Vés al contingut

James Dickey

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJames Dickey
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 febrer 1923 Modifica el valor a Wikidata
Atlanta (Geòrgia) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 gener 1997 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Columbia (Carolina del Sud) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPawleys Island Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Vanderbilt
North Atlanta High School
Universitat Clemson
Darlington School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, guionista, poeta, novel·lista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Carolina del Sud
Universitat de Florida
Universitat Rice Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteGuerra de Corea
Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
FillsChristopher Dickey Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0225463 FilmAffinity: 129170197 TMDB.org: 66179
Goodreads author: 31457 Find a Grave: 6166008 Modifica el valor a Wikidata


James Lafayette Dickey (Buckhead, Atlanta, Geòrgia, 2 de febrer de 1923 - Columbia, Carolina del Sud, 19 de gener de 1997), més conegut com James Dickey, va ser un poeta, novel·lista, crític literari i professor universitari estatunidenc.

Dickey fou conegut especialment per la seva poesia i per la novel·la Deliverance.

És considerat un dels més importants poetes estatunidencs de la segona meitat del segle xx.

Vida personal i carrera

[modifica]

Era el segon fill de Eugene Dickey, advocat, i Maibelle Swift Dickey. El seu germà gran va morir de meningitis.[1]

A la seva infància, el seu contacte amb la literatura es va reduir a la lectura de novel·les pulp. També llegia i estudiaba els poemes Horatius at the Bridge, de Thomas Macaulay, i The Shooting of Dan McGrew, de Robert William Service, ambdues lectures seguint els consells del seu pare.[2]

Va estudiar a l'escola secundària North Fulton i, posteriorment, a l'escola Darlington.[1] En 1942 es va matricular a la Universitat Clemson, on va destacar com jugador de futbol americà. Després de només un semestre va marxar a combatre a la Segona Guerra Mundial, on va completar nombroses missions aèries al Pacífic Sud.[3]

Després de la guerra, i gràcies a una llei que oferia educació gratuita als veterans, va tornar a la universitat.[4] En 1948 va contraure matrimoni amb Maxine Syerson, amb la que tingué dos fills, Christopher i Kevin. Va assolir la llicenciatura en Anglés al 1949 a la Universitat Vanderbilt i, un any després, va obtenir un Master of Fine Arts a la mateixa institució. En aquesta època començà a escriure poesia seriosament, apareixent poemas seus a revistes literàries.[1]

En 1950 fou contractat per la Universitat Rice com professor d'anglés, però quatre mesos més tard és cridat a files de nou, degut a la Guerra de Corea. Va estar dos anys com instructor de la Forces Aèries dels Estats Units d'Amèrica, abans de tornar a Rice. En 1954 va rebre una beca, que va utilitzar per estar un any viatjant per Europa i escrivint. En tornar va entrar a treballar a la Universitat de Florida, però va dimitir després d'una polèmica per la lectura d'un dels seus poemes.[1]

Al 1956, Dickey va donar un gir a la seva vida, passant a dedicar-se, amb un èxit considerable, a la publicitat.[4] Però mai va deixar d'escriure poesia, i després de rebre alguns premis, publicar la seva primera col·lecció de poemes i rebre una beca Guggenheim, abandonà la publicitat per dedicar-se exclusivament a la literatura.[1]

El 1963 es va convertir en poeta resident de vàries universitats, de 1966 a 1968 fou consultor en poesia de la Biblioteca del Congrés i va continuar publicant i rebent un notable reconeixement per la seva obra.[3]

També al 1966 va guanyar el National Book Award de poesia per Buckdancer's Choice.[1][4][5]

En 1968 fou nomenat poeta resident i en 1970 primer professor d'anglés, ambdós càrrecs a la Universitat de Carolina del Sud, institució que ja no abandonaria fins a la seva mort.[1][6]

