Jaume Brossa i Roger
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1875  Barcelona | ||
| Mort | 1919 (43/44 anys) Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escriptor | ||
| Família | |||
| Pare | Marià Brossa i Arnó | ||
Jaume Brossa i Roger (Sant Andreu de Palomar, 1868,[1] 1869[2] o 1875[3] - Barcelona, 1919) fou un dramaturg i articulista català. Des del 1892 publicà els seus assaigs polítics a L'Avenç, de la que en fou principal animador, dins la qual representà al mateix temps la tendència més cosmopolita, esquerrana i antisimbolista i menà una agressiva campanya regeneracionista de la societat catalana coetània. Allà destacà com a capdavanter del Modernisme, i a La Revista Blanca. Adoptà un anarquisme individualista i intel·lectual propi de finals del segle xix, influït tant per Friedrich Wilhelm Nietzsche i Henrik Ibsen com per les activitats dels ateneus obrers.
Va escriure articles polèmics, amb llenguatge agressiu i grandiloqüent, on defensava una línia democràtica socialitzant, raó per la qual fou detingut sovint. A causa dels seus articles i a una conferència a l'Ateneu Barcelonès hagué d'exiliar-se a París el 1897. Marxà després a Londres i posteriorment tornà a fixar la residència a la capital francesa, des d'on feia freqüents viatges a Barcelona. La seva influència disminuí en aquesta època. Des del 1898 col·laborà a Catalònia, a La Revista Blanca de Madrid, i el 1906 ho va fer a El Poble Català. Cap al 1914 tornà a Barcelona, on va estrenar algunes obres de teatre influïdes per Ibsen i col·laborà en les revistes El Diluvio i Iberia, favorables als Aliats de la Primera Guerra Mundial. El 1917 féu una visita al front britànic i el 1918 publicava Ecos de la tragedia, un recull d'articles sobre la guerra. Va morir a causa de l'epidèmia de grip de 1919, en parla Josep Pla al seu Quadern gris [4] "Els diaris porten la notícia de la mort de Jaume Brossa. A l'Ateneu, Plana em diu que, quan a Barcelona es produeix la més petita alarma, una de les primeres persones que la policia deté és Brossa. Sembla que té una fitxa incancel·lable. Quan avui s'han presentat per detenir-lo feia els últims badalls".
Ideòleg del Modernisme, Brossa propugnava un canvi radical en les propostes musicals de les institucions dedicades a oferir música i òpera, inclinant la balança cap a Richard Wagner i tot l'alemany, i rebutjava frontalment el repertori italià al qual acusava de superficial i manipulat per les editorials.
Obres
[modifica]- La crisi del règim i el nou dever republicà (1914)
- Els sepulcres blancs (1900)
- Les flors del desert (1902)
- Ecos de la tragedia (1918)
- Viure el passat (1892)
Fonts
[modifica]- ↑ Jaume Brossa (1868-1919) regeneracionista i revolucionari Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., treball de recerca de Núria Soler i Ventosa.
- ↑ Jaume Brossa i Roger a Biografies, resumit del Diccionari de la literatura catalana d'Edicions 62
- ↑ «Jaume Brossa i Roger». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ "El Quadern Gris" Entrada del 14 de febrer de 1919
- Diccionario de la música española e hispanoamericana. [Madrid?]: Sociedad General de Autores y Editores, ©1999-©2002. ISBN 84-8048-303-2.
Enllaços externs
[modifica]
- «Jaume Brossa i Roger». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Jaume Brossa i Roger a Biografies, resumit del Diccionari de la literatura catalana d'Edicions 62
- Jaume Brossa (1868-1919) regeneracionista i revolucionari Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., treball de recerca de Núria Soler i Ventosa, per baixar.
- "El Modernisme" a LletrA, la literatura catalana a internet
