Vés al contingut

Jaime Chicharro Sánchez-Guió

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJaime Chicharro Sánchez-Guió

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1889 Modifica el valor a Wikidata
Torralba de Calatrava (província de Ciudad Real) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 gener 1934 Modifica el valor a Wikidata (44/45 anys)
Guadarrama (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés dels Diputats
10 juny 1919 – 6 abril 1923
← Andrés de Boet BigasFaustí Valentín i Torrejón →
Circumscripció electoral: Nules
Regidor de l'Ajuntament de Madrid
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióColegio Nuestra Señora del Recuerdo Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat, empresari Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Conservador
Família
CònjugeDolores Lamamié de Clairac Romero y Bermúdez de Castro Modifica el valor a Wikidata
ParentsJosé María Lamamié de Clairac, cunyat Modifica el valor a Wikidata

Jaime Chicharro Sánchez-Guió (Torralba de Calatrava, província de Ciudad Real, 1889 - Guadarrama província de Madrid, 1934) fou un advocat i polític espanyol, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Biografia

[modifica]

Fill de l'antic general carlí d'origen navarrès José Chicharro y Martín del Moral, actiu durant la Tercera Guerra Carlina.[1] Estudià amb els jesuïtes de Chamartín de la Rosa i es llicencià en dret a la Universitat de Deusto i en filosofia a la Universitat de Madrid, on va rebre la influència de Juan Vázquez de Mella a través del seu cunyat, José María Lamamié de Clairac. El 1914 marxa a Castelló de la Plana, on fundà sindicats catòlics i funda el Diario de Castellón i La Gaceta de Levante. Militava en el carlisme però l'any 1919 s'adherí a l'escissió de Mella. Fou diputat pel districte de Nules a les eleccions generals espanyoles de 1919 com a catòlic monàrquic i a les de 1920 pel Partit Conservador (sector ciervista).[2]

Monument a Jaime Chicharro al jardí del Pla de Borriana

Aprofità el seu càrrec per aconseguir la llicència de construcció del port de Borriana. Durant la Segona república es va traslladar a Madrid, on el 1933 fou escollit regidor pel districte de Chamberí.[3]

Durant la Segona República tornà a militar a la Comunió Tradicionalista. La seva família es va veure marcada per la guerra civil espanyola. La seva filla María Dolores (1918-1937), va ser violada i assassinada l'abril de 1937 a Madrid a la Casa de Campo per membres de l'anomenada Escuadrilla del Amanecer, que era dirigida per Valero Serrano Tagüeña i Eloy de la Figuera.[4] Tres fills més, Antonio, Luis i Juan, s'allistaren a la Divisió Blava, i els dos primers van caure en combat.[5] Carlos va combatre en els requetés i va morir l'abril de 1939 de resultes de les tortures que li havia infligit el SIM. El seu tretzè fill, Alfonso Carlos, fou Hércules Cortez, campió d'Espanya de lluita lliure professional el 1958.[6]

Ja el 2 de setembre de 1961 les seues restes mortals van ser traslladades a un bell panteó en el cementeri de Borriana, que va promoure una comissió promonument a Chicharro, la qual també va encarregar a l'artista Octavio Vicent les escultures que encara avui presideixen el jardí del Pla a Borriana.

Referències

[modifica]
  1. Nota biográfica sobre Jaime Chicharro y Sánchez-Guio (1889-1934)
  2. Fitxa del Congrés dels Diputats
  3. Javier Paniagua Fuentes y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.155. ISBN 9788495484802. 
  4. Preston, p.377.
  5. CHICHARRO LAMAMIÉ DE CLAIRAC, Antonio. Caído Arxivat 2014-02-19 a Wayback Machine. a memoriablau.foros
  6. Hércules Cortez al Club de Boxeo Paulino Uzcudun

Bibliografia

[modifica]