Jan Hus

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Jan Hus
	; Pintura del s. XVI
Biografia
Naixement	c. 1371 ; Husinec (Sacre Imperi Romanogermànic)
Mort	6 juliol 1415 (43/44 anys); Constança (Sacre Imperi Romanogermànic)
Causa de mort	pena de mort, mort a la foguera
Sepultura	Mort a la foguera, les cendres se'n dispersaren
Catedràtic
Dades personals
Residència	Birth house of Jan Hus (en)
Religió	Protestantisme i Església catòlica llatina
Formació	Universitat Carolina de Praga - Grau en Arts (–1393)
Es coneix per	Reformador i fundador del moviment hussita
Activitat
Camp de treball	Teologia, sistema educatiu, Reforma Protestant, literatura, lingüística i Czech studies (en)
Ocupació	traductor, lingüista, professor, predicador, prevere, pastor evangèlic, escriptor, filòsof, teòleg, professor d'universitat, bohemicist (en)
Ocupador	Universitat Carolina de Praga
Professors	Stanislaus von Znaim
Nom de ploma	Paulus Constantius
màrtir
Celebració	Luteranisme
Festivitat	6 de juliol (Església Luterana Evangèlica d'Amèrica, Església Episcopal)
Participà en
5 novembre 1414	Concili de Constança
Altres
Condemnat per	heretgia
Cronologia
1411	excomunió
	Signatura

Jan Hus (Husinec, Bohèmia del Sud, 1369 – Constança, 6 de juliol de 1415) va ser un predicador reformista, teòleg i pensador religiós txec. Va fundar el moviment hussita,^[1] moviment que volia reformar la vida eclesiàstica i social, precursor del protestantisme i figura clau de la reforma bohèmia. Mort a la foguera, és venerat com a màrtir del luteranisme.

Biografia

Infància

Jan Hus va néixer cap a l'any 1370 a Husinec (Prachatice), una petita vila de la regió de la Bohèmia meridional (a l'actual República Txeca), al si d'una família de camperols pobres.^[2] El seu pare va morir sent Jan encara jove, per la qual cosa va ser criat amb molt esforç per la seva mare. Va demostrar tenir pietat i fervor religiós des de la seva infància, va participar com a escolà i va cantar al cor de l'església. Els llibres religiosos l'apassionaven. Certa nit que llegia la vida de Sant Llorenç prop de la xemeneia, va acostar la seva mà al foc per veure fins on seria capaç de suportar els turments que Sant Llorenç.^{[cal citació]}

Formació

Jan Hus va rebre la millor educació que permetien les circumstàncies, aprenent prou sobre els escriptors de Grècia i Roma en una escola privada a la província de Bohèmia, on va obtenir el títol de Batxiller en Teologia l'any 1398. Va ser acceptat a la Universitat per caritat, és a dir, se li va permetre estudiar en aquesta universitat encara que no tenia els diners per costejar els estudis. Aviat va donar proves de la seva capacitat intel·lectual i es va destacar per la diligència i l'aplicació a l'estudi. Va ser mestre en Arts el 1396 i va continuar especialitzant-se en Teologia al mateix temps que ensenyava Filosofia.^[3]

A l'ambient universitari, Jan Hus es va trobar amb una forta divisió de nacionalitats: bavaresos, saxons, polonesos i bohemis (txecs). Una forta mentalitat independentista marcava aquests últims, els txecs lluitaven freqüentment contra els altres. Fins i tot en el camp de les teories filosòfiques es marcava la diferència, per exemple, els txecs es basaven en el realisme, mentre que els alemanys eren partidaris del nominalisme. A la universitat de Praga regnava la concepció teològica filosòfica del realisme scotista, del qual es va veure influenciat el pensament de Hus.^[3]

Jan Hus va ser escriptor d'una gran obra anomenada Eclessia (Església en grec), detallant les seves majors discrepàncies contra el sistema catòlic imperant en aquesta època^[4] que Crist és el cap de l'Església i no pas el papa i els cardenals. Aquest escrit va ser clau per despertar l'Església protestant.

Carrera eclesiàstica

Hus va ser ordenat sacerdot el 1400, i nomenat predicador, primer a l'església de Sant Miquel i després a la capella de Betlem. Allà flagellava la relaxació moral del clergat. Va participar al moviment politicosocial sorgit de l'escola de predicadors de Milia de Kromeriz, que volien tornar al cristianisme primitiu, i s'oposaven a la jerarquia. Va ser nomenat rector de la Universitat de Praga el 1409.

Hus va crear des del 1408 un moviment cristià basat en les idees de John Wycliffe. Els seus seguidors van rebre el nom de hussites, i es van multiplicar quan l'Església catòlica patia el cisma d'Occident. Hi havia dos papes, als quals el 1409 s'hi va afegir un de tercer, Alexandre V, que va condemnar el moviment hussita, i va excomunicar Jan Hus. Convocat el concili de Constança amb l'objectiu de reunificar l'Església catòlica, Hus hi va anar a defensar els seus punts de vista, però va ser condemnat allà a morir a la foguera, i el 6 de juliol del 1415 va ser cremat viu.^[5]

Abans de ser cremat, Hus va dir les paraules següents al botxí: "Rostiràs una oca (hus significa 'oca' en txec), però d'aquí a un segle et trobaràs amb un cigne que no podràs torrar." Se suposa que Martí Luter compleix la profecia: 102 anys després, va clavar les seves 95 tesis a Wittenberg, i se l'acostuma a identificar amb un cigne.

