Bernardino de Melgar Abreu

Bernardino de Melgar Abreu
Biografia
Naixement	15 octubre 1864 ; Arrasate (Guipúscoa)
Mort	11 gener 1942 (77 anys); Madrid
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
	10 octubre 1927 – 15 febrer 1930
Diputat al Congrés dels Diputats
	4 maig 1903 – 14 abril 1910 ; ← Gustavo Muñoz Oñativia – Manuel Sancho Climent → ; Circumscripció electoral: Nules
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític
Partit	Partit Conservador

Bernardino de Melgar Abreu (Arrasate, 15 d'octubre de 1864 - Madrid, 11 de gener de 1942) fou un aristòcrata i polític espanyol, marquès de Benavites des de 1893, marquès de Canales, marquès de Chozas i marquès de San Juan de Piedras Albas, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Era llicenciat en dret, dirigí la Revista de la Unión Ibero-Americana, i milità en el Partit Conservador, amb el qual fou nomenat senador per la província de Múrcia el 1899-1900 i el 1911-1914, i diputat pel districte de Nules (província de Castelló de la Plana a les eleccions generals espanyoles de 1903, 1905 i 1907. Durant la Dictadura de Primo de Rivera formà part de l'Assemblea Nacional el 1927 com a representant de les organització de la província d'Àvila de la Unión Patriótica. També fou membre de la Reial Acadèmia de la Història

Obres

Premis i fites
Precedit per: Francisco Codera Zaidín	Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història Medalla 28 1917 - 1942	Succeït per: Agustín González de Amezúa y Mayo