physics and Astrophysics - Glimpses of the Progress, CRC Press · 2022, 1.5.4 - Fallout of Maxwell and Faraday's Electromagnetism
- ↑ «Bose, Sir Jagadish Chandra - Banglapedia» (en anglès). [Consulta: 21 novembre 2024].
- ↑ David L. Gosling. Science and the Indian Tradition: When Einstein Met Tagore. Routledge, 2007.
- ↑ NWE Hablando en Nueva Delhi en agosto de 2006, en un seminario titulado, Poseer el futuro: ideas y su papel en la era digital, el presidente de la Junta de Gobernadores del Instituto Indio de Tecnología (IIT) de Delhi, el Dr. VS Ramamurthy comentó esta carta cuando habló sobre la actitud de Bose hacia las patentes.
- ↑ 23,0 23,1 23,2 23,3 23,4 23,5 23,6 Emerson, D. T. «The work of Jagadis Chandra Bose: 100 years of mm-wave research». IEEE Transactions on Microwave Theory and Research, vol. 45, 12, 1997, pàg. 2267–2273. DOI: 10.1109/22.643830. reprinted in Igor Grigorov, Ed., Antentop, Vol. 2, No.3, pp. 87–96.
- ↑ Sungook Hong, Wireless: From Marconi's Black-box to the Audion, MIT Press – 2001, page 199
- ↑ Sungook Hong, Wireless: From Marconi's Black-box to the Audion, MIT Press – 2001, page 21
- ↑ Sungook Hong, Wireless: From Marconi's Black-box to the Audion, MIT Press – 2001, page 22
- ↑ Jagadish Chandra Bose: The Real Inventor of Marconi’s Wireless Receiver Arxivat 16 June 2015 a Wayback Machine.; Varun Aggarwal, NSIT, Delhi, India
- ↑ «Dr.J.C.BOSE» (en anglès). Biographies of Great Indians & Hindus. Arxivat de l'original el 2 de diciembre de 2015. [Consulta: 29 maig 2016].
- ↑ «Electrical signalling and systemic proteinase inhibitor induction in the wounded plant». Nature, 360, 6399, 1992, pàg. 62–5. 10.1038/360062a01992Natur.360...62W.
- ↑ The dia-heliotropic attitude of leaves as determined by transmitted nervous excitation. https://royalsocietypublishing.org/doi/pdf/10.1098/rspb.1922.0011
- ↑ 31,0 31,1 Response in the Living and Non-Living by Sir Jagadis Chandra Bose – Project Gutenberg. Gutenberg.org (3 August 2006). Retrieved 7 July 2012.
- ↑ Jagadis Bose. Response in the Living and Non-Living. Plasticine, 2009. ISBN 978-0-9802976-9-0.
- ↑ «Bengal». A: The Encyclopedia of Science Fiction.
- ↑ «Symposium at Christ's College to celebrate a genius». University of Cambridge, 27-11-2008. [Consulta: 26 gener 2009].
Bibliografia
[modifica]- Ghosh, Kunal (2022). Unsung Genius : A Life of Jagadish Chandra Bose. India. Aleph Book Company.
- Pearson G.L., Brattain W.H. «History of Semiconductor Research». Proc. IRE, vol. 43, 12, 1955, pàg. 1794–1806. DOI: 10.1109/JRPROC.1955.278042.
- J.M. Payne & P.R. Jewell, "The Upgrade of the NRAO 8-beam Receiver," in Multi-feed Systems for Radio Telescopes, D.T. Emerson & J.M. Payne, Eds. San Francisco: ASP Conference Series, 1995, vol. 75, p. 144
- Fleming, J. A. (1908). The principles of electric wave telegraphy. London: New York and.
- Yogananda, Paramahansa (1946). Autobiography of a Yogi. New York. Chapter 8, "India's Great Scientist, J.C. Bose"
- Bose, Jagadish Chandra: Runaway Cyclone (1921) (llibre de ciència ficció traduit a l'anglès)
- Ghoshal, Nababrata «A Revisit to the Double-prism Experiment of J. C. Bose» (en anglès). Resonance, vol. 27, 3, 2022, pàg. 353–367. DOI: 10.1007/s12045-022-1326-1. ISSN: 0973-712X.
Enllaços externs
[modifica]
