Jargó
 Jargó | |
|---|---|
| Varietat de: zircó | |
 (Camp de visió 3.0 x 2.4 mm). Indret: Pedrera Poudrette; Mont Saint-Hilaire; Montérégie Québec, Canadà. Els hàbits de cristal·lització del zircó aparentment estan relacionats amb la temperatura de formació i la composició de la barreja de fusió. A aquesta fotografia la peça té forma de bipiràmide amb un cinturó rugós a les arestes base. | |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > nesosilicats |
| Propietats | |
Jargó o jargon (ocasionalment en escriptures velles jargounce i jacounce) és un nom aplicat per gemmòlegs a aquells zircons que són adients per ser tallats com a gemmes, però no són del color vermell que caracteritza el jacint. La paraula és relacionada amb la persa zargun (zircó;zar-gun, "semblant-or" o "com l'or"). Actualment és un terme obsolet.[1]
Alguns del més apreciats jargons són verds, altres marró i groc, mentre alguns són incolors. El jargó incolor pot ser obtingut en escalfar certes pedres acolorides. Quan el zircó és escalfat de vegades vira de color, o el perd totalment, i alhora normalment augmenta de densitat i lluïssor. Els anomenats diamants Matura, inicialment enviats des de Matara (o Matura), en Sri Lanka, eren zircons decolorats. El zircó té fort poder refractant, i el seu llustre és gairebé adamantí, però no té el foc del diamant. La gravetat específica de zircó és subjecta a variació considerable en varietats diferents; per això Sir A.H. Church trobà la gravetat específica d'un jargó verd-fulla era tan baixa com 3.982, i que un jargó blanc-pur tan alta com 4.705. El Jargoon i la turmalina, quan són tallats com gemmes, són de vegades confoses entre elles però la gravetat específica és distintiva. Ja que la de la turmalina és només 3.103. A més, dins la turmalina el dicroisme és fortament marcat, mentre que dins dels jargons és extraordinàriament feble. L'índex de refracció del jargó és molt més alt que aquells de la turmalina.
Referències
[modifica]
Enllaços externs
[modifica]- Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.