O sancta simplicitas! (oh, santa ingenuïtat!) va ser, segons la llegenda, l'última frase pronunciada per Jan Hus (1369-1415), quan ja era al martiri de la foguera, a la qual havia estat condemnat per heretge, i va veure una dona vella que, moguda pel seu zel religiós, llançava més llenya a les flames.^[6]

Influència

Hus va ser un precursor del protestantisme. Els seus escrits li van fer guanyar un lloc important a la literatura txeca. Havia estudiat a l'escola de Llatí de Praga, i amb el temps, va introduir els símbols diacrítics a l'escriptura de la llengua txeca (especialment el háček). Gràcies a això cada so podia ser escrit amb només un símbol, simplificant l'escriptura.

El professor Thomas Garrigue Masaryk va utilitzar el nom de Hus en el seu discurs a la Universitat de Ginebra el 6 de juliol de 1915, per la defensa contra Àustria i el juliol de 1917 per al títol del primer cos de tropes de les seves legions a Rússia.^[7]

El 1999, el papa Joan Pau II va dir que "Hus és una figura memorable per moltes raons, però sobretot per la seua valentia moral davant les adversitats i la mort. Tinc l'obligació d'expressar la meua profunda pena per la mort cruel d'en Jan Hus, i per la consegüent ferida, font de conflictes i divisions, que es va obrir a la ment i el cor del poble bohemi".

A Jan Hus, se li ha dedicat un conjunt escultòric a la plaça de la Ciutat Vella (Staroměstské námestí) de Praga.

Gravat del s. XVI
Gravat del s. XIX
Monument a Husinec
Monument a Zdiby
Monument a Zbraslav (Praga)
Placa a la casa on visqué Hus a Constança
Decoració d'estuc en l'elevació de la casa a Pardubice
Monument a Hus a Praga
Hus al concili de Constança, per Václav Brožík, ca. 1880

Referències

↑ Turnbull, Stephen. The Hussite Wars 1419-36 (en anglès). Osprey Publishing, 2004, p. 6-7. ISBN 1841766658. ^{[Enllaç no actiu]}
↑ Bautz, Friedrich Wilhelm. «Jan Hus». A: Traugott Bautz. Biographisch-Bibliographisches Kirchenlexikon (BBKL). vol. 2, 1990, p. 1194–1198.
↑ ^3,0 ^3,1 Llorca, Bernardino; García Villoslada, Ricardo. «Las grandes herejías revolucionarias». A: Historia de la Iglesia Católica. vol. III Edad Nueva. 2ª. Madrid: BAC, 1967.
↑ Spinka (1966): 261.
↑ Deanesly, Margaret. A History of the Medieval Church: 590-1500. Routledge, 1969, p. 227. ISBN 978-0-203-62691-7.
↑ 1412 - 1415
↑ PRECLÍK, Vratislav. Masaryk a legie (Masaryk and legions), first issue, váz. kniha, 219 pages, vydalo nakladatelství “Paris” Karviná, Žižkova 2379 (734 01 Karviná) ve spolupráci s Masarykovým demokratickým hnutím (In association with the Masaryk Democratic Movement, Prague, CZ), 2019, ISBN 978-80-87173-47-3, pp.17 - 25, 33 - 45, 70 – 76, 159 – 184, 187 - 199

Bibliografia

Spinka, Matthew. John Hus: Concept of Church (Tapa dura) (en anglès). Princeton University Press, 21 març 1966. ISBN 978-0691071176.

[1] Turnbull, Stephen. The Hussite Wars 1419-36 (en anglès). Osprey Publishing, 2004, p. 6-7. ISBN 1841766658. ^{[Enllaç no actiu]}

[2] Bautz, Friedrich Wilhelm. «Jan Hus». A: Traugott Bautz. Biographisch-Bibliographisches Kirchenlexikon (BBKL). vol. 2, 1990, p. 1194–1198.

[Llorca-3] 3,0 ^3,1 Llorca, Bernardino; García Villoslada, Ricardo. «Las grandes herejías revolucionarias». A: Historia de la Iglesia Católica. vol. III Edad Nueva. 2ª. Madrid: BAC, 1967.

[4] Spinka (1966): 261.

[Deanesly1969-5] Deanesly, Margaret. A History of the Medieval Church: 590-1500. Routledge, 1969, p. 227. ISBN 978-0-203-62691-7.

[6] 1412 - 1415

[7] PRECLÍK, Vratislav. Masaryk a legie (Masaryk and legions), first issue, váz. kniha, 219 pages, vydalo nakladatelství “Paris” Karviná, Žižkova 2379 (734 01 Karviná) ve spolupráci s Masarykovým demokratickým hnutím (In association with the Masaryk Democratic Movement, Prague, CZ), 2019, ISBN 978-80-87173-47-3, pp.17 - 25, 33 - 45, 70 – 76, 159 – 184, 187 - 199

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) BPN (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SELIBR (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) ULAN (1) NLA (1) NDL (1) NKC (1) ICCU (1)
Bases d'informació	GEC (1) Europeana (1) HDS (1)