Jaume Botey i Garriga
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1841  Badalona (Barcelonès) |
| Mort | 12 agost 1934 (92/93 anys) Badalona (Barcelonès) |
 Alcalde de Badalona | |
| 21 març 1875 – 5 juliol 1876 ← Sebastià Badia i Gibert – Ramon Planas i Planas → | |
| Dades personals | |
| Formació | Escola de Belles Arts de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, agrimensor, contractista |
| Família | |
| Parents | Joan Amigó i Barriga, fillastre |
Jaume Botey i Garriga (Badalona, 1841 - 12 d'agost de 1934) va ser un mestre d'obres, constructor, agrimensor i polític català, alcalde de Badalona entre 1875 i 1876, en iniciar-se la Restauració borbònica.
Nascut a Badalona el 1841, en una família en origen de Teià.[1] Es va titular com a agrimensor i mestre d'obres a l'Escola de Belles Arts de Barcelona el novembre de 1861 i el febrer de 1862, respectivament.[2] Va obtenir una nota d'excel·lent en la revàlida de mestre d'obres.[3]
Va ser autor d'edificis amb usos diversos. Destaca en l'àmbit civil el Teatre Zorrilla de Badalona (1868),[4][5] o la casa Pere Tejedor (1919);[6] mentre que també s'ocupà de la construcció del Col·legi de Sant Andreu seguint el projecte de l'arquitecte Francesc Rogent i sota la supervisió de Pere Falqués.[7] D'altra banda, en l'àmbit industrial, va ser l'autor del primer edifici de la fàbrica de Charles Lorilleux a Badalona,[3] instal·lada a la ciutat el 1888,[8] i de la Compañía Auxiliar del Comercio y la Industria (1899), coneguda com CACI,[9] i de la destil·leria de l'Anís del Mono, reformada anys més tard, a principis de segle xx, pel seu fillastre.[10]
Va participar també en la política local badalonina. D'ell es diu que va ser un dels pocs badalonins que va votar a les dues repúbliques espanyoles, el 1873 i el 1931.[1] Durant la Restauració va ser militant del Partit Conservador, va ser el primer alcalde de Badalona de la Restauració, entre el 21 de març de 1875 i el 5 de juliol de 1876.[11] També va ser una persona de tendència catalanista i va ser congressista efectiu al I Congrés internacional de la llengua catalana.[12]
En l'àmbit personal es va casar amb Francesca Barriga i Torner, vídua de Ramon Amigó i Umbert,[13] convertint-se en padrastre de l'arquitecte Joan Amigó i Barriga, que posteriorment seria el màxim representant del modernisme a la Badalona, al qual va influir perquè es dediqués a l'arquitectura.[4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Soler i Amigó, Joan de Déu «En el cinquantenari de la mort de l'arquitecte Amigó». Carrer dels Arbres, 3a època, núm. 19, 2008, pàg. 36.
- ↑ «Botey Garriga, Jaume». Diccionari de mapes parcel·laris i agrimensors a Catalunya (segles XVIII-XIX). Universitat de Barcelona. [Consulta: 14 octubre 2021].
- ↑ 3,0 3,1 Abras Pou, 1998, p. 51-52.
- ↑ 4,0 4,1 Santo, Roser; Biayna, Josep. «Família Botey-Amigó». Geologia al cementiri. [Consulta: 6 maig 2014].
- ↑ «El teatre Zorrilla, 150 anys d'història». Museu de Badalona. [Consulta: 14 octubre 2021].
- ↑ «Casa Pere Tejedor». Pobles de Catalunya. [Consulta: 22 maig 2015].
- ↑ Sadurní i Puigbó, Núria. L'Abans: Recull gràfic de Badalona (1888-1965). Editorial Efadós, 2005, p. 314. ISBN 84-95550-45-8.
- ↑ «Quadre de medalles de Tintas de Imprenta Ch. Lorilleux & Cía.». Museu de Badalona. [Consulta: 14 octubre 2021].
- ↑ Benvenuty, Luis «Badalona renueva su oferta de la Caci para instalar la biblioteca» (en castellà). La Vanguardia, 10-10-2002.
- ↑ Hernández Tudela, Anna; Palacio Serra, Francesc «La botiga modernista de l’Anís del Mono de Joan Amigó i Barriga». Revista de Badalona, 19-06-2021.
- ↑ Villarroya, 1999, p. 117.
- ↑ Perea, Maria Pilar. El centenari del primer Congrés internacional de la llengua catalana. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2006, p. 135.
- ↑ «Necrològiques - Francisca Botey» (en castellà). La Vanguardia, 03-05-1910.
Bibliografia
[modifica]- Abras Pou, Margarida. Els cementiris de Badalona. Badalona: Ajuntament de Badalona, 1998.
- Villarroya i Font, Joan (dir.); AA.DD. Història de Badalona. Badalona: Museu de Badalona, 1999. ISBN 84-88758-03-0.