Aquella època, principis dels anys 1970, fou la més prolífica de ÇDickey, publicant nombrosos llibres de poesia i la novel·la Deliverance (1970), aclamada per crítica i públic, i adaptada pel cinema dos anys després amb guió del mateix autor.[3]

Va seguir publicant poesia, novel·les crítica literària, amb incursions a la literatura infantil, l'escriptura de guions i l'assaig.[1]

Després de morir la seva primera esposa, Dickey va tornar a casar-se en 1976 amb Deborah Dodson, amb la que tingué la seva filla Brownen.[1]

En 1977 va escriure i llegir The Strength of Fields a la cerimònia de possessió, com President dels Estats Units, de Jimmy Carter.[6]

Dickey va morir el 19 de gener de 1997 a Columbia (Carolina del Sud), de fibrosi pulmonar.[6]

Tomba de l'autor.
Tomba de l'autor a Pawleys Island

Estil

[modifica]

Dickey va combinar a la seva poesia diferents temes: natura, misticisme, història i religió. La seva escriptura es va caracteritzar per la barreja: imatges líriques que donen pas a altres violentes, la natura o lo natural enfrontat a la decadència i la mort.[3]

Per a Dickey natura i civilització son pols absolutament oposats, fins al punt que el seu encontre només pot portar a la violència i la mort.[1] Aquest punt queda molt clar a la seva famosa novel·la Deliverance, relat de l'experiència de quatre homes de negocis de ciutat en un viatge en canoa per un riu, que es tornarà una violenta i demolidora lluita per la supervivència contra l'entorn i els seus habitants.[5] Aquesta novel.la va assolir més fama després de ser portada a la pantalla, en una pel·lícula en la que l'autor va estar molt implicat: va signar el guió, participà en l'elecció de la banda sonora i, fins i tot, va interpretar un petit paper.[1] [6]

El trànsit vital també fou un tema habitual a la poesia de Dickey, tant cap a una nova vida com cap a la mort. Això queda palés, per exemple, en Puella (llarg poema que tracta el camí d'una nena cap a la maduresa) o en The Zodiac (a on narra el viatge d'un escriptor alcohòlic a Amsterdam per morir).[1]

La poesia de Dickey, i sobre tot la seva novel·la més famosa Deliverance, es poden considerar country noir,[6] donat que tal com va afirmar Dana Gioia, un altre gran poeta i crític literari:

« Les seves aportacions no provenen d'explorar zones exòtiques de l'experiència nord-americana, sinó de portar al poema la mitologia del redneck del sud, amb tots els seus llòbrecs accessoris d'ebrietat, brutalitat, sexualitat e ignorància. Dickey va crear un nou paisatge literari que, per poc atractiu que resulti, continua semblant creïble i pertinent per als lectors contemporanis. La seva va ser una poesia per nord-americans que no viatgen a l'estranger, excepte si els envien com soldats, una poesia que troba coses més rares en els apartats boscos de Geòrgia que als confins d'Àsia. Va escriure sobre gent que un coneix a la vida, però que mai abans havia trobat als versos. »
Dana Gioia [4]

Obra publicada

[modifica]

Poesia

[modifica]

Novel·la

[modifica]

Literatura infantil

[modifica]

Guions

[modifica]

Altres escrits

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 «James Dickey» (en anglés). Encyclopedia.com. HighBeam Research. [Consulta: 9 gener 2024].
  2. Van Ness, 2003, p. 4.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «James Dickey» (en anglés). Enciclopedia Británica. Encyclopædia Britannica, Inc. [Consulta: 9 gener 2024].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Pacheco, José Emilio. «Tres poemas de James Dickey 1923-1997». Poetas Siglo XXI. Blogger, 24-03-2016. [Consulta: 9 gener 2024].
  5. 5,0 5,1 Hart, 1995, p. 174.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Espina, Eduardo «El curioso caso de James Dickey» (en castellà). El Observador [Consulta: 9 gener 2024].

Bibliografia

[modifica]

Bibliografia complementària

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]