Vés al contingut

Jan Stanislav Kolár

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJan Stanislav Kolár
Biografia
Naixement11 maig 1896 Modifica el valor a Wikidata
Praga (Txèquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 octubre 1973 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Praga (Txèquia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióFacultat de Dret de la Universitat Carolina de Praga Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, actor de cinema, actor de cinema mut, director de cinema, realitzador, guionista Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMarie Kolárová Modifica el valor a Wikidata
FillsJan M. Kolár Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0464488 TMDB.org: 1183351 Modifica el valor a Wikidata

Jan Stanislav Kolár (Praga, Bohèmia, Àustria-Hongria, 11 de maig de 1896 - Praga, Txecoslovàquia, 30 d'octubre de 1973) fou un director de cinema, actor, guionista i historiador del cinema txec, pioner del cinema al seu país.[1] Com a guionista i director va ser actiu especialment en l'era del cinema mut. La seva carrera com a actor es va estendre fins a 1964. Va col·laborar sovint amb el seu amic Karel Lamač, escrivint-li guions, codirigint o actuant en els seus films.

Carrera

[modifica]

Va filmar tant comèdies (Učitel Orientálních Jazyků, Dáma s Malou Nožkou, Roztržené Foto i una sèrie protiganitzada pel personatge de la seva creació Polycarp) com drames (Otrávené Světlo, Příchozí z Temnot, Kříž u Potoka, Mrtví Žijí, Řina). Va dirigir i escriure el guió de la primera superproducció txeca –i única muda-, Svatý Václav (Sant Venceslau, 1929), patrocinada per l'estat txecoslovac amb ocasió del mil·lenari del martiri del sant.[1]

El 1922 va haver de suspendre durant uns anys la seva carrera per una malaltia greu.[1]

Si bé en l'era muda va protagonitzar sobretot les seves pròpies pel·lícules, a partir de 1930 va esdevenir, junt amb Václav Wasserman, un dels actors més sol·licitats del cinema txec, interpretant tota mena de papers. La seva darrera actuació fou a la comèdia Kdyby Tisíc Klarinetů (1964).[1]

Entre 1951 i 1963 va ser membre de l'Institut del Film Txecoslovac. Com a expert en cinema del seu país i testimoni de la seva història, va participar en l'elaboració de l'inventari de films txecoslovacs del període 1898-1945 i en la redacció de diversos llibres d'història del cinema, com Pel·lícules mudes txecsolovaques 1898-1930 o Història del cinema txecoslovac en imatges. El 1927 va publicar el llibre Al cinema, escrit durant la seva malaltia, i va deixar inacabada la seva novel·la Clona se otrevírá... (La pantalla s'obre...), ambientada en el món del cinema.[1]

Es va casar amb la cantant d'òpera i actriu Máša Kolárová (1901-19??),[1] que actuà en algunes de les seves pel·lícules (Otrávené svetlo, Kríz u potoka) [2]

Filmografia

[modifica]

Director

[modifica]
  • Polykarp aprovisuje (1917)
  • Polykarpovo zimní dobrodružství (1917)
  • Učitel orientálních jazyků (1918)
  • Akord smrti (1919)
  • Dáma s malou nožkou (1919)
  • Zpěv zlata (1920)
  • Kříž u potoka (1921)
  • Moderní Magdalena (1921)
  • Otrávené světlo (1921)
  • Příchozí z temnot (1921)
  • Roztržené foto (1921)
  • Mrtví žijí (1922)
  • Řina (1926)
  • Svatý Václav (1929)

Guionista

[modifica]
  • Polykarp aprovisuje (1917)
  • Polykarpovo zimní dobrodružství (1917)
  • Učitel orientálních jazyků (1918)
  • Akord smrti (1919)
  • Aloisův los (1919)
  • Dáma s malou nožkou (1919)
  • Teddy by kouřil (1919)
  • Setřelé písmo (1920)
  • Zpěv zlata (1920)
  • Kříž u potoka (1921)
  • Otrávené světlo (1921)
  • Příchozí z temnot (1921)
  • Roztržené foto (1921)
  • Maharadžovo potěšení (1922)
  • Mrtví žijí (1922)
  • Parnasie (1925)
  • Vyznavači slunce (1925)
  • Řina (1926)
  • Dcery Eviny (1928)
  • Svatý Václav (1929)
  • Vyděrač (1937)

Actor

[modifica]
  • Polykarp aprovisuje (1917)
  • Polykarpovo zimní dobrodružství (1917)
  • Učitel orientálních jazyků (1918)
  • Akord smrti (1919)
  • Dáma s malou nožkou (1919)
  • Evin hřích (1919)
  • Teddy by kouřil (1919)
  • Zpěv zlata (1920)
  • Kříž u potoka (1921)
  • Moderní Magdalena (1921)
  • Otrávené světlo (1921)
  • Maharadžovo potěšení (1922)
  • Mrtví žijí (1922)
  • Parnasie (1925)
  • Řina (1926)
  • Osudné noci (1928)
  • Svatý Václav (1929)
  • Její lékař (1933)
  • S vyloučením veřejnosti (1933)
  • Život vojenský - život veselý (1934)
  • Vyděrač (1937)
  • Klapzubova jedenáctka (1938)
  • Stříbrná oblaka (1938)
  • Paní Morálka kráčí městem (1939)
  • Až se vrátíš... (1947)
  • Čapkovy povídky (1947)
  • Křižovatka (1947)
  • Parohy (1947)
  • Podobizna (1947)
  • Poslední mohykán (1947)
  • Tři kamarádi (1947)
  • Znamení kotvy (1947)
  • Dvaasedmdesátka (1948)
  • Daleká cesta (1949)
  • Dnes o půl jedenácté (1949)
  • DS-70 nevyjíždí (1949)
  • Revoluční rok 1848 (1949)
  • Karhanova parta (1950)
  • Past (1950)
  • Přiznání (1950)
  • V trestném území (1950)
  • Císařův pekař - Pekařův císař (1951)
  • Mikoláš Aleš (1951)
  • Štika v rybníce (1951)
  • Haškovy povídky ze starého mocnářství (1952)
  • Tajemství krve (1953)
  • Ještě svatba nebyla... (1954)
  • Psohlavci (1955)
  • Rudá záře nad Kladnem (1955)
  • O věcech nadpřirozených (1958)
  • Útěk ze stínu (1958)
  • Dařbuján a Pandrhola (1959)
  • Ikarie XB 1 (1963)
  • Kdyby tisíc klarinetů (1964)

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Lopour, Jaroslav. «Jan Stanislav Kolár». Česko-Slovenská filmová databáze, 11-08-2004. [Consulta: 3 novembre 2015].
  2. ↑ Mása Kolárová a Internet Movie Database (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jan_Stanislav_Kolár&oldid=31633141»