Jaume Alegret i Vidal
Biografia | |
---|---|
Naixement | 10 novembre 1847 ![]() el Vendrell (Baix Penedès) ![]() |
Mort | 1913 ![]() Barcelona ![]() |
![]() | |
4 maig 1910 – 21 juny 1910 ← Jaume Carner i Romeu – Jaume Carner i Romeu → Circumscripció electoral: districte electoral del Vendrell | |
![]() | |
1r maig 1903 – 30 març 1907 ← Joan Matheu i Sabater – Jaume Carner i Romeu → Circumscripció electoral: districte electoral del Vendrell ![]() | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid ![]() |
Ocupació | polític, advocat, notari ![]() |
Partit | Partit Liberal Conservador ![]() |
Jaume Alegret i Vidal (el Vendrell, 10 de novembre de 1847 - Barcelona, 1913) fou un advocat i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.[1]
Biografia
[modifica]Exercí com a notari a Barcelona. Dins de les seves activitats com a notari va aprovar i va certificar la creació de diverses entitats com La Societat General de Banca en 1881.[2] Originari del Vendrell, hi fou el principal dirigent del Partit Conservador, patrocinà la publicació El Vendrellense, des d'on atacà al seu adversari polític Jaume Carner i Romeu. Fou elegit diputat per aquesta circumscripció a les eleccions generals espanyoles de 1903, 1905 i 1910.[1][3] En aquesta última, la seva elecció fou declarada nul·la per una sèrie d'irregularitats i Alegret només va romandre en el càrrec fins a juny de 1910, per la qual cosa va ser necessari realitzar una segona votació,i en fou declarat diputat Jaume Carner i Romeu.[1][4]
Durant la seva carrera com a polític, Jaume Alegret va ser reconegut en diversos municipis de Catalunya, com per exemple, en Albiñana, on va comptar amb el suport de personalitats polítiques, mandataris i fins i tot, diversos funcionaris en representació de l'Ajuntament de Barcelona.[5]
Les seves victòries en les eleccions polítiques van ser publicades per la premsa nacional, especialment les publicacions de Catalunya de Madrid.[6][7] Va morir el 31 de març de 1913 a Barcelona.[8]
Resultats de les eleccions com a diputat de Tarragona:
- 1903: 5779 vots (des de l'1 de maig de 1903 fins al 17 d'agost de 1905).[9]
- 1905: 3742 vots (des del 15 de setembre de 1905 fins al 30 de març de 1907).[10]
- 1910: 3910 vots (des del 14 de maig de 1910 fins al 21 de juny de 1910).[11]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «ALEGRET Y VIDAL JAIME . 46. Elecciones 8.5.1910 - Congreso de los Diputados». [Consulta: 16 febrer 2025].
- ↑ Pedro Voltes. La banca barcelonesa de 1840 a 1920. Instituto Municipal de Historia (1963), pág. 148. Consultado el 10 de marzo de 2021.
- ↑ Armengol i Segú, 2001, p. 727.
- ↑ Rivera Chamorro, 2020, p. 191.
- ↑ Arroyo Julivert i Bofarull Terrades, 2004, p. 149.
- ↑ Nuestro triungo Semanario La Comarca de Vendrell. Consultado el 10 de marzo de 2021.
- ↑ Nuevos datos de las elecciones del domingo Periódico La Correspondencia de España. Consultado el 10 de marzo de 2021.
- ↑ «Crónica». Diario de Reus [Reus], año LIV, 76, 02-04-1913, pàg. 2.
- ↑ «ALEGRET Y VIDAL JAIME . 43. Elecciones 30.4.1903 - Congreso de los Diputados». [Consulta: 16 febrer 2025].
- ↑ «ALEGRET Y VIDAL JAIME . 44. Elecciones 10.9.1905 - Congreso de los Diputados». [Consulta: 16 febrer 2025].
- ↑ «ALEGRET Y VIDAL JAIME . 46. Elecciones 8.5.1910 - Congreso de los Diputados». [Consulta: 16 febrer 2025].
Bibliografia
[modifica]- Armengol i Segú, Josep. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923). Marcial Pons Histori, 2001. ISBN 9788425911521.
- Rivera Chamorro, Joaquín. La fe del converso: Francesc Maciá. La transformación de un teniente coronel del ejército en independentista radical. Fundador de Estat Catalá y de ERC. Namil, 2020. ISBN 9798690660024.
- Arroyo Julivert, Salvador; Bofarull Terrades. Folklore d'Albinyana i les Peces (en catalán). Cossetània Edicions, 2004. ISBN 9788497910651.