Deliverance

Deliverance
Fitxa
Direcció	John Boorman
Protagonistes	Jon Voight; Burt Reynolds; Ned Beatty; Ronny Cox; James Dickey; Bill McKinney; Billy Redden; Charley Boorman; Ed O'Neill
Producció	John Boorman
Guió	James Dickey i John Boorman
Música	Eric Weissberg
Fotografia	Vilmos Zsigmond
Muntatge	Tom Priestley
Productora	Warner Bros. i Warner Bros. Pictures
Distribuïdor	Warner Bros. i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	30 juliol 1972
Durada	109 min i 110 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Rodatge	Geòrgia, Carolina del Nord i Carolina del Sud
Color	en color
Format	2.35:1
Pressupost	2.000.000 $
Recaptació	46.122.355 $ (Estats Units d'Amèrica)
Descripció
Basat en	Deliverance
Gènere	pel·lícula de violació i venjança, thriller, cinema LGBT, pel·lícula basada en una novel·la i drama
Qualificació MPAA	R
Tema	venjança
Lloc de la narració	Atlanta i Apalatxes
Representa l'entitat	alliberament
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor direcció (1973); Oscar al millor muntatge (1973); Oscar a la millor pel·lícula (1973) ;
Premis	National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades ;

Deliverance és una pel·lícula estatunidenca de 1972 dirigida per John Boorman, segons la novel·la homònima de James Dickey. Ha estat doblada al català.^[1]

El 2008, la pel·lícula es va registrar en el National Film Registry per a conservació a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units.

Argument

Ed Gentry, Lewis Medlock, Bobby Trippe i Drew Ballinger, quatre ciutadans estatunidencs, es reuneixen un cap de setmana per tal de baixar un riu molt brau en canoa. Aquesta zona serà inundada per la construcció d'una presa, i fan aquesta expedició com un últim homenatge a la naturalesa desfigurada per l'home. El perill que els aguaita no prové tanmateix del riu.^[2]

Repartiment

Jon Voight: Ed Gentry
Burt Reynolds: Lewis Medlock
Ned Beatty: Bobby Trippe
Ronny Cox: Drew Ballinger
Ed Ramey: el vell
Billy Redden: Lonny
James Dickey: el xèrif Bullard
Charley Boorman: el fill d'Ed
Seamon Glass: un dels germans Griner
Randall Deal: l'altre germà Griner
Bill McKinney: l'home a la muntanya
Herbert Cowboy Coward: l'home sense dents
Billy Redden: el noi del banjo

Nominacions

Oscar a la millor pel·lícula (John Boorman)^[3]
Oscar a la millor direcció (John Boorman)^[3]
Oscar al millor muntatge (Tom Priestley)^[3]
Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica

Lloc de rodatge

La pel·lícula ha estat rodada al Riu Chattoga, que separa Geòrgia de Carolina del Sud a l'est del Parc nacional de Chattahoochee. L'any següent de la sortida de la pel·lícula, 31 persones van morir intentant baixar el tros del riu on va tenir lloc el rodatge.

Al voltant de la pel·lícula

En la seva sortida el 1972, l'experiència traumatitzant viscuda pels herois de la pel·lícula, va ser considerada com una metàfora de la guerra del Vietnam.
La pel·lícula ofereix diverses similituds amb La font de la donzella d'Ingmar Bergman: naturalesa captivadora i finalment cruel, homes mig salvatges i escena de violació, nen que toca el banjo de manera inquietant. La pel·lícula de Boorman servirà d'inspiració a Michael Cimino per al seu drama de guerra, El caçador (1978), el director de fotografia del qual, Vilmos Zsigmond, va ser també el de Deliverance.
Dues aparicions marquen el final de Deliverance. Així, el novel·lista James Dickey, el llibre del qual va servir de base a la pel·lícula de John Boorman, interpreta un xèrif, mentre que Charley Boorman, el fill del director, encarna el fill d'Ed, el personatge de Jon Voight.
Per tal de minimitzar els costos, la producció de la pel·lícula no es va assegurar, i els actors van haver de fer les seves pròpies escenes de risc. Així, Jon Voight escala ell mateix el penya-segat. El grup dels quatre actors ha baixat els ràpids on Burt Reynolds s'ha trencat el còccix quan el bot ha bolcat.
Sempre per reduir costos, els habitants locals són els que interpreten els papers dels habitants de la muntanya.
John Boorman volia en principi Lee Marvin i Marlon Brando pels dos papers principals, però Marvin l'ha persuadit que ell i Brando eren massa vells per interpretar aquest gènere d'escenes i li va suggerir agafar dos actors més joves.
L'escena de la violació és considerada com molt realista i violenta fins al punt de crear polèmica en l'estrena de la pel·lícula. Va ser la primera escena de violació homosexual de la història del cinema.

Referències a la pel·lícula

A Stargate SG-1, en l'episodi 18 de la temporada 5 (El Guerrer), el coronel Jack O'Neill fa referència a la pel·lícula.
A Amenaça tòxica, Jack Taggart (Steven Seagal) fa referència a la pel·lícula.
A Projet Blair Witch, Joshua 'Josh' Leonard fa referència a la pel·lícula.
A la seva cançó 8 Dies a El Paso del seu àlbum Volo, el cantant Michel Sardou evoca la pel·lícula en les paraules:

«

He fet els torrents de Colorado sobre un bot pneumàtic / Cap jugador de banjo / Cap esgarrifança a l'esquena: un circuit turístic

»

. Fa així referència a l'escena del duo guitarra / banjo, en el descens dels ràpids i a la metàfora de la pel·lícula.

A Big Fish de Tim Burton, Edward Bloom (Ewan McGregor) troba un personatge idèntic al jugador de banjo a l'entrada del poble perdut al bosc on es troba per casualitat. Aquest últim entona d'altra banda les mateixes notes que al començament del tros Duelling Banjo.
A la temporada 12 del dibuix animat South Park, l'escena de la violació de Deliverance és parodiada en la sortida d'Indiana Jones i el Regne de la calavera de Cristall posant en el paper dels dos violadors George Lucas i Steven Spielberg i en el paper de l'atacat, Indiana Jones.
A la pel·lícula Zombieland, l'actor Woody Harrelson entona al banjo el començament de Duelling Banjo en l'escena del supermercat.

Referències

↑ «Deliverance». esadir.cat.
↑ «Deliverance». The New York Times.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 «The 45th Academy Awards» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 20 desembre 2023].

Enllaços externs

Deliverance a Allociné (francès)
L'estat de la natura en el cinema americà - elements per a l'estudi d'un gènere cinematogràfic (francès)

[1] «Deliverance». esadir.cat.

[2] «Deliverance». The New York Times.

[:0-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 «The 45th Academy Awards» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 20 desembre 2023].

[1]

[2]

[3]

Pel·lícules dirigides per John Boorman
Dècada del 1960	Catch Us If You Can (1965) • A boca de canó (1967) • Hell in the Pacific (1968)
Dècada del 1970	Leo the Last (1970) • Deliverance (1972) • Zardoz (1974) • Exorcist II: The Heretic (1977)
Dècada del 1980	Excàlibur (1981) • La selva esmaragda (1985) • Esperança i glòria (1987)
Dècada del 1990	Where the Heart Is (1990) • I Dreamt I Woke Up (1991) • Two Nudes Bathing (1995) • Més enllà de Rangun (1995) • El general (1998)
Dècada del 2000	El sastre de Panamà (2001) • Un país a l'Àfrica (2004) • The Tiger's Tail (2006)
Dècada del 2010	Reina i pàtria (2014)