Vés al contingut

Màrius Díaz i Bielsa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMàrius Díaz i Bielsa
Biografia
Naixement6 agost 1933 Modifica el valor a Wikidata
Barbastre (província d'Osca) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 maig 2023 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Barbastre (província d'Osca) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortperitonitis Modifica el valor a Wikidata
Diputat provincial de Barcelona
18 juliol 1991 – 5 juliol 1995
Diputat al Parlament de Catalunya
8 novembre 1987 – 4 abril 1988 (dissolució parlamentària)
← Eulàlia Vintró Castells

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat provincial de Barcelona
8 juny 1983 – 29 juliol 1987
Diputat provincial de Barcelona
26 abril 1979 – 7 juny 1983
Alcalde de Badalona
19 abril 1979 – 24 maig 1983
← Alfonso Ramos Cruz – Joan Blanch i Rodríguez →
Regidor de l'Ajuntament de Badalona
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaBadalona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, mariner, empresari Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Unificat de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeTeresa Lleal Galceran (–1988) Modifica el valor a Wikidata

Màrius Díaz i Bielsa (Barbastre, 6 d'agost de 1933 - Barbastre, 27 de maig de 2023)[1][2] fou el primer alcalde de la ciutat de Badalona després de la Transició democràtica espanyola.

Casat amb la pedagoga Teresa Lleal Galceran, enviudà d'ella el 1988,[3] director d'una empresa naval i militant del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya), va ser el primer alcalde de la democràcia. Exercí el càrrec durant 4 anys, del 1979 al 1983. Va governar en coalició amb els socialistes, amb un equip format per militants comunistes i polítics independents d'orientació catòlica.[4][5]

Durant el seu mandat es va dur a terme la tasca de retolar en català tots els carrers de Badalona.[6] També es produí l'episodi del tancament de Díaz i diversos regidors dins la seu de la televisió provisional de Badalona, la qual havia de ser precintada per ordre judicial del Govern Civil; la polícia acabà irrompent i detingueren a l'alcalde i els altres que s'havien tancat a l'emissora; poques hores després foren posats en llibertat.[7][8]

Igualment, Díaz va ser clau pel desplegament dels serveis socials a Badalona, construint escoles púbiques, centres cívics, mercats municipals, instal·lacions esportives i impulsant, de forma definitiva, la construcció de l'Hospital Germans Trias i Pujol. També va ajudar a consolidar la celebració de les Festes de Maig de la ciutat i va promoure el sanejament de les platges altament contaminades per la gran activitat industrial badalonina.[2]

A causa de la divisió del PSUC entre eurocomunistes i prosoviètics, Díaz va perdre els comicis de 1983, Joan Blanch va guanyar les eleccions, i l'ex-alcalde va passar a Iniciativa per Catalunya, amb qui va concórrer a les eleccions fins a 1995.[4]

Va ser Diputat al Parlament de Catalunya, a la segona legislatura (1984-1988),[9] en substitució d'Eulàlia Vintró i Castells. Al finalitzar la seva etapa política es traslladà a viure a la província d'Osca, d'on era originari, concretament a la casa familiar de la Vall de Pineta.[2]

El 28 de febrer de 2020 va ser nomenat fill adoptiu de la ciutat de Badalona.[10]

El 27 de maig de 2023, Màrius Díaz va morir a l'Hospital de Barbastre a causa d'una peritonitis aguda, que no es va poder tractar quirúrgicament, i que s'havia complicat a causa de la diabetis que patia.[2]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «I. Sr. Màrius Díaz i Bielsa». Càrrecs parlamentaris i biografies dels diputats i diputades. II legislatura p. 62. Parlament de Catalunya.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Fallece Màrius Díaz, el primer alcalde de Badalona en democracia» (en castellà), 27-05-2023. [Consulta: 27 maig 2023].
  3. ↑ Benvenuty, Luis «La polémica en torno a los nombres de las calles de Badalona se reaviva» (en castellà). La Vanguardia, 11-03-2001, p. 5 [Consulta: 18 novembre 2014].
  4. ↑ 4,0 4,1 Aroca, Jaume V «Acaba el duelo de 15 años entre Joan Blanch y Màrius Díaz por la alcaldía de Badalona» (en castellà). La Vanguardia, 18-03-1994 [Consulta: 18 novembre 2014].
  5. ↑ Juliana, Enric. «Informe sobre Màrius Díaz». Revista Treball, 01-03-2020. [Consulta: 29 maig 2023].
  6. ↑ Juliana, Enric «La mirada triste» (en castellà). La Vanguardia, 11-06-2003 [Consulta: 22 abril 2014].
  7. ↑ Redacció «La policía precinta la televisión del ayuntamiento de Badalona» (en castellà). El País, 28-05-1982 [Consulta: 7 octubre 2013].
  8. ↑ Redacció «A disposición judicial el alcalde y cuatro concejales de Badalona» (en castellà). El País [Consulta: 7 octubre 2013].
  9. ↑ «II legislatura». Parlament de Catalunya. Arxivat de l'original el 18 de desembre 2014. [Consulta: 7 octubre 2013].
  10. ↑ «El Ple de l’Ajuntament nomena Màrius Díaz i Bielsa fill adoptiu de Badalona». Ajuntament de Badalona, 28-02-2020. Arxivat de l'original el 24 de febrer 2021. [Consulta: 17 gener 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Màrius_Díaz_i_Bielsa&oldid=32551490»