Jardins del Palau de Pedralbes
5.jpg) Escultura Mediterrània d'Eulàlia Fàbregas de Sentmenat  | |
| Tipus | jardí públic i font |
|---|---|
| Part de | Conjunt especial del Palau Reial de Pedralbes |
| Creador | Nicolau Maria Rubió i Tudurí |
| Bé cultural d'interès local | |
| Id. IPAC | 50998 |
| Id. Barcelona | 2052 |
| Art públic de Barcelona | |
| Identificador | 4016-0 |
| Localització | |
| Col·lecció | |
 | font d'Hèrcules |
 | Umbracle del Palau de Pedralbes |
 | Nu Femení Agenollat |
 | Nu Femení |
 | Isabel II presenta el seu fill |
 | Mediterrània |
| Escultures masculines del Palau de Pedralbes | |
| Bustos del Palau de Pedralbes | |
 | Caseta de jocs. Kolonihaven |
| Umbracle del Palau de Pedralbes |
 | Banc del Pavelló de Romania de l'Exposició del 1929 |
Els Jardins del Palau de Pedralbes es troben a l'Avinguda Diagonal, 686, al barri del mateix nom de Barcelona, i estan catalogats com a bé cultural d'interès local,[1] tot i que el conjunt dels jardins, les estàtues i els brolladors exteriors i el mateix palau ho està com a bé cultural d'interès nacional.[2]
Història i descripció
[modifica]El 1859, Joan Güell i Ferrer va adquirir l'antiga masia de Can Custó de les Corts de Sarrià,[3] i la va fer reformar per a convertir-la en una casa-torre d'estiueig, la Torre Güell.[4] La finca fou heretada pel seu fill Eusebi Güell i Bacigalupi, que inicià una política d'expansió amb l'adquisició de les propietats circumdants: Cal Feliu, Can Baldiró, Can Berra o Cuiàs de la Riera i Can Granota, que juntes formaren la Finca Güell, d'una gran extensió (més de 30.000 m²).[4] Entre 1884 i 1887, Antoni Gaudí hi va projectar un mur de tanca, els miradors, els pavellons de porteria i les portes d'accés a la finca,[4] així com una part dels jardins, on va dissenyar dues fonts i una pèrgola, i va plantar diversos tipus de plantes mediterrànies (pins, eucaliptus, palmeres, xiprers i magnòlies).[5]
El 4 d'agost del 1921, Josep Maria Lacoma i Buxó (que hi va aportar la Torre Güell) i Joan Antoni Güell i López van constituir la Comissió Constructora del Palau Reial de Pedralbes.[6] Entre 1925 i 1927, Nicolau Maria Rubió i Tudurí en va redissenyar els jardins, integrant en un traçat geomètric gran part dels arbres ja existents, amb un estany i diversos elements decoratius, com tres fonts lluminoses obra de Carles Buïgas, diverses estàtues, com la de la Reina Isabel II mostrant el seu fill Alfons XII davant de l'entrada principal del palau, obra d'Agapit Vallmitjana.[7][8] El 2 de maig del 1924, i davant la impossibilitat d'acabar les obres per manca de recursos econòmics, la Comissió va acordar la cessió del Palau i dels jardins que l'envolten a l'Ajuntament de Barcelona, que va assumir les factures pendents.[9] El 12 de maig, en un acte protocol·lari amb l'assistència de diversos membres de l'aristocràcia i la burgesia locals, l'alcalde Fernando Álvarez de la Campa va lliurar-ne les claus al rei Alfons XIII,[9] que el 17 de maig va atorgar el títol de baró de Minguella a Josep Maria Lacoma.[10]
El 1962, l'Ajuntament encarregà a Eulàlia Fàbregas de Sentmenat l'escultura Mediterrània,[1] que presideix l'estany que hi ha a l'entrada del recinte.
