Zircó
|
No s'ha de confondre amb diòxid de zirconi. |
 Zircó | |
|---|---|
 Cristall de zircó provinent de Harchu, vall d'Astor, Districte d'Astor, Pakistan  | |
| Fórmula química | ZrSiO₄ |
| Epònim | or |
| Localitat tipus | Arendal |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > nesosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AD.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AD.30 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/A.07 |
| Dana | 51.5.2.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal; 4/m 2/m 2/m |
| Grup espacial | grup espacial 141 |
| Color | marró, vermell, groc, verd, negre, incolor |
| Duresa (Mohs) | 7,5 |
| Lluïssor | adamantina |
| Color de la ratlla | blanca |
| Densitat | 4,6 a 4,7 |
| Índex de refracció | nω=1.967 - 2.015 nε=1.920 - 1.960 |
| Birefringència | δ=0.047 - 0.055 |
| Fluorescència | sí |
| Impureses comunes | Hf, Th, U, REE, O, H, H₂O, Fe, Al, P |
Mineral radioactiu  | |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Zrn |
| Referències | [1] |
El zircó és un mineral que pertany a la classe dels silicats (nesosilicats). La seva fórmula química és ZrSiO₄. Gairebé sempre conté entre un 1% i un 4% d'hafni. L'estructura de cristal·lització del zircó és tetragonal. El color natural del zircó varia entre groc-daurat, vermell, marró, verd o incolor. Els exemplars incolors que presenten qualitat de gemma són un substitut popular del diamant. Es considera el mineral més antic de la Terra.
El zircó acostuma a contenir traces d'urani, tori i plom i, al sobreviure molt bé al procés geològic, conté un ric registre de processos geològics i pot servir per datar amb gran precisió. El descobriment de zircons a l'illa Maurici van servir per confirmar el descobriment del continent Maurícia, una part de la desintegració del supercontinent Gondwana que va tenir lloc fa 200 milions d'anys i que va donar lloc a la formació d'Àfrica, l'Índia, Austràlia, Sud-amèrica i l'Antàrtida.[2]
Als territoris de parla catalana s'ha trobat zircó al Cap de Creus, a la localitat de Cadaqués (Alt Empordà, Girona), a Balaguer (Noguera, Lleida), a Arsèguel (Alt Urgell, Lleida), a Vimbodí (Conca de Barberà, Tarragona), a Sant Jaume d'Enveja (Montsià, Tarragona), a la pedrera Los Arenales (Torás, Castelló), i als següents indrets de la Catalunya Nord: al massís de l'Agly, a Argelers de la Marenda, a Cotlliure, a Cornellà de la Ribera, a El Barcarès, a Prats de Molló-la Presta, a Sant Feliu d'Avall i a Santa Maria la Mar.[3]
Etimologia
[modifica]El nom en deriva probablement de la paraula àrab zarqun que significa ‘cinabri’ o de la paraula persa zargun, ‘daurat’. El zircó groguenc, incolor o fumat s'anomena «jargó».[4][5] El nom «jacint» solia emprar-se[6] per les pedres roig-marronoses.[7][8] (Anglès jargoon; francès jargon; castellà jergón; portuguès jargoon[9])
Referències
[modifica]- ↑ «Zircon» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 gener 2017].
- ↑ Duarte, Clara «Troben un nou continent sota l'illa Maurici». Sapiens.cat, 02-02-2017 [Consulta: 2 febrer 2017].
- ↑ Font, Joan «Zircó, brookita i anatasa d'Arsèguel, Alt Urgell, Lleida». Infominer, 67, 2016, pàg. 4.
- ↑ «Merriam Webster Dictionary» (en anglès). Merriam-Webster. [Consulta: 7 octubre 2018].
- ↑ «Dictionnaire-Sensagent» (en francès). Sensagent : Encyclopédie en ligne. [Consulta: 7 octubre 2018].
- ↑ «Ecu-Red» (en castellà). Enciclopèdia col·laborativa en línia. [Consulta: 7 octubre 2018].
- ↑ Gems and Gemstones: Timeless Natural Beauty of the Mineral World (en anglès). 2009. University of Chicago Press, p. 166 de 369. ISBN 9780226305110.
- ↑ Diccionario de la lengua española (en castellà). 23. Espasa. ISBN 978-84-670-4189-7.
- ↑ «CATEGORIA GRAMATICAL DE ZIRCÃO» (en portuguès). Educalingo. [Consulta: 7 octubre 2018].
Vegeu també
[modifica]- Zircaloy, aliatge de zirconi dissenyat per fer certs elements de les centrals nuclears.
- Zircònia o diòxid de zirconi cúbic, obtingut artificialment per a fer gemmes.
