Vés al contingut

Jaume Alegret i Vidal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJaume Alegret i Vidal
Biografia
Naixement10 novembre 1847 Modifica el valor a Wikidata
el Vendrell (Baix Penedès) Modifica el valor a Wikidata
Mort1913 Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Diputat a Corts
4 maig 1910 – 21 juny 1910
← Jaume Carner i RomeuJaume Carner i Romeu →
Circumscripció electoral: districte electoral del Vendrell
Diputat a Corts
1r maig 1903 – 30 març 1907
← Joan Matheu i SabaterJaume Carner i Romeu →
Circumscripció electoral: districte electoral del Vendrell
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat, notari Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Conservador Modifica el valor a Wikidata

Jaume Alegret i Vidal (el Vendrell, 10 de novembre de 1847 - Barcelona, 1913) fou un advocat i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.[1]

Biografia

[modifica]

Exercí com a notari a Barcelona. Dins de les seves activitats com a notari va aprovar i va certificar la creació de diverses entitats com La Societat General de Banca en 1881.[2] Originari del Vendrell, hi fou el principal dirigent del Partit Conservador, patrocinà la publicació El Vendrellense, des d'on atacà al seu adversari polític Jaume Carner i Romeu. Fou elegit diputat per aquesta circumscripció a les eleccions generals espanyoles de 1903, 1905 i 1910.[1][3] En aquesta última, la seva elecció fou declarada nul·la per una sèrie d'irregularitats i Alegret només va romandre en el càrrec fins a juny de 1910, per la qual cosa va ser necessari realitzar una segona votació,i en fou declarat diputat Jaume Carner i Romeu.[1][4]

Durant la seva carrera com a polític, Jaume Alegret va ser reconegut en diversos municipis de Catalunya, com per exemple, en Albiñana, on va comptar amb el suport de personalitats polítiques, mandataris i fins i tot, diversos funcionaris en representació de l'Ajuntament de Barcelona.[5]

Les seves victòries en les eleccions polítiques van ser publicades per la premsa nacional, especialment les publicacions de Catalunya de Madrid.[6][7] Va morir el 31 de març de 1913 a Barcelona.[8]

Resultats de les eleccions com a diputat de Tarragona:

  • 1903: 5779 vots (des de l'1 de maig de 1903 fins al 17 d'agost de 1905).[9]
  • 1905: 3742 vots (des del 15 de setembre de 1905 fins al 30 de març de 1907).[10]
  • 1910: 3910 vots (des del 14 de maig de 1910 fins al 21 de juny de 1910).[11]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «ALEGRET Y VIDAL JAIME . 46. Elecciones 8.5.1910 - Congreso de los Diputados». [Consulta: 16 febrer 2025].
  2. Pedro Voltes. La banca barcelonesa de 1840 a 1920. Instituto Municipal de Historia (1963), pág. 148. Consultado el 10 de marzo de 2021.
  3. Armengol i Segú, 2001, p. 727.
  4. Rivera Chamorro, 2020, p. 191.
  5. Arroyo Julivert i Bofarull Terrades, 2004, p. 149.
  6. Nuestro triungo Semanario La Comarca de Vendrell. Consultado el 10 de marzo de 2021.
  7. Nuevos datos de las elecciones del domingo Periódico La Correspondencia de España. Consultado el 10 de marzo de 2021.
  8. «Crónica». Diario de Reus [Reus], año LIV, 76, 02-04-1913, pàg. 2.
  9. «ALEGRET Y VIDAL JAIME . 43. Elecciones 30.4.1903 - Congreso de los Diputados». [Consulta: 16 febrer 2025].
  10. «ALEGRET Y VIDAL JAIME . 44. Elecciones 10.9.1905 - Congreso de los Diputados». [Consulta: 16 febrer 2025].
  11. «ALEGRET Y VIDAL JAIME . 46. Elecciones 8.5.1910 - Congreso de los Diputados». [Consulta: 16 febrer 2025].

Bibliografia

[modifica]
  • Armengol i Segú, Josep. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923). Marcial Pons Histori, 2001. ISBN 9788425911521. 
  • Rivera Chamorro, Joaquín. La fe del converso: Francesc Maciá. La transformación de un teniente coronel del ejército en independentista radical. Fundador de Estat Catalá y de ERC. Namil, 2020. ISBN 9798690660024. 
  • Arroyo Julivert, Salvador; Bofarull Terrades. Folklore d'Albinyana i les Peces (en catalán). Cossetània Edicions, 2004. ISBN 9788497910651.