En quant a la vegetació, hi ha cedres de l'Himàlaia, grans exemplars de cedres de l'Atlas (Cedrus atlantica), a l'esquerra de l'entrada del parc, i alguns exemplars de cedre japonès (Cryptomeria japonica) i de cedre d'encens (Calocedrus decurrens). Altres coníferes són el pi pinyer (Pinus pinea) i el pi blanc (Pinus halepensis); el xiprer (Cupressus sempervirens), el xiprer de Monterrey (Cupressus macrocarpa) i el xiprer d'Arizona (Cupressus glabra) i la tuia (Thuja orientalis). També destaquen els til·lers (Tilia europaea) i els til·lers argentats (Tilia tomentosa) situats en els eixos principals del jardí, els grans eucaliptus (Eucalyptus globulus) i el bosquet de bambús (Phyllostachys sp). Destaquen, per la seva raresa, quatre exemplars de freixe de flor (Fraxinus ornus) i un exemplar de savina (Juniperus phoenicea).[11]
Font d'Hèrcules
[modifica]
De l'antiga Finca Güell encara subsisteix la Font d'Hèrcules, una composició formada per un banc corbat, un pedestal i un cap de drac de ferro que escup l'aigua sobre una pica, que du frontalment gravat l'escut de les quatre barres. El conjunt està coronat per un bust modern de l'heroi mitològic romà d'Hèrcules, o Hèracles en la versió grega, amb el casc fet de la pell del lleó de Nemea, tal com descriu Hesíode.[a] El dragó de forja, de caràcter decididament oriental, que escup l'aigua forma part del mite del jardí de les Hespèrides, representat a l'antiga porta nord de la finca, amb el drac Ladó encadenat al pilar capçat amb el taronger que custodiaven les tres Hespèrides. Aquest va ser realitzat el 1885 al taller de forja de Vallet i Piqué del carrer de Roger de Llúria.[12]
La font va restar oculta al mig d'un bosquet de bambús i ni tan sols va ser detectada a la reforma de Rubió i Tudurí de 1928, fins que el 8 de setembre del 1983 l'arquitecte Ignasi Serra i Goday la localitzà i es va restaurar.[13]
Galeria
[modifica]-
Pèrgola de la tanca del recinte -
Porta d'entrada al recinte -
Escultura Alegoria a la Marina d'Eusebi Arnau -
Escultura exterior d'Àngel Tarrach -
Escultura exterior d'Enric Casanovas -
Escultura exterior de Josep Llimona -
Pèrgola d'Antoni Gaudí -
Kolonihaven, obra d'Enric Miralles i Benedetta Tagliabue -
-
-
-
,_tanca_dels_jardins.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Notes
[modifica]- ↑ Hi ha una carta d'aquella data de mossèn Cinto Verdaguer al canonge Jaume Collell on s'esmenta i una foto de 1893, propietat del senyor Arbestain, antic majordom dels Güell, S, on es veu la font sencera i una de les filles de Güell asseguda al banc.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «JARDINS I BROLLADORS DEL PALAU DE PEDRALBES». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «CONJUNT ESPECIAL DEL PALAU DE PEDRALBES». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ AHPB, notari Joaquim Fontrodona, 11-06-1859.
- ↑ Crippa, 2007, p. 17.
- ↑ Capsir Maíz, 2021, p. 181-182.
- ↑ García Martín, 1984, p. 210.
- ↑ «Isabel II presenta el seu fill, el futur rei Alfons XII, a Barcelona». Art públic. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 9,0 9,1 Capsir Maíz, 2021, p. 184.
- ↑ BOE, 13-02-1967, p. 1982-1983.
- ↑ «Jardins del Palau de Pedralbes». Ajuntament de Barcelona, 2012. Arxivat de l'original el 19-04-2014.
- ↑ Bassegoda i Nonell, 1986, p. 217.
- ↑ Bassegoda i Nonell, Joan. «Font Gaudí. Font d'Hèrcules». Art Públic. Ajuntament de Barcelona.
Bibliografia
[modifica]- Bassegoda i Nonell, Joan «Verdaguer, els Güell i Gaudí». Anuari Verdaguer, 1, 1986, pàg. 215-219.
- Crippa, Maria Antonietta. Gaudí. Köln: Taschen, 2007. ISBN 978-3-8228-2519-8.
Enllaços externs
[modifica]
- «Jardins del Palau de Pedralbes». